Sandra Domínguez Roig presentarà el dissabte
9 de març a les 19 hores el llibre de poesia
De blanc setí a les dependències del
Palau Alòs de Barcelona en un acte
organitzat pel col·lectiu Tens la paraula.
Amb el propòsit que la poesia abaste un ampli
ventall de lectors Sandra ha organitzat una presentació en la que es combina
música indi en directe del grup La señorita Martín, amb la lectura dels poemes
que conformen el llibre amb la
col·laboració d’un grup de rapsodes format per Carles Figueras i Calvo, Maria
Antònia Massanet, Mireia Companys, i Miquel Santa Eulàlia.
L’acte a més a més inclou una entrevista en
directe amb l’autora així com jocs poètics en el que participa el públic.
El Palau Alòs està situat al carrer sant Pere més
baix número 55 de Barcelona, davant de l’espai conegut com el Forat de la
vergonya. El Palau és un ran casal que va ser edificat per la
família Dou, molt influent durant el segle XVIII. Tot i el seu deteriorament,
la seua allargada façana, de planta baixa i dos pisos, deixa entreveure el seu
passat esplendor. El paredat és de pedra, amb estuc imitant carreus, i les
finestres i balcons tenen llindes i brancals de pedra. Els balcons tenen les
llosanes de ferro i ceràmica, excepte el central, que la té de pedra. La
façana es retalla al capdamunt amb un pronunciat ràfec.
De blanc setí és un llibre de poesia que
transcorre a cavall entre la vida i el somni. Neix del vers que es desprèn
entre els llençols i que cavalca entre les pàgines del llibre per anar
assimilant la impossibilitat de materialitzar els sentiments propis en l’amor.
Aquest fet es palesa en la mesura que s’avança en la lectura per constatar que
es tracta d’una història que es fon a les mans abans no s’ha fet tangible i
que, si existia alguna despulla de sentiment, aquest és tan fràgil com el
vidre. L’autora empra la metàfora i la imatge poètica plena de sensibilitat per
descriure una història latent que es percep en l’ordre de les pàgines i que
induirà els lectors a imaginar cada poema. Un argument invisible que culmina en
la constatació, un colp més, que l’oblit també és un bon principi.
Sandra Domínguez Roig (Barcelona, 1974). Poeta i
escriptora. Col·labora en diverses revistes com ara Lo Càntich, de la qual
forma part de l’equip editorial i de la qual és autora de la secció de prosa
poètica «L’art de la nit eterna» i «L’entrevista». També forma part de la
plataforma poètica Versos.cat. Ha obtingut diversos premis literaris, dels
quals cal destacar el XV Premi de Poesia Antoni Massanell 2008, i finalista del
premi Grup de Dones El Vendrell 2011. Ha estat antologada a Versos de tardor
(Ed. Petròpolis), A totes les baranes dels teus dits (Ed. Petròpolis), Poetes a
la Xarxa (VVAA) i Abraçada a la meva pròpia pell (Ed. Bubook, a cura de Lo
Càntich). Ha col·laborat amb poemes esparsos en els llibrets de Falles de Corea
(Gandia), els anys 2010 i 2011. És cofundadora de la companyia Versusart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada