28.4.12

J. A. ALFONSO, J. M. VIDAL, F. MOMPÓ I R. ESTRADA A LA FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA



Francesc Mompó, autor del llibre de relats Fronteres de vidre, Josep Manel Vidal, autor del llibre de poesia El teu nom és un ésser viu, Josep Antoni Alfonso, autor del llibre de poesia Envers, Rafael Estrada, autor del llibre de poesia Petjades insomnes, han estat signant llibres al llarg de tot el matí al tendal que els editors valencians tenen a la Fira del Llibre de València.



També han estat entrevistats per al canal de la televisió de l'Associació d'Editors del País Valencià. 


El diumenge signarà exemplars de Contracuentos el seu autor, Pasqual Más i el dilluns Eduard Aguilar i Lorente signarà exemplars del seu llibre de poesia Homo ex-machina i Manel Alonso els diversos títols de la col·lecció Món de paper que recullen les aventures de Tonet i Martina.

27.4.12

RODRÍGUEZ-CASTELLÓ PRESENTA A VALÈNCIA LA PEDRA I EL MARGE



El poeta i articulista alcoià Manuel Rodríguez-Castelló ha presentat (el divendres 27 d'abril) a València sota el títol de La pedra i el marge. Primera selecció 2000-2012, una antologia de les columnes d'opinió que publica des de fa ja uns anys al diari Levante-El Mercantil Valenciano.


La selecció està pensada per a què li puga interessar en un primer lloc a qualsevol lector apassionat per eixos petits artefactes assagístics que són els articles d'opinió i en segon lloc per a què desperte l'interés dels estudiants del segon cicle de secundària per una prosa de no ficció que intenta repensar la realitat més propera als ciutadans.


Durant l'acte han pres la paraula l'autor, el qual ha parlat al públic assistent de les bondats del llibre, i l'editor, Antoni Martínez Peris, que ha presentat als públic assitent el projecte editorial que capitaneja.

PRESENTACIÓ DE PETJADES INSOMNES A CASTELLÓ DE LA RIBERA




L'escriptor Manel Alonso va ser l'encarregat de presentar a Castelló de la Ribera el nou llibre de poesia del poeta i cantautor Rafael Estrada, Petjades insomnes. L'acte va tindre lloc el passat vint-i-sis d'abril a la seu de la Societat Musical la Lira Castellonera i va aconseguir congregar un nombrós públic de la localitat i de la comarca que va seguir amb atenció el parlament d'Alonso i la lectura de poesia que feu Estrada.


Petjades insomnes va ser definit per Alonso com  un llibre fruit de la maduresa vital del seu autor, Rafael Estrada i Puertos, una persona de la qual podríem dir-ne polièdrica: docent, cantautor, poeta, polític..., a qui, com diu el clàssic, res humà no li resulta alié.


També  van fer acte de presència diversos intel·lectuals de la comarca de La Costera i de la Ribera Alta  com ara els novel·listes  Anna Moner i Tobies Grimaltos i els poetes Xelo Llopis i Miquel Català.


Aquesta activitat va servir també per a presentar la nova col·lecció de poesia de l’Editorial Germania, Mil poetes un país, de la qual forma part aquest títol.


24.4.12

LA PEDRA I EL MARGE NOU LLIBRE DE MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ




Manel Rodríguez-Castelló és un escriptor alcoià conegut per la seua sòlida obra poètica i per ser, junt a Enric Cassasas, un dels poetes als que més recorre per a fer cançons Miquel Gil, però, també és un sagaç crític literari i un columnista brillant. Aquesta segona quinzena d’abril ha publicat en l’editorial Germania el seu tercer volum de reculls d’articles sota el títol Lapedra i el marge. Primera selecció 2000-2010, amb ell hem parlat sobre aquest llibre i sobre diversos aspectes de l’ofici d’escriure.
P.-Per què has posat per títol al llibre La pedra i el marge?
R.-No solament a aquest llibre, que recull una seixantena de les columnes aparegudes al Levante-EMV entre 2000 i 2010, la primera dècada del segle XXI, sinó al conjunt de la meua producció columnística, que considere una aportació al debat públic i a la consciència crítica dels lectors, especialment els valencians, sobre la lamentable situació cultural, social i política en què ens trobem i que ara es visualitza de manera més crua però que té arrels molt fondes en les coses que han passat (i que no han passat) en les darreres dècades i en el franquisme, per desgràcia en molts aspectes encara no superat al País Valencià. Així, el títol La pedra i el marge parafraseja l’adagi popular que diu “Tota pedra fa marge (o paret)”, és a dir, que tot esforç és útil per apuntalar, com deia més amunt, el marge col·lectiu d’una societat més justa i lliure, d’autèntiques democràcies, avui greument amenaçades.
P.-Com definiries una bona columna de premsa?
R.-La brevetat de la columna exigeix una densitat d’expressió i concepte que l’acosta al poema. Com ell, la columna sempre ha de procurar una sorpresa al lector, aportar-li alguna cosa nova, sacsejar-lo en un moment determinat. La bona columna és la que s’incrusta en la memòria i la que t’ha proporcionat un plaer estètic i intel·lectual immediat que t’obliga a rellegir-la.
P.-Consideres la columna com un gènere literari?
R.-Sens dubte ho és, perquè no és merament un text informatiu, com altres gèneres periodístics. No té un sentit utilitari, com no en té la bona literatura. I és molt elàstic en la curta distància (que és l’única limitació que té), ja que pot adquirir qualsevol forma. Per la seua intensitat i precisió, la columna és parent del poema i també de l’assaig.
P.- Trobes que la columna és més un gènere del segle XX que del XXI? De quina manera l’afecta l’aparició de les noves tecnologies?
R.-No ho tinc estudiat però probablement la columna naix amb la premsa, al segle XVIII. Tal volta, com suggereixes, és a la segona dècada del segle XX quan més embranzida pren. De fet, la columna ha vehiculat part del treball de grans autors literaris (assagistes, narradors, poetes…), i no crec que haja estat només per qüestions simplement pecuniàries. Em fa l’efecte que els nous mitjans d’informació/comunicació no han fet (com en els altres gèneres, al capdavall, però amb més intensitat) més que popularitzar el gènere i donar-li aire i profunditat. I això anirà a més durant l’actual segle. Enmig l’allau informativa, la columna ben feta, punyent i subjectiva, estilísticament exigent, hi pren una importància que no tenia. Cada vegada busquem més en la premsa la mirada irreductible, literària, que s’expressa a través de columnes i articles.
P:- De quina manera has estructurat el llibre?
R.-Es tracta d’una selecció de 60 columnes escrites (i publicades) entre l’any 2000 i el 2010 feta des del gust personal, triant allò que m’ha semblat que resisteix més bé, literàriament, el pas del temps, i buscant deliberadament la varietat de temes i tons. Des de primera hora, la proposta dels editors era clara: es tractava d’un llibre que podia ajudar a la pràctica i aprenentatge del comentari de text de batxillerat. Malgrat això jo he buscat (com ho fan les columnes) un públic més ampli seleccionant aquells episodis que han marcat més la nostra història més recent, tant d’ordre local, amb la crítica als nostres reietons autòctons, com internacional. El llibre té un pròleg del meu amic i escriptor Jordi Botella que incideix sobretot en el que les columnes tenen de crítica sostinguda a un model de gestió política i de societat que s’ha revelat catastròfic per als interessos del poble valencià. Hi ha també un apèndix pensat per als professors i estudiants de batxillerat amb propostes de treball de comentari fetes per Rosa Escrivà i Carmela Puig, que a més a més d’amigues són unes magnífiques professionals de l’ensenyament.


P.- Què té l’articulista Rodríguez-Castelló del poeta?
R.-Bé, això potser ho haurien de dir els crítics, si n’hi hagués. En qualsevol cas, i salvant les distàncies de posicionament (una columna es fa pensant, sobretot, en el lector; un poema, no), m’imagine que ser un lector constant i voraç de poesia i haver-la practicada amb una certa insistència durant anys implica una visió específica del món que xoca de manera radical amb la crua realitat de cada dia. Per començar, i ja ho he apuntat més amunt, el poeta és l’artista de la paraula, un perepunyetes del rigor i la precisió, que veu i sent el món en paraules, de manera que quan es posa a escriure una columna l’únic que hi canvia és la perspectiva però hi manté el domini i la tensió del llenguatge, l’anticonvencionalisme, la rebel·lia, la defensa d’una certa veritat eticopoètica, etc. Ara bé, en la columna hi faig servir constantment una cosa que encara no he aconseguit incorporar a la pràctica poètica sinó en molt comptades circumstàncies, la ironia, que potser exigeix la complicitat amb el lector de què la columna també s’alimenta. En general la columna es decanta per allò concret mentre que el poema aspira a l’absolut i ucrònic. També m’he adonat que en les columnes apareixen moltes de les obsessions i referents que conformen el meu món més estrictament poètic. I, diguem-ne, la veta poètica se subratlla més en la columna quan no hi ha l’esdeveniment puntual, allò que t’indigna de l’actualitat, per exemple columnes fetes durant els meus viatges i d’observacions més atemporals de la vida quotidiana. En fi, aquest tema donaria per a molt.
P.-Què és el que t’impulsa a escriure una columna setmanal durant tants anys?
R.-Vaig començar a publicar columnes setmanals l’any 92 al Ciudad d’Alcoi. Fins aleshores, algun article que et publiquen ací o allà, treballs de crítica literària i coses per l’estil. A Alcoi tothom llig el Ciudad (o més aviat repassa, perquè en general és il·legible), de manera que quan eixia per allà de marxa, sempre hi havia el lector o lectora desconegut que et comentava la darrera columna. Per a un poeta, que no sap mai qui ni quan el llegirà, a banda tres o quatre amics i algun tocaesquenes d’aquells que tant abunden, allò era sensacional. Amb les columnes realitzava en certa manera una de les constants del meu caràcter i formació, a més a més de treballar literàriament i disciplinar-me, incidir en allò que se’n diu l’opinió pública, en la reflexió col·lectiva, en el treball polític, en el sentit ampli i noble de la paraula. El poema, si no és que vius de premis o tens l’ego pujadet, no té temps ni límits, i això de vegades és fotut. La poesia refusa el que diríem funcionarisme, és més aviat un no-ofici. La columna, doncs, et permet desenvolupar al llarg del temps una obra paral·lela i complementària a la tasca poètica, i en una distància que a mi m’és molt propícia. Amb tot, espere no quedar-me ací i poder-me dedicar amb més temps i profunditat a altres menes de treballs literaris.
P.- Amb anterioritat has publicat dos llibres de columnes, que té aquest que tinguen als altres?
R.-No sé si vols dir què té aquest que no tinguen els altres. En qualsevol cas, et parlaré de semblances i diferències. Pel que fa a les primeres, es tracta, òbviament, de columnes, de reculls de columnes ordenades sempre cronològicament de manera que faciliten una lectura en certa manera memorialística, un flash-back d'episodis gravats en la memòria històrica més o menys recent del lector, però que en certa manera transcendeix la simple dimensió del temps amb reflexions de més llarg abast. El primer llibre de columnes, Els dies contats, arreplegava treballs publicats a Alcoi i per a un públic més específic; al segon, La pedra i el marge, vaig editar totes les columnes del Levante dels anys 98 i 99. Finalment aquest tercer, que manté el títol amb l'epígraf Primera selecció 2000/2010, incorpora, com ja he dit, seixanta columnes d'aquests anys i opera, per tant, sobre coses més recents de la meua realitat i de la situació col·lectiva. La principal novetat, a banda supose que d'una certa maduració en el treball de la columna, és la dimensió didàctica de l'edició d'ara, que he intentat conciliar amb els interessos d'un lector més general. Crec que amb això queden resumides les similituds i diferències de cada llibre.

23.4.12

TONET I MARTINA A LA FIRA DEL LLIBRE DE VINARÒS

Tonet i Martina acompanyats per la resta dels membres de la família Gramola, van visitar el passat diumenge 22 d'abril la ciutat de Vinaròs, situada en la comarca del Baix Maestrat. Una ciutat costera i plena de vida que a la plaça de sant Antoni celebrava la Fira del Llibre Infantil i Juvenil.


Tonet i Martina van ser els portagonistes del taller de pintura i dibuix que l'editorial Germania va muntar per als xiquets i les xiquetes que per allí passaren, que van ser molts al llarg de tot el matí i gran part de la vesprada.


També tingueren l'oportunitat de presentar per primera vegada les seues aventures a la comarca del Baix Maestrat en una parada a la que es van acostar un gran nombre de famílies per tal de conèixer l'entranyable família Gramola.


19.4.12

ENTREVISTA AMB PAU MARQUÉS AUTOR DE COL·LOQUIS DE CANET



L’escriptor d’Alfara del Patriarca, Pau Marqués i Bisquert, acaba de publicar en la col·lecció Barraca de l'editorial Germania, la seua nova novel·la Col·loquis de Canet, un llibre protagonitzat per uns joves estudiants que passen junts un temps de vacances parlant de literatura, que és com dir parlant de la vida, i contant-se històries que podríem englobar dins de diferents gèneres literaris.
P.- Perquè has triat Canet d’en Berenguer per a situar el teu llibre?
R.-Necessitava un espai propici a l’oci i l’anècdota, un escenari tranquil i mogut alhora; en aquest sentit un apartament vora mar era ideal. Canet és una platja amb un turisme molt del país i un nom sonor carregat d’evocacions.
P.- Perquè una estructura del llibre decameroniana?
R.-La meua pretensió inicial era replegar en una estructura única històries i llegendes arrelades a espais concrets, però vaig enredar-me amb històries llegides o anècdotes viscudes que volia contar. L’estructura del Decameró, amb unes parelles excitades per les confidències era un bon precedent.
P.- Perquè l’has dividit en tres parts?
R.-Ambientada en una Setmana Santa, volia fer-la durar tres dies, però el projecte era massa a llarg i ambiciós. Llavors vaig deixar-la en dos vespres. La “Invitació a la lectura” retrata el protagonista i introdueix la tercera parella, clau en el desenvolupament de la història marc.
P.- Apareixen homenatges a Boccaccio però també a Dant. Quina és la relació que mantens amb la literatura i la cultura italiana?
R.-Boccaccio representa el model narratiu triat, encara que al llibre es fa referència explícita a un epígon, Antonfrancesco Grazzini. Volia retre un homenatge a aquest darrer autor, de qui vaig fer un treball d’investigació. Dant és un mestre absolut; sóc un assidu lector de la Divina Comèdia. Sobre la passió per la cultura italiana cal pensar que sóc llicenciat en Filologia Italiana i, a més, tinc la immensa sort de guiar viatges a la península.
P:- Serà el lector capaç de captar totes les referències literàries i culturals que apareixen en el llibre? Es poden convertir aquestes referències en un entrebanc per al lector que les desconega?
R.-El primer deure de qui escriu és fer-se llegir, però no és menys cert que és el lector qui fa el llibre amb els propis interessos. Tots vivim els somnis, i no necessàriament necessitem que vinga un Freud a contar-nos per què fem el que fem. No importa si es perden detalls, llegir és viure; ja tindrem temps de reflexionar més tard si tenim ganes; llegir és també recordar el que hem llegit.
 P.- Com definiries Col·loquis de Canet com un conjunt de relats enllaçats o com una novel·la fragmentada?
R.- Hi ha una història marc, la de l’Arnau, un etern adolescent que viu tancat en un món que es veurà trasbalsat per la vitalitat de l’Aina. Els relats ajuden a reforçar o qüestionar el debat entre literatura i vida, entre el jo i l’altre.
P.-He trobat que en el llibre has jugat amb els diversos generes literaris, per què?
R.-La cosa va anar així, a mesura que integrava relats ben diversos vaig entendre que demanaven tècniques narratives diferents. Finalment, vaig veure que el resultat de tot plegat es podia llegir com un exercici estilístic.
P.- Ets un autor que t’agrada parlar de la realitat pròxima o pel contrari t’agrada mantindre una certa distància amb el present?
R.-La literatura ha de provocar, si és massa pròxima perd vigència, si és massa allunyada es perd en filosofies. L’equilibri és transformar un espai concret, volgudament concret –hi ha el turisme literari–, en un món universal. Passions i pecats, perquè som humans, hi són arreu. Finalment hi ha l’etern dubte de saber què hi ha de biogràfic i què d’inventat.

18.4.12

PRESENTACIÓ A FOIOS DE COL·LOQUIS DE CANET

Dins de la Setmana del Llibre que organitza la llibreria Metrocòpia de Foios es presentarà el nou llibre de l'escriptor d'Alfara del Patriarca Pau Marqués, Col·loquis de Canet. L'acte tindrà lloc el pròxim dissabte 21 d'abril a les 18 hores en Metrocòpia (Plaça d'Espanya, 16.) situada en la localitat de Foios situada a la comarca valenciana de L'Horta Nord.
Durant una Setmana Santa es reuneixen en un apartament de la platja de Canet d'en Berenguer tres amics estudiants universitaris inscrits a un curs sobre la Divina Comèdia: a dos d'ells, Biel i Adrià els acompanyen les seues respectives parelles, Tina i Mireia, al tercer, Arnau, que no en té, haurà de suportar Aina, la germana menuda d'una de les xiques. El sentit negatiu del mot suportar anirà canviant a mesura que per vanitat primer i per divertiment després, comencen a contar històries. Les prevencions de la nova parella es tornaran un joc de seducció atiat per la mateixa literatura i les reaccions que provoca. Aquests Decameró inclou dotze relats que són dotze exercicis literaris que exposen mig d'amagat una biblioteca personal. Com dirà el protagonista: "Deixeble d'una literatura que no entenia bé, almenys tenia voluntat de redactar algunes impressions vitals; que aquestes retrataren el món que m'envoltava no era una ambició clara".

16.4.12

ENTREVISTA A RAFAEL ESTRADA AUTOR DEL LLIBRE DE POESIA "PETJADES INSOMNES"



El cantautor i poeta Rafael Estrada i Puertos acaba de publicar el seu nou llibre de poesia Petjades insomnes dins de la col·lecció Mil poetes un país. Amb ell hem parlat per tal que ens done les claus de la seua poètica, una poètica en el que l’experiència vital és la matèria en la que bastix els seus versos.
P.-Perquè has triat com a títol del llibre Petjades  insomnes?
R.- He triat el títol de Petjades insomnes pels motius següents: Petjades, pel camí vital recorregut fins ara, i Insomnes, perquè vull aquest camí despert, conscient, com un aprenentatge del dia rere dia per a saber qui sóc, què sóc, on sóc i on vull anar com a humà i el que significa.
P.-Atén a alguna raó en concret la divisió del llibre en diversos apartats?
R.- El poemari l'he dividit en diversos apartats perquè tot i que existeix una unitat interna, l'eix vertebrador és Petjades insomnes i la resta d'apartats va girant al voltant d'ell com a cercles concèntrics emotius: insinuacions, feedbacks, identitats, músiques, etc.
P.- Hi ha un seguit de temes que es repeteixen en els teus llibres anteriors, la tendresa, la soledat, el paisatge, la música,... Són aquests els temes que realment et mouen a posar-te a escriure?
R.- Aquests temes –uns més i altres menys– són els que em mouen des de sempre: l'amistat com alè necessari per tal d'anar endavant, la solitud creativa per endinsar-te cor endins i ser sincer i sencer a l'hora de comunicar, els paisatges de la teua ànima, les músiques i lectures estimades que treballen la sensibilitat, el pas inexorable del temps,etc..... tot allò que ens afecta com a humans.
P.-Quines diferències trobes entre aquest i els teus llibres de poesia anteriors?
R.- Petjades insomnes és un llibre més madur que els anteriors. Els anys –ja més de mig segle– i el encarar-me ja al capvespre dels meus dies, on ja tinc més passat que futur, em permet valorar més allò d'essencial per a viure, destriar l'important d'allò banal pel que fa a les relacions humanes, la vàlua d'una mirada, d'un gest, d'una paraula dita a temps,...Per a mi ha representat un despullament anímic, un retorn a la natura que em fa i refà, un poder dir: Puc morir-me tranquil!
P.-Què hi ha de la teua vessant com a músic en la teua obra poètica? I què hi ha de la teua poesia en els teus treballs discogràfics?
R.- En el meu cas música i lletra sempre han anat agafats de la mà. He intentat que les lletres tingueren un ritme i una melodia interna per a que en qualsevol moment esdevingueren cançons i a l'inrevés, també. En certs moments ho he aconseguit i en altres, no. De fet en aquest treball hi han cançons que no he cantat mai i també referències a músics, músiques i poetes del meu altar sonor i poètic.
P.- Ser mestre de primària i haver estat polític i agitador cultural, és una prolongació de les teues inquietuds culturals i socials?
R.- En la vida tot m'influeix i de tot intente aprendre. A un poema dic: Sóc qui sóc, faig el que faig,/ i cante i escric com sé i puc./ Amb la xicalla m'aprenc i aprenc,/ i tinc la gent que estime i m'estima.(...) Servir al poble per intentar millorar-me com a persona i col·lectiu en l'intent d'una vida més culta, digna, justa i humana és el camí per on intente anar, i així em vull.
P.- Quins són els autors que més t’han influenciat?
R.- En una primera època els tebeos, llibres d'aventures, etc. A les Universitats Laborals els poetes cantats: Machado, Lorca, Hernández, Quevedo,... per Serrat i Paco Ibáñez. Després els nostres, Ausiàs, Estellés, Espriu, Martí Pol, Ferrater, Salvat...pel Raimon, l'Ovidi, Llach, Maria del Mar Bonet, etc. D'altres llengües, Pavese, Pessoa, Cavafis,...alguns novel·listes com ara Homer, Steinbeck, Faulkner, Roth, Bernhard, Pla... filòsofs com ara els clàssics grecs i  Russell, Cioran, Sartre, Fuster,.... Poetes de la cançó com Young, Dylan, Hammill, Waits, Cohen...l a cançó francesa, les cantants i els cantants d'Itàlia, les senyores del jazz com la Holiday o la Fitzgerald, alguns cantants de flamenc, Gardel, etc

14.4.12

MORVEDRE. INFO ORGANITZA ELS PRIMERS JOCS FLORALS 2.0

El diari digital Morvedre.info ha posat en marxa un concurs de relats infantils en les xàrcies socials JOCS FLORALS 2.0 es tracta d'un premi en el que poden participar obres en castellà i en valencià  obert i sense limitacions. Els autors de les obres guardonades obtindran un lot de llibres de l'autor Manel Alonso i Català entre els quals estaran les diverses aventures de Tonet i Martina de la col·lecció Món de paper de l'editorial Germania. Ací vos deixem l'enllaç amb la pàgina mur face



JocsFlorals2.0 de Morvedre.info

A qui va adreçat:

Aquests primers #JocsFlorals20 de Morvedre.info van adreçats a tot aquell que vulga crear històries i desitge que siguen escoltades. És un concurs obert, sense limitacions.

Podràs enviar qualsevol conte infantil amb plena llibertat amb el tema triat, sempre que resulte adequat per a menors d'edat.

Com paticipar:

Solament has de entrar en la promoció amb el teu usuari de Facebook i aconseguir que el teu conte siga el més votat.

Requisits: 

Solament s'acceptaran contes originals: no es publicaran aquells que siguen modificacions d'algun conegut.
Els contes estaran escrits en castellà o valencià.
Autoria: no seran publicats contes anònims, sense dades de l'autor.

Premis 

Un jurat format per els usuaris de Facebook decidiran quin és el millor conte decidit per el jurat popular i un jurat format per membres de morvedre.info decidiran quin es el guanyador absolut.

Els dos guanyadors rebran un paquet de llibres de l'escriptor Manel Alonso.

Tots els contes que tinguen moltes votacions, més de 20, seran publicats en la nostra web morvedre.info

---

A quien va dirigido:

Estos primeros #JocsFlorals20 de morvedre.info van dirigido a todo aquel que quiera crear historias y deseo que sean escuchadas. Es un concurso abierto, sin limitaciones.

Podrás mandar cualquier cuento infantil con llena libertad en el tema triat, siempre que resulto adecuado para menores de edad.

Como participar:

Solamente debes entrar en la promoción con tu usuario de Facebook y conseguir que tu cuento sea el más votado.

Requisitos: 

Solamente se aceptarán cuentos originales: no se publicarán aquellos que sean modificaciones de algún conocido.

Los cuentos estarán escritos en castellano o valenciano.

Autoría: no serán publicados cuentos anónimos, sin datos del autor.

Premios:

Un jurado formado por los usuarios de Facebook decidirán cuál ese el mejor cuento decidido por el jurado popular y un jurado formado por miembros de morvedre.info decidirán cuál se el ganador absoluto.

Los dos ganadores recibirán un paquete de libros del autor Manel Alonso.

Todos los cuentos que tengan muchas votaciones, más de 20, serán publicados en nuestra web morvedre.info


Promoció vàlida fins:
30/04/2012 23:45

13.4.12

RAFAEL ESTRADA PRESENTA "PETJADES INSOMNES"


El poeta i cantautor de la comarca valenciana de la Ribera Alta, Rafael Estrada, presentarà el dijous vint-i-sis d'abril a les 19,30 hores, en la seu de la Societat Musical Lira Castellonenca de Castelló de la Ribera, el seu darrer llibre de poesia Petjades insomnes, un dietari personal i escrit en vers lliure d'un home madur que ens parla de les seues grans i petites passions: la música, el paisatge, el viatge, el país, la llengua, la soledat la tendresa.
Rafael Estrada i Puertos treballa de mestre de primària i té editats quatre llibres de poesia D'un cor de pas, la veu (1997) Terra de tendresa (2001) Reminiscències d'amor i joia (2008)  i Petjades insomnes (2012) i quatre treballs discogràfics Amagats racons,  Reminiscències d'amor i joia (dins del llibre del mateix nom), Entre amics i Maig. Al llarg de la seua trajectòria creativa ha rebut diversos premis de poesia i de narrativa i ha col·laborat en periòdics i revistes culturals.

4.4.12

EMPAR PIERA O EL DIÀLEG CREATIU


Escriure és una tasca que demana grans dosis de soledat. L’escriptor, com qualsevol altre creatiu, es passa moltes hores acompanyat pels passos zigzaguejants del pensament. De tant en tant li agrada disfressar-se de lector i es fa acompanyar per altres solitaris que li oferixen la seua mirada i els seus mots, i amb ells inicia una conversa.
Quan l’escriptor ix de casa, temorós que la soledat l’atrape i el convertisca en un addicte malaltís i irrecuperable, apareix en societat incòmode i maldestre, i pres per una certa eufòria aboca com un torrent imparable el seu enginy i la seua conversa. Després torna al seu cau penedit i intentant convéncer-se que en la pròxima eixida mantindrà sobre si mateix un major control.
De vegades en aquestes escapades ensopega amb escriptors i artistes assossegats que transmeten més a través de la seua mirada i el seu silenci que no ell amb tots aquells barandats de paraules que sol alçar al seu voltant, no sé sap si amb l’objectiu de protegir-se dels altres o de protegir-se d’eixa soledat que el perseguix.


No fa molt vaig conéixer l’artista plàstica Empar Piera, una dona de pell i cabells bruns, d’ulls negres i lluminosos i capaços de transmetre assossec i bonhominia. De conversa pausada, afable, dona d’aparentment poques paraules, li he pogut descobrir entre línies i silencis que té una gran fe en alguns mots, com ara «mare» i l’exercici de la maternitat, una paraula que com a «filla» té per a ella dues direccions en el seu arbre genealògic. Un altre mot és «solidaritat», que li ve acompanyat per la seua generositat innata i que aplica a tots aquells que l’envolten. És tal la creença que té en aquest mot que sovint l’acompanya d’altres dos: viatge i Àfrica. Diàleg és un altre mot que no sols aplica en la seua vida personal, sinó també en la seua obra.
Com a il·lustradora entén la seua tasca com un exercici de diàleg i de recreació entre el text literari i la il·lustració, aportant elements a l’espai comú que és el llibre per afegir, subratllar o complementar.

Empar és una autora que es posa al servici del projecte i sap ser dúctil i eclèctica, i alhora personal. Té una mirada pròpia i un estil propi de comunicar-se, és capaç de ser irònica, suggerent, evocativa.
He tingut la sort de gaudir del seu treball en obres com ara Rondalles de Beneixama o Caram, quina aventura! de treballar amb ella en un projecte en comú, Món de paper, una col·lecció de llibres per als més menuts de la casa, i he vist la seua eficàcia a l’hora de donar forma als personatges (Tonet, Martina, l’avi Pasqual, Torró...) tot dotant-los d’una imatge i d’una personalitat versemblants i convincents. L’he vista enamorar-se de cada projecte que inicia i lliurar-s’hi en cos i ànima per tal d’oferir amb intel·ligència el millor de si mateixa.
Empar Piera és una d’aquelles persones per les quals l’escriptor solitari creu que paga la pena abandonar durant unes hores l’amagatall polsegós on habita per tal de compartir un diàleg creatiu i enriquidor.

(Article de Manel Alonso i Català publicat al blog Els papers de Can Perla)

3.4.12

PRESENTACIÓ A CASES DE BÀRCENA DE COL·LOQUIS DE CANET





L'escriptor d'Alfara del Patriarca, Pau Marqués i Bisquert, va presentar el passat divendres  30 de març a les Cases de Bàrcena (L'Horta Nord) la seua darrera novel·la Col·loquis de Canet
Una novel·la que seguint l'esquema del Decameró de Giovanni Boccaccio és alhora un recull de relats.
Durant l'acte prengué la paraula l'editor, Antoni Martínez Peris, que va tindre paraules d'agraïment per als assistents a l'acte així com per al professor Joan Lluís Sanxis, que s'ha encarregat de les propostes didàctiques del llibre. Després intervingué l'autor, el qual va fer una extensa presentació del llibre i on entre altres coses va oferir algunes claus per a desxifrar els grans i petits homenatges que s'oculten darrere d'alguna de les narracions, com ara el que fa a La Divina Comèdia de Dante Alighieri.
Pau Marqués a més de narrador, també ha escrit guions de còmic i s'han encarregat de la traducció d'algunes obres de la literatura italiana del qual és un gran enamorat. Marqués és un escriptor que intenta fer una narrativa de la realitat més pròxima.