El poeta Ramon Guillem a la secció Panorama del diari Levante-El Mercantil Valenciano recomanava el passat dissabte el recull de contes de Francesc Mompó Fronteres de vidre:
"La primera vegada que vaig sentir el nom del músic Luigi Verdinelli a Francesc Mompó vaig sorprendre'm. Pertanyia a la mateixa estirp del crític Gaston Laforgue, recordat per Jaume Cabré o a la del secret poeta Josep Pujalt i Martí. Tots tres quasi a la vora del miratge, ja només memòria literària. Per què, doncs, l'estranya reinvindicació de Mompó? El dubte m'ha fugit en llegir el seu llibre de contes Fronteres de vidre, i he hagut d'evocar el libro de los seres imaginarios de Borges, per la referència al món dels espills: perquè en l'època de les llegendes de l'Emperador Grog, aquest món i el dels homes estaven comunicats.
Si els habitants d'aquell món foren condemnats a repetir els actes dels humans, no hauríem de considerar-ho ara. Perquè el que ens importa és constatar que per a Mompó aquesta porta de pas encara és oberta. Potser hi ha fronteres, però ací són sols una línia quasi esvanida, i és tan difícil descobrir quin dels dos mons és el real! Mompó ens ajuda a passar d'una riba a l'altra, basteix ponts, obri clivells en la superficie de l'espill, i ens permet abocar-nos-hi. Parlem de realisme màgic, de la sorpresa com un llamp inesperat, de la realitat o la irrealitat que hi subjau, o de l'absurd que ens travessa cada dia que passa. I si Alícia de Caroll va somiar en travessar l'espill, nosaltres podem estalvirar-nos-ho: només hem de llegir Fronteres de vidre, i, de sobte, la màgia de la literatura ja haurà fet el miracle que només els bons escriptors són capaços de fer".
.jpg)
