El teu nom és un ésser viu
Per Joanaina Font
El teu nom és un ésser viu és un llibre ple de lletra petita que vessa erotisme suau i amor per tot. Des de la primera pàgina sures en el magnetisme i la subtilesa amb què Vidal aconsegueix captivar-te sense esforços. Són desenes de versos entrelligats que desprenen calidesa i melancolia i un batec interminable que et colpeja inclús havent acabat perquè en realitat pots trobar-hi les respostes a tants plaers inacabats, a tants detalls inabastables que es queden gravats a la retina, a les pells que tots enyorem. El teu nom és un ésser viu és una crida a la paraula per la tinta en què s’ha escrit, però també és una crida a un sentiment que no és palpable però que s’ensuma i que se t’aferra. És un llibre ple de natura lèxica i d’un impuls innat per l’existència, ple d’estacions i d’olors de cossos absents, i també d'una melangia que irradia i la tristesa que t’arriba perquè a la pàgina seixanta-u s’acaba (per allò de la sensualitat que tant em fascina, n’hauria preferit vuit més). Però, si més no, tenim sort perquè sempre ens quedarà un fil que ens relliga.
(Publicat l’1-10-2011 a www.llibresperllegir.cat)
El teu nom és un ésser viu
Per Caterina Cortés
Seguesc el blog d’en Josep Manel Vidal, Filant Prim, des del 2007 quan jo vaig iniciar la meva aventura blogaire. Des de llavors, i sempre que he pogut, no he deixat de llegir-lo. Als comentaris que li he anat escrivint durant aquest temps m’he repetit sovint dient-li que m’agrada la forma com expressa i descriu els sentiments en els seus posts, que ja voldrien molts escriptors de renom tenir la facilitat que té ell. Són paraules que li deia i li dic de cor, que són del tot sinceres.
Des d’aquell 2007 i des del primer comentari que li vaig escriure a en Josep Manel han passat més de quatre anys. Ara, per fi, després de molt desitjar-ho, acaba de publicar el seu primer llibre de proses poètiques, titulat El teu nom és un ésser viu (Germania), que vaig llegir tot d’una que el vaig tenir a les meves mans. La intensistat i la força amb que parla de l’amor, de pors, alegries i tristeses, fa que acabis rellegint alguns dels seus escrits més d’una vegada. És un recull que segur que emociona al lector (amb jo ho ha aconseguit, fet que venint d’ell no m’ha sorprès gens ni mica). Li desitj moltíssima sort, tot i que estic segura que no la necessitarà, en aquesta aventura literària que acaba d’encetar i que sé que li fa il·lusió. El llibre és totalment recomanable com també ho és el seu blog.
No, no em deixes ara! Per què? Hi ha molt a dir! Posa’m la mà a dins. Deixa’m una frase. Redona. Com una pedra de riu. Llança-la sobre les aigües somortes del meu ànim cloroformitzat. Digues, per exemple, “ell pensa que s’ofega en el silenci, però en realitat se’l beu a glopades sorolloses…”
INSPIRACIÓ (Fragment)
(Publicat al blog No em diguis que és un somni el 16 de setembre de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada