ENTREVISTA AMB PAU MARQUÉS AUTOR DE COL·LOQUIS DE CANET

L’escriptor d’Alfara del Patriarca, Pau Marqués i Bisquert, acaba de publicar en la col·lecció Barraca de l'editorial Germania, la seua nova novel·la Col·loquis de Canet, un llibre protagonitzat per uns joves estudiants que passen junts un temps de vacances parlant de literatura, que és com dir parlant de la vida, i contant-se històries que podríem englobar dins de diferents gèneres literaris.

P.- Perquè has triat Canet d’en Berenguer per a situar el teu llibre?

R.-Necessitava un espai propici a l’oci i l’anècdota, un escenari tranquil i mogut alhora; en aquest sentit un apartament vora mar era ideal. Canet és una platja amb un turisme molt del país i un nom sonor carregat d’evocacions.

P.- Perquè una estructura del llibre decameroniana?

R.-La meua pretensió inicial era replegar en una estructura única històries i llegendes arrelades a espais concrets, però vaig enredar-me amb històries llegides o anècdotes viscudes que volia contar. L’estructura del Decameró, amb unes parelles excitades per les confidències era un bon precedent.

P.- Perquè l’has dividit en tres parts?

R.-Ambientada en una Setmana Santa, volia fer-la durar tres dies, però el projecte era massa a llarg i ambiciós. Llavors vaig deixar-la en dos vespres. La “Invitació a la lectura” retrata el protagonista i introdueix la tercera parella, clau en el desenvolupament de la història marc.

P.- Apareixen homenatges a Boccaccio però també a Dant. Quina és la relació que mantens amb la literatura i la cultura italiana?

R.-Boccaccio representa el model narratiu triat, encara que al llibre es fa referència explícita a un epígon, Antonfrancesco Grazzini. Volia retre un homenatge a aquest darrer autor, de qui vaig fer un treball d’investigació. Dant és un mestre absolut; sóc un assidu lector de la Divina Comèdia. Sobre la passió per la cultura italiana cal pensar que sóc llicenciat en Filologia Italiana i, a més, tinc la immensa sort de guiar viatges a la península.

P:- Serà el lector capaç de captar totes les referències literàries i culturals que apareixen en el llibre? Es poden convertir aquestes referències en un entrebanc per al lector que les desconega?

R.-El primer deure de qui escriu és fer-se llegir, però no és menys cert que és el lector qui fa el llibre amb els propis interessos. Tots vivim els somnis, i no necessàriament necessitem que vinga un Freud a contar-nos per què fem el que fem. No importa si es perden detalls, llegir és viure; ja tindrem temps de reflexionar més tard si tenim ganes; llegir és també recordar el que hem llegit.

 P.- Com definiries Col·loquis de Canet com un conjunt de relats enllaçats o com una novel·la fragmentada?

R.- Hi ha una història marc, la de l’Arnau, un etern adolescent que viu tancat en un món que es veurà trasbalsat per la vitalitat de l’Aina. Els relats ajuden a reforçar o qüestionar el debat entre literatura i vida, entre el jo i l’altre.

P.-He trobat que en el llibre has jugat amb els diversos generes literaris, per què?

R.-La cosa va anar així, a mesura que integrava relats ben diversos vaig entendre que demanaven tècniques narratives diferents. Finalment, vaig veure que el resultat de tot plegat es podia llegir com un exercici estilístic.

P.- Ets un autor que t’agrada parlar de la realitat pròxima o pel contrari t’agrada mantindre una certa distància amb el present?

R.-La literatura ha de provocar, si és massa pròxima perd vigència, si és massa allunyada es perd en filosofies. L’equilibri és transformar un espai concret, volgudament concret –hi ha el turisme literari–, en un món universal. Passions i pecats, perquè som humans, hi són arreu. Finalment hi ha l’etern dubte de saber què hi ha de biogràfic i què d’inventat.