El poeta Ramon Guillem a la secció Panorama del diari Levante-El Mercantil Valenciano recomanava el passat dissabte el recull de contes de Francesc Mompó Fronteres de vidre:
"La primera vegada que vaig sentir el nom del músic Luigi Verdinelli a Francesc Mompó vaig sorprendre'm. Pertanyia a la mateixa estirp del crític Gaston Laforgue, recordat per Jaume Cabré o a la del secret poeta Josep Pujalt i Martí. Tots tres quasi a la vora del miratge, ja només memòria literària. Per què, doncs, l'estranya reinvindicació de Mompó? El dubte m'ha fugit en llegir el seu llibre de contes Fronteres de vidre, i he hagut d'evocar el libro de los seres imaginarios de Borges, per la referència al món dels espills: perquè en l'època de les llegendes de l'Emperador Grog, aquest món i el dels homes estaven comunicats.
Si els habitants d'aquell món foren condemnats a repetir els actes dels humans, no hauríem de considerar-ho ara. Perquè el que ens importa és constatar que per a Mompó aquesta porta de pas encara és oberta. Potser hi ha fronteres, però ací són sols una línia quasi esvanida, i és tan difícil descobrir quin dels dos mons és el real! Mompó ens ajuda a passar d'una riba a l'altra, basteix ponts, obri clivells en la superficie de l'espill, i ens permet abocar-nos-hi. Parlem de realisme màgic, de la sorpresa com un llamp inesperat, de la realitat o la irrealitat que hi subjau, o de l'absurd que ens travessa cada dia que passa. I si Alícia de Caroll va somiar en travessar l'espill, nosaltres podem estalvirar-nos-ho: només hem de llegir Fronteres de vidre, i, de sobte, la màgia de la literatura ja haurà fet el miracle que només els bons escriptors són capaços de fer".
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada