Per Francesc Mompó
Que un nom, cosa que suposem estàtica per excel·lència, esdevinga un ésser viu promet interessants descobertes. Ètica i estètica, actitud i bellesa, un efectiu parany per al lector. Estem davant d´un poemari compost per 43 proses poètiques on l´autor, Josep Manel Vidal, amb un gran domini del llenguatge i dels viaranys dels sentiments, exposa permanentment el jo com a objecte de la poesia. Aquesta vessant lírica navega per les aigües de la més propera quotidianeïtat. Aquesta isotopia que beu en la vida diària, recordant de vegades l´Estellés d´Una alegria d´aigua i fang novell o de Tinc l´ànima coenta com la planta del peu, on barreja registres populars amb registres poètics fa que el lector s´acoste a la poesia sense prevencions ni massa entrebancs; Vegem un fragment d´Ofec «La veu se´m va liquant al llarg del dia, i quan torne a casa, a la nit, és una llàgrima que sembla una llacuna». La torre d´ivori que és moltes vegades el món líric, amb Josep Manel Vidal esdevé una taula de menges exquisides on pràcticament tot el món està convidat. Són plats perfectament combinats perquè el contrast t´explosione al cervell en una sinestèsia de noves sensacions. És per això que, com la bona cuina, cal anar assaborint cada sintagma, cada oració, cada prosa poètica d´El teu nom és un ésser viu a poc a poc, sense presses, ja que està ple de troballes que cal gustejar com un gourmet de la literatura.
(Publicat a la secció Panorama del diari Levante-El Mercantil Valenciano el dia 21 de gener de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada