Sandra
Domínguez Roig és una persona molt activa en el món de l’agitació poètica ja
siga des de les diverses plataformes digitals com amb la seua presència i
participació en recitals i tertúlies. La seua és una poesia carregada amb la
força de la sensualitat i de l’emotivitat i està marcada per una personalitat
impetuosa i alhora exigent.
P.- Perquè De blanc setí?
R.-El títol originàriament era DE BLANC SETÍ, DE SEDA NEGRA però
l’editorial va considerar que per breu era més fàcil de recordar, i a mi ja em
va estar bé. En poesia qualsevol adjectiu pot induir al pensament, en aquest
cas, el setí blanc en mi simbolitzava la puresa d’una dona que s’ofrena i es
lliura de la forma més blanca, sencera a viure una sèrie de sensacions.
P.- Quines raons et van portar a escriure aquest
llibre?
R.-Les raons principals foren la necessitat vital de tancar una etapa i
deixar que el vers que vivia en mi alcés el vol definitivament per viure dins
del lector, i permetre’m l’avenç, pas a pas en un estat literari nou que em
permet escriure d’altres temes que no sóc jo mateixa.
P.- Com l'has estructurat?
R.-L’estructura segueix l’ordre lògic del temps que transcorre en una
relació que no es constata, és a dir que viu a cavall entre la vida i el somni
i es va diluint per la impossibilitat de mantenir-se.
P.- Què et porta a Sandra Domínguez a interessar-se
per la creació poètica?
R.-La creació poètica em permet dibuixar un món a la meva mida que comença
arran de la meva imaginació, escriure els sentiments en codi per la dificultat
d'adreçar-los en veu alta em permet discernir el món, i tancar les divagacions
que m’impedeixen avançar en l’enteniment de les coses. Però sobretot em permet
alliberar les brides dels meus anhels i les meves malediccions.
P.- Quins són els poetes i les poetes dels quals et
sents hereva?
R.-No sabria dir-te de qui o de què em sé hereva, primer perquè al no tenir
formació literària acadèmica, és la intuïció qui m’ha anat guiant. Sóc per
damunt de tot una poeta autodidacta amb una doctrina infringida per tal
d’evolucionar, he anat aprenent a base de correccions amb en Josep Lluís Roig,
Roger Costa Pau i Carles Figueras. I després, evidentment, m’he anat enriquint
a força de llegir les novetats actuals i els clàssics poètics de sempre.
P.- Has publicat textos literaris durant un llarg
temps en un blog, creus que és important el format, vull dir el suport, sobre
el que llegim o escrivim o només importa el text literari?
R.- És importantíssim el suport que fas servir per a la creació, els poemes
del blog tenen en línies generals una gran força perquè m’agrada la combinació
de la música i la imatge, per tant la paraula ha de ser potent per no quedar-se
reduïda en importància. Aquesta força també ha d’anar al paper, perquè estarà
absent de cap complement. De blanc setí és un llibre nu, que
no conté frases alienes ni epígrafs pràcticament. Res que no sigui paraula
meva perquè volia que el lector es concentres en la història que s’intueix
mitjançant el vers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada