31.1.12

TALLER DE PETITS IL·LUSTRADORS A LA BIBLIOTECA DE CORBERA


Just abans d'acabar l'any 2011, concretament el dia 29 de desembre, a la biblioteca de Corbera, l'artista Empar Piera  va fer un taller per a petits il·lustradors.




A l'activitat van participar vuitanta xiquets i xiquetes d'aquesta localitat de la Ribera.




Els personatges a il·lustrar van ser els protagonistes més menuts de la col·lecció Món de paper, Martina i Tonet.




Baix la supervisió d'Empar Piera i atenent a les seues explicacions els menuts van dibuixar aquests entranyables personatges  i posteriorment els hi van donar color. 




En acabar es va confeccionar un mural que encara es pot veure a la biblioteca.

26.1.12

PRESENTACIÓ A VALÈNCIA DE FRONTERES DE VIDRE

El pròxim dos de febrer a les 19,30 hores es presentarà a la Societat Coral "El Micalet" (Carrer Guillem de Castro, 73 de València) el llibre de relats Fronteres de vidre de l'escriptor de l'Olleria resident en l'actualitat a Burjassot, Francesc Mompó i Valls. Tot seguit prendrà la paraula el també escriptor Manel Alonso i Català el qual s'encarregarà d'introduir als assistents en la trajectòria vital i literària de Mompó.

21.1.12

UNA TAULA DE MENJES EXQUISIDES


Per Francesc Mompó
Que un nom, cosa que suposem estàtica per excel·lència, esdevinga un ésser viu promet interessants descobertes. Ètica i estètica, actitud i bellesa, un efectiu parany per al lector. Estem davant d´un poemari compost per 43 proses poètiques on l´autor, Josep Manel Vidal, amb un gran domini del llenguatge i dels viaranys dels sentiments, exposa permanentment el jo com a objecte de la poesia. Aquesta vessant lírica navega per les aigües de la més propera quotidianeïtat. Aquesta isotopia que beu en la vida diària, recordant de vegades l´Estellés d´Una alegria d´aigua i fang novell o de Tinc l´ànima coenta com la planta del peu, on barreja registres populars amb registres poètics fa que el lector s´acoste a la poesia sense prevencions ni massa entrebancs; Vegem un fragment d´Ofec «La veu se´m va liquant al llarg del dia, i quan torne a casa, a la nit, és una llàgrima que sembla una llacuna». La torre d´ivori que és moltes vegades el món líric, amb Josep Manel Vidal esdevé una taula de menges exquisides on pràcticament tot el món està convidat. Són plats perfectament combinats perquè el contrast t´explosione al cervell en una sinestèsia de noves sensacions. És per això que, com la bona cuina, cal anar assaborint cada sintagma, cada oració, cada prosa poètica d´El teu nom és un ésser viu a poc a poc, sense presses, ja que està ple de troballes que cal gustejar com un gourmet de la literatura. 

(Publicat a la secció Panorama del diari Levante-El Mercantil Valenciano el dia  21 de gener de 2012)

4.1.12

UN COMENTARI SOBRE "FRONTERES DE VIDRE"

Els vint relats que configuren el llibre són un regal per al lector encuriosit en anar més enllà de la realitat. A mitjan camí entre la sorpresa i l’element fantàstic, Mompó aporta vint maneres d’entendre l’altra realitat, la que podem entendre darrere d’un vidre o un espill.
Els contes segueixen una estructura subjacent semblant que atorga al recull una homogeneïtat sorprenent. Amb tot, les temàtiques i el tractament d’aquestes és ben distinta. Hi ha però, diverses idees recurrents, com és l’orgull dels orígens del personatges i la concreció de colps finals o petites sorpreses que tanquen de manera força redona les narracions. Un dels meus preferits, el primer, “”Ja n’hi ha prou”, on descobrim la inquietant personalitat d’un personatge desconegut a l’inici del text.
La voluntat de construcció dels personatges aboca Mompó al psicologisme. Així el món dels records i el passat d’aquests esdevé un llast del qual és impossible fugir, de manera que el present i el futur queden condicionats. Així, podem localitzar sentiments diversos en els relats, com són les obsessions vitals o la tendresa. Cal destacar igualment la complicitat que es cerca amb el lector. Així, es planteja sovint una interacció en el narratari o destinatari del relat que fomenta l’atracció de la seua lectura. Un recurs que serveix a l’autor per a plantejar el desdoblament de personalitats, això és, la duplicitat de realitats, l’altra veritat, la que pot haver darrere d’un vidre. Un bon exemple pot ser-hi “L’ésser que havia nascut del baf” (pàg. 65).
Cal citar, finalment, la guia didàctica feta per Mercé Climent, una bona eina per treballar amb l’alumnat un llibre tant ben editat i il·lustrat. Una joia per a llegir i gaudir-la.