31.10.11

TONET I MARTINA VISITEN COCENTAINA I EL PUIG

L’últim cap de setmana del mes d’octubre els fills de la família Gramola, Tonet i Martina, han recorregut una gran part de la geografia valenciana per tal d’estar presents a la Fira del llibre de Cocentaina (L’Alcoià-El Comtat) i al Darrer Diumenge d’Octubre que se celebra en El Puig (L’Horta nord).

Tonet i Martina són dos personatges creats per l’escriptor Manel Alonso i la il·lustradora Empar Piera, les aventures dels quals s’emmarquen dins de la col·lecció de literatura per a infants Mon de paper de l’editorial Germania.


Durant aquests dies autors i personatges han tingut un contacte directe amb els seus lectors als quals els han signat llibres i regalat unes carasses amb les cares dels dos personatges.

16.10.11

ENTREVISTA AMB JOSEP LLUÍS RICO SOBRE LA LÍNIEA D'OMBRA


L’escriptor i professor de secundària Josep Lluís Rico s’ha encarregat de fer la introducció les propostes didàctiques de la novel·la  La línia d’ombra una adaptació al valencià per a joves de la novel·la de Joseph Conrad. Conrad és un dels escriptors clàssics moderns en llengua anglesa i junt a Melville i Stevenson és un destacat representant de l’anomenada literatura del mar.  Amb Josep Lluís Rico hem parlat sobre Conrad i la seua obra.

P.-Creu vosté que conserva encara la seua vigència l'obra de Joseph Conrad?
J.Ll.R.-Naturalment. Si Conrad és considerat un "clàssic modern" (i en aquest qualificatiu no hi ha cap contradicció), és perquè la seua obra ha resistit el pas del temps. És i serà actual sempre, perquè la seua literatura aprofundeix en la condició humana, retrata les passions, anhels, esperances, fracassos, ambicions, de l'ésser humà. La seua és generalment una narrativa d'acció i aventura que té un rerefons psicologista i, de vegades, filosòfic. A la manera naturalista, Conrad dissecciona l'ànima humana a fi d'explicar com els personatges es decanten del costat del bé o del mal, com cauen en l'absurd o en el fàstic, o com se n'alliberen.
P.- Quines són les grans aportacions de Joseph Conrad a la literatura universal?
J.Ll.R.-Conrad no és un autor de grans cabrioles verbals. És considerat un escriptor premodernista, però no té la passió per la bellesa o l'elegància del llenguatge que tenen els modernistes. Si s'associa al modernisme és perquè el seu impuls primari és més romàntic que realista.
  En Conrad és més important la "història" (allò que es conta) que el "discurs" (com es conta). Per això està lluny d'experiments narratius i els seus relats solen ser lineals, sense emprar tècniques narratives estranyes ni innovadores. Per això, en l'aspecte del discurs aporta poc a la literatura. No és un Joyce ni un Faulkner, per exemple, autors model per a la literatura posterior pel seu tractament innovador del llenguatge i de les tècniques narratives.
  Si Conrad aporta alguna cosa a la literatura és per les seues històries tan ben cohesionades i pel seu psicologisme. En Conrad és molt important la funció emotiva del llenguatge, l'expressió del jo, d'allò íntim (com en els romàntics); així com la conativa, perquè el que intenta és transmetre una lliçó al lector.
P.- Què li pot aportar als joves la lectura d'un llibre com La línia d'ombra?
J.Ll.R.-Qualsevol lectura aporta alguna cosa als joves, perquè estan en període de formació i són un camp verge per a infinitat de coneixements. Una novel·la com La línia d'ombra, aporta ensenyaments morals a joves i a majors. Els adolescents s'hi poden veure reflectits en el protagonista, perquè aquest està travessant una crisi de valors, se sent presoner del tedi, tasta el sabor insípid de l'absurd o l'amarg del desencís. La realitat el posarà a prova i l'experiència li forjarà un caràcter que d'una banda el farà més fort, i d'altra l'ensenyarà a apreciar millor tant les xiquetets coses com els grans valors. L'ensenyarà a viure. 
P.- L'ésser humà encara continua fascinat pel mar com en el temps de Conrad.
 J.Ll.R.–Sí. Sempre ens atraurà la seua immensitat i allò que té d'ignot. És quelcom així com l'atracció que sentim per l'espai, vull dir les estrelles, l'univers... Però la mar en temps de Conrad està més associada a l'aventura. Amb la desaparició dels velers, que ell estimà i defensà tant, moria una forma diferent d'entendre la relació de l'home amb la mar.  
P.- Creu vosté que hi ha en la vida de totes les persones un esdeveniment iniciàtic que com una línia marca un abans i un després en la seua vida?
J.Ll.R.–­Crec que Conrad en La línia d'ombra juga amb símbols, és a dir, eixa "línia d'ombra" pot ser el pas de la infantesa a la edad adulta, com pot ser també el pas de la joventut a la maduresa. Encara que si ens ajustem a l'argument de la novel·la es tracta més aïna del segon cas. Ell parla de la primera joventut, però la seua metàfora val per a qualsevol etapa de la vida.
És difícil saber si en tota persona hi ha un esdeveniment iniciàtic que marca un abans i un després en la seua vida. Poden haver persones que n'experimenten més d'un, mentre unes altres no n'experimenten cap. Pot ser que hi haja persones que, com els personatges plans, no evolucionen; mentre unes altres poden ser una espècie de personatges especialment redons i evolucionen constantment. És difícil saber-ho amb certesa.


14.10.11

DUES RESSENYES D' "EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU"


El poeta Josep Lluís Abad Bueno i la blogaire Carme Rosanas han publicat als seus respectius blogs Espai Claudator i Carme Rosanas dues ressenyes sobre el llibre de poesia Josep Manel Vidal  El teu nom és un ésser viu i que tot seguit reproduïm:

LITERATURA QUE PURIFICA
Per Josep Lluís Abad
És emocionant tremolar davant d'una veu-vent que és capaç de materialitzar unes paraules tan profundes.
La política, tan necessària per allò quotidià, s'esvaneix davant l'energia d'aquest oceà. Un mot rere l'altre trenen un paisatge resistent a la metamorfosi de l'efímer.
Això és el que pense, dic i puc viure en llegir l'obra de l'amic poeta i contador d'històries Josep Manel Vidal al seu darrer llibre El teu nom és un ésser viu, publicat a l'editorial Germania.
Acostumat a llegir comentaris i crítiques de compromís, diré que el poeta Josep Maria Balbastre de Lletra nua s'ha lluït tot mesurant -més enllà de modes fugisseres- la literatura perfecta, sense oripells, ni cap mena de fastuositat. Ens calen aproximacions d'aquesta mena allunyades de fames, premsa i parladisses...
Una gran mostra la teniu en aquesta petitesa exquisida del següent text titulat

OFEC

<< La veu se'm va liquant al llarg del dia, i quan torne a casa, a la nit, és una llàgrima que sembla una llacuna. I em submergisc, preguntant-me si els éssers que no són estimats de prop no s'aniran marcint igual que els clavells que mai no es reguen >>.

 ****
Josep Manel Vidal  del blog  Filant Prim, ha publicat  el seu primer  llibre.  

Per Carme Rosanas
Josep Manel  va ser  un dels  primers  blocaires  que  em va  captivar  per  la seva  manera  d'escriure,  per  les seves imatges,  metàfores  i  sobretot  pel sentiment  que  és  capaç  de transmetre.  Ara,  potser ja no podria ser objectiva  a l'hora de fer-ne  un comentari.  Però  no importa,  ja  que  el dia  que no el coneixia de  res  i  em vaig  enganxar  al seu  blog,  sí que ho era,  totalment  objectiva  i imparcial.  I la meva  opinió no ha  canviat.
El llibre  està  fet  de paràgrafs de la mida  dels seus  posts.   
Intensos, que encomanen  el sentiment  que l'ha dut  a  escriure'ls.
Poesia  pura,  encara que no tingui  versos. 
Jo crec  que deu ser  impossible  de  llegir  d'una tirada.  Ja  que tot  i voler-ne  més...  perquè  no tenia pas  ganes  de parar...  em veia  obligada  a aturar-me  per  pair  tot  el que  transmet  cadascun.  
Són com delicadeses  profundes.  Filigranes  plenes  de contingut.   Bombons  farcits  d'un licor  embriagador. 
En fi...  vosaltres mateixos...
Un  fragment  de  "No vull":

"Les coses que no es diuen no solament mai no se  saben, sinó que mai han de prendre cos. Romandré, doncs, en la seguretat dels secrets no compartits, dels silencis. Jo aniré, de tant en tant, amb un posat  d'estudiada  displicència, deixant-te detalls escampats per l'aire que respires Interceptaré les  teues  dreceres abans que tu no les solques amb les teues  passes, i em convertiré  en una presència  infinita. T'aniré deixant caure  mirades, perquè les  trepitges sense soroll, amb els teus  ulls oceànics..."

7.10.11



Per Àngel Cano

Després de fartar-se amb la literatura juvenil, que constitueix gran part de la seua obra; una vegada guanyat el XVIIIé premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida -junt amb l'escriptora Mercè Climent-; i havent publicat dos poemaris, l'últim, De la fusta a l'aigua, de temàtica eròtica, Francesc Mompó pensa que li queden encara alguns gèneres -pocs- per provar i es decideix a tirar pel camí del relat curt. I, voilà!, va i ens delecta amb Fronteres de vidre (Ed. Germania, 2011).
Amb aquest recull de contes, Mompó ens parla del record, de la nostàlgia, de la solitud, dels cicles vitals, de l'amargor, però també de la tendresa, del sofriment, però també de l'amor, per mitjà de personatges tan curiosos com el foraster, Fèlix o Sigfred (magnífiques adaptacions dels mites de Narcís i Sísif, respectivament), l'avi Torró, les ombres, que reinvidiquen la seua “figura”, PepQuatreülls i Gregori el del Puntet(a "Els habitants de Jam", un homenatge a les nits temàtiques de Ca les Senyoretes) o l'estranya pintora, amb què homenatja la pintora Àgueda Climent, la qual li ha fet les il·lustracions a cada relat. Unes il·lustracions a aquarel·la, d'altra banda, que s'ajusten perfectament amb el que es narra o amb el que es transmet, i ens ajuden a fer-nos una idea millor al cap.
No obstant això, però, i abans d'entrar més en l'anàlisi d'algunes narracions, fixem-nos en el títol: Fronteres de vidre. És ja en si una declaració d'intencions per tres motius: el primer, ens indica el lloc des d'on hem de llegir cada text, des de la frontera entre la realitat i la ficció; el segon, és un vidre opac, perquè està ple de finals imprevisibles que no saps com poden acabar; i el tercer, i, potser més inconscient -tot i que crec que l'ollerià no deixa res a l'atzar-, és que parla del vidre, un material arrelat al seu poble, a l'Olleria.
Amb aquestes instruccions, hom pot introduir-se en la recerca del tresor que s'amaga a sota de cada lletra, de cada mot que, en alguns moments, forma un llenguatge poètic. Per exemple, i per remarcar algun dels relats que conformen aquesta vintena, destacaré el de “La inapreciable quietud del vidre”. Ací, el protagonista, amb l'excel·lent descripció de les “capes” de la ment, rebusca en la memòria fins a trobar un moment, a Euskal Herria, en què es miraren a l'espill ell i la seua parella. Aleshores, decideixen tornar-hi i, trencant aquesta frontera de vidre, el traspassen. Novament, veiem en aquestes pàgines com seran la resta de contes, on el protagonista real passa a ser protagonista del món de l'espill, i viceversa. Ho tornem a comprovar a “L'ésser que ha nascut del baf”, on el personatge principal, un home que necessita l'alcohol per a desinhibir-se de la realitat, va canviant la personalitat segons li dicta la beguda, fins que ell es fica dins de la botella i és el líquid qui el domina.
Fronteres de vidre és una obra, com observem, plena de simbolismes, però també de jocs d'equívocs. A “Ja n'hi ha prou”, “L'existència de Sigfred” o “La conversa”, convé rellegir les pàgines i parar-hi tota l'atenció, perquè, a la mínima, un gir oportú ho capgira tot, sobretot en aquest darrer, on el lector pot pensar que parla de la violència de gènere, d'un home que es creu amo de la seua dona, encara que, en realitat, es tracta d'un holograma. El joc amb el vidre, la realitat, la ficció i la fantasia sempre present, doncs. Un altre element que cal esmentar és l'obsessió: l'obsessió d'Angustias en parlar amb la bessona que perdé de menuda, l'obsessió de l'estranya pintora que acaba sense rostre, l'obsessió per la gent del poble en uns poders pseudodivins d'un foraster, l'obsessió d'un escriptor per escriure en unes pàgines que li faran viure allò que ha d'escriure o l'obsessió d'un xic amb un maniquí.
Amb aquesta mestria, Francesc Mompó demostra que té un coneixement molt elevat de la psicologia humana, que té moltes lletres llegides de la literatura universal (a més de les adaptacions dels mites, també hi ha un conte d'amor feudal, amb un poema de Jordi de Sant Jordi com a introducció) i que és un dels nostres escriptors valencians que estan en la primera línia de batalla. Sincerament, espere amb deler que se li torne a ficar un repte al cap; Mompó mai defrauda.

(Article publicat el 26 de setembre de 2011 al blog El net del tio Pipo)

1.10.11

PRESENTACIÓ A CASTALLA DE "LA LÍNIA D'OMBRA" DE JOSEPH CONRAD


El divendres 30 de setembre, dia internacional de la traducció, l’editorial Germania va presentar a Castalla la novel·la La línia d’ombra de Jóseph Conrad, es tracta d’una traducció i adaptació per a un públic juvenil del clàssic de l’autor nascut l’any 1857 a Berdyczów. La traducció i adaptació ha anat a càrrec de Nacho Meseguer, mentre que la revisió del text, la presentació i les propostes didàctiques han estat obra de l’escriptor i professor de secundària Josep Lluís Rico Verdú.
La presentació es va fer al restaurant Cassana i durant l’acte va prendre la paraula en primer lloc Josep Lluís Rico, el qual ens feu una interessant aproximació a la biografia de Conrad que a pesar de ser polonés està considerat actualment un clàssic modern de la literatura anglesa. Després ens va parlar de la seua obra i en especial de La línia d’ombra, on Conrad empra l’aventura que té com a escenari la mar per a traçar una brillant metàfora de la condició humana. La línia d’ombra, afirmava Rico, és una novel·la d’aprenentatge, en la que una situació límit posa a prova al personatge protagonista i en eixir triomfador comprova que l’experiència li ha forjat el caràcter i a més li ha ensenyat a valorar les coses aparentment més insignificants de la vida.
L’acte el va tancar l’editor Antoni Martínez que parlà als presents del poderós missatge d’aquesta novel·la, més actual encara en moments de crisi com l'actual, en els quals hem de ser capaços amb intel·ligència i valor de superar l’adversitat per aconseguir tirar endavant.