PRESENTACIÓ DE "DE BLANC SETÍ" AL PALAU ALÒS DE BARCELONA

El 9 de març, es va presentar al Palau d’Alòs de Barcelona, el poemari DE BLANC SETÍ de Sandra D. Roig. L’acte va estar dissenyat i presentat pel col·lectiu Tens la paraula i començà amb la presentació de l’autora per part del mantenidor,  Toni Gassó, el qual fou l'encarregat  de parlar de la vida i obra de Sandra. Després mitjançant una divertida entrevista en directe on Sandra exposava l’argument de l’obra, els seus referents poètics. En finalitzar va presentar a l’equip de poetes que van llegir una selecció de poemes del llibre. Acte seguit en Toni Gassó presentà la cantautora  La señorita Martin, amb una entrevista, també en directe. 

La poeta Mireia Companys obrí la lectura explicant la raó per la qual havia triat aquells versos. 

Després Gemma Martín, “La señorita Martin”, ens va sorprendre gratament amb la primera cançó “Equidistància” alhora que ens endinsava en el seu món interior a través dels  acords de la seua guitarra. 

Miquel Santaeulàlia reprengué les lectures tot agraint l’oportunitat de participar en la lectura i amb veu profunda va llegir ”Vine” i "Essència d’espígol". 

Acte seguit es va posar en marxa el primer joc participatiu amb el públic, ja que s’havia disposat el poemari a paper i ens sortejaven números de pàgina amb el que el públic havia de sortir a llegir a l’escenari. El primer afortunat fou el número 22, que ens explicà que era pianista. Tot seguit Gemma Martín ens tornà a sorprendre amb un nou tema anomenat “La Sombra “.

El segon sorteig donà per absent al número 13, però finalment Adrià Guerrero sortí a escena per a llegir “Potser demà” “L’impuls a l’infinit” i L’àcid”, A més ens parlà dels referents que considerava que té la poesia de Sandra D.

Gemma Martín continuà la seua intermitent actuació interpretant el tema “Sin Saber “.

El poeta Carles Figueras, ens oferí la seva tria, alhora que ens va parlar de l’amistat que l'unia amb l’autora, va llegir els poemes "Bram  al gemec", "La bresca"  i "Eternitat"

La señorita Martin ens delectà per última vegada amb el tema “Aquella Generación”.

L’interpretació Actoral del grup de RADIO TEATRE Palau d’Alòs, va donar l’entrada impetuosa al poeta “Emdic Falçasses” qui pateix “Versitis” i  amenitza encara més la presentació amb una entrevista a un poeta malalt de vers. Una entrevista i l’entrada de seguretat de l’acte les quals  van fer riure als assistents mentre sonava la sintonia de Màgnum.

I per acabar el grup de Radio teatre ens va oferir uns videos d’alta difussió a internet que critiquen la figura de WERT, les retallades, i fantasiegen sobre un futur “d’espanyolització”. Tot plegat una tarda fantàstica, que va cloure tot brindant en l’aperitiu final. 

EL PALAU ALÒS ES VESTEIX "DE BLANC SETÍ"

Sandra Domínguez Roig presentarà el dissabte 9 de març a les 19 hores el llibre de poesia De blanc setí  a les dependències del  Palau Alòs de Barcelona en un acte organitzat pel col·lectiu Tens la paraula.

Amb el propòsit que la poesia abaste un ampli ventall de lectors Sandra ha organitzat una presentació en la que es combina música indi en directe del grup La señorita Martín, amb la lectura dels poemes que conformen el llibre  amb la col·laboració d’un grup de rapsodes format per Carles Figueras i Calvo, Maria Antònia Massanet, Mireia Companys, i Miquel Santa Eulàlia. 

L’acte a més a més inclou una entrevista en directe amb l’autora així com jocs poètics en el que participa el públic.

El Palau Alòs està situat al carrer sant Pere més baix número 55 de Barcelona, davant de l’espai conegut com el Forat de la vergonya. El Palau és  un ran casal que va ser edificat per la família Dou, molt influent durant el segle XVIII. Tot i el seu deteriorament, la seua allargada façana, de planta baixa i dos pisos, deixa entreveure el seu passat esplendor. El paredat és de pedra, amb estuc imitant carreus, i les finestres i balcons tenen llindes i brancals de pedra. Els balcons tenen les llosanes de ferro i ceràmica, excepte el central, que la té de pedra. La façana es retalla al capdamunt amb un pronunciat ràfec.

De blanc setí és un llibre de poesia que transcorre a cavall entre la vida i el somni. Neix del vers que es desprèn entre els llençols i que cavalca entre les pàgines del llibre per anar assimilant la impossibilitat de materialitzar els sentiments propis en l’amor. Aquest fet es palesa en la mesura que s’avança en la lectura per constatar que es tracta d’una història que es fon a les mans abans no s’ha fet tangible i que, si existia alguna despulla de sentiment, aquest és tan fràgil com el vidre. L’autora empra la metàfora i la imatge poètica plena de sensibilitat per descriure una història latent que es percep en l’ordre de les pàgines i que induirà els lectors a imaginar cada poema. Un argument invisible que culmina en la constatació, un colp més, que l’oblit també és un bon principi.

Sandra Domínguez Roig (Barcelona, 1974). Poeta i escriptora. Col·labora en diverses revistes com ara Lo Càntich, de la qual forma part de l’equip editorial i de la qual és autora de la secció de prosa poètica «L’art de la nit eterna» i «L’entrevista». També forma part de la plataforma poètica Versos.cat. Ha obtingut diversos premis literaris, dels quals cal destacar el XV Premi de Poesia Antoni Massanell 2008, i finalista del premi Grup de Dones El Vendrell 2011. Ha estat antologada a Versos de tardor (Ed. Petròpolis), A totes les baranes dels teus dits (Ed. Petròpolis), Poetes a la Xarxa (VVAA) i Abraçada a la meva pròpia pell (Ed. Bubook, a cura de Lo Càntich). Ha col·laborat amb poemes esparsos en els llibrets de Falles de Corea (Gandia), els anys 2010 i 2011. És cofundadora de la companyia Versusart.

PRESENTACIÓ "DE BLANC SETÍ" AMB EL CLUB POÈTIC REVERSOS

Ahir a la tarda es va dur a terme, en l’espai de la sala VILAWEB, la primera presentació del poemari De blanc setí publicat recentment per l'editorial Germania d'Alzira a la col·lecció Mil poetes un país. 

L’acte va comptar amb la presència de l’autora, Sandra Domínguez Roig que va intervindre després de les introduccions a l'obra i a la poeta que van fer diversos membres del grup REVERSOS. 

Tomàs Porta feia la primera introducció tot parlant de l’amistat amb l’autora, i Empar Sáez feia una  magnifica presentació de la trajectòria literària de la mateixa.

Sandra D. Roig en la seua intervenció va exposar els motius que l'han portat a escriure el llibre, aturant-se uns momens en l’explicació d’alguns poemes per a situar millors als assistents en el context.

La tèbia llum de la sala i la música de fons van estar una magnifica companyonia així com la lectura realitzada per membres del grup, al que es van afegir diferents  assistents mentre la sala s’omplia de vers tot recitant els poemes  que han confegit el llibre. Finalment s’ha obert un temps a esclarir precs i dubtes envers al poemari. 

Fotografies de Joan Casalpeu i Lairet.

DOBLE PRESENTACIÓ A BARCELONA DEL POEMARI "DE BLANC SETÍ"

La poeta Sandra Domínguez Roig presentarà els dies sis i set de setembre a diferents espais de la ciutat de Barcelona el seu llibre de poesia De blanc setí.

La primera de les dues presentacions tindrà lloc a la Sala Club Poètic Reversos (Ferlandina, 43), l'acte estarà conduít per la pròpia autora i després del col·loqui es té prevista una exposició amb música i lectura de poemes a càrrec dels membres del club.

La segona serà a la llibreria Catalonia (Ronda de Sant Pere, número 3) i Carles Figueres s'encarregarà de la seua presentació.

PRESENTACIÓ “DE BLANC SETÍ” A LA BIBLIOTECA DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS

El proppassat 6 de juny fou el dia escollit per presentar a la sala d’actes de la biblioteca dels Monjos De blanc setí, el nou llibre de poesia de Sandra Domínguez i Roig que s’ha editat recentment dins de la col·lecció Mil poetes, un país de l’editorial Germania. En aquesta ocasió la presentació anà a càrrec del poeta Carles Figueras i Calvo, bon amic de l’autora i gran coneixedor de la seva escriptura.

En el decurs de l’esdeveniment, en Carles va voler compartir amb els presents el record dels inicis de la seva relació d’amistat amb l’autora, tot parlant d’afinitats literàries i estils. També volgué remarcar De blanc setí com un primer llibre en el que, malgrat empra el viarany eròtic, no es pot considerar estrictament dintre d’aquest gènere degut a que es va molt més enllà, submergint el lector en el complex món interior de la poetessa. Segons Carles, “De blanc setí” ha de ser el vehicle que permeti al públic descobrí una autora amb un gran ventall de registres, capacitat i qualitats creatives, qui “és com un potent doll inesgotable de versos”, prolífica i entregada a la passió per l’escriptura. Sandra, per al poeta llorencenc, destaca per la potència del seu vers, el qual concentra l’essència de les paraules de forma clara i orgànica, tal i com per exemple es pot descobrir en el vers “l’amor de dolç / se’m ha quallat / fent-se agre”.

La segona part de l’acte correspongué a la pròpia autora, qui primerament explicà els motius que la portaren a escriure el llibre. Posteriorment, ella delectà als assistents amb un tastet dels seus poemes.

Finalment es clogué l’acte brindant per la culminació d’un somni amb una copa de cava de la terra, com altrament no podia ser.

POESIA VESTIDA DE BLANC SETÍ

Sandra Domínguez Roig és una persona molt activa en el món de l’agitació poètica ja siga des de les diverses plataformes digitals com amb la seua presència i participació en recitals i tertúlies. La seua és una poesia carregada amb la força de la sensualitat i de l’emotivitat i està marcada per una personalitat impetuosa i alhora exigent.

P.- Perquè De blanc setí?

R.-El títol originàriament era DE BLANC SETÍ, DE SEDA NEGRA però l’editorial va considerar que per breu era més fàcil de recordar, i a mi ja em va estar bé. En poesia qualsevol adjectiu pot induir al pensament, en aquest cas, el setí blanc en mi simbolitzava la puresa d’una dona que s’ofrena i es lliura de la forma més blanca, sencera a viure una sèrie de sensacions.

P.- Quines raons et van portar a escriure aquest llibre?

R.-Les raons principals foren la necessitat vital de tancar una etapa i deixar que el vers que vivia en mi alcés el vol definitivament per viure dins del lector, i permetre’m l’avenç, pas a pas en un estat literari nou que em permet escriure d’altres temes que no sóc jo mateixa.

P.- Com l'has estructurat?

R.-L’estructura segueix l’ordre lògic del temps que transcorre en una relació que no es constata, és a dir que viu a cavall entre la vida i el somni i es va diluint per la impossibilitat de mantenir-se.

P.- Què et porta a Sandra Domínguez a interessar-se per la creació poètica?

R.-La creació poètica em permet dibuixar un món a la meva mida que comença arran de la meva imaginació, escriure els sentiments en codi per la dificultat d'adreçar-los en veu alta em permet discernir el món, i tancar les divagacions que m’impedeixen avançar en l’enteniment de les coses. Però sobretot em permet alliberar les brides dels meus anhels i les meves malediccions.

P.- Quins són els poetes i les poetes dels quals et sents hereva?

R.-No sabria dir-te de qui o de què em sé hereva, primer perquè al no tenir formació literària acadèmica, és la intuïció qui m’ha anat guiant. Sóc per damunt de tot una poeta autodidacta amb una doctrina infringida per tal d’evolucionar, he anat aprenent a base de correccions amb en Josep Lluís Roig, Roger Costa Pau i Carles Figueras. I després, evidentment, m’he anat enriquint a força de llegir les novetats actuals i els clàssics poètics de sempre.

P.- Has publicat textos literaris durant un llarg temps en un blog, creus que és important el format, vull dir el suport, sobre el que llegim o escrivim o només importa el text literari?

R.- És importantíssim el suport que fas servir per a la creació, els poemes del blog tenen en línies generals una gran força perquè m’agrada la combinació de la música i la imatge, per tant la paraula ha de ser potent per no quedar-se reduïda en importància. Aquesta força també ha d’anar al paper, perquè estarà absent de cap complement. De blanc setí és un llibre nu, que no conté frases alienes ni epígrafs pràcticament. Res que no sigui paraula meva perquè volia que el lector es concentres en la història que s’intueix mitjançant el vers.