ENTREVISTA AMB JOSEP LLUÍS RICO SOBRE LA LÍNIEA D'OMBRA

L’escriptor i professor de secundària Josep Lluís Rico s’ha encarregat de fer la introducció les propostes didàctiques de la novel·la  La línia d’ombra una adaptació al valencià per a joves de la novel·la de Joseph Conrad. Conrad és un dels escriptors clàssics moderns en llengua anglesa i junt a Melville i Stevenson és un destacat representant de l’anomenada literatura del mar.  Amb Josep Lluís Rico hem parlat sobre Conrad i la seua obra.

P.-Creu vosté que conserva encara la seua vigència l'obra de Joseph Conrad?

J.Ll.R.-Naturalment. Si Conrad és considerat un "clàssic modern" (i en aquest qualificatiu no hi ha cap contradicció), és perquè la seua obra ha resistit el pas del temps. És i serà actual sempre, perquè la seua literatura aprofundeix en la condició humana, retrata les passions, anhels, esperances, fracassos, ambicions, de l'ésser humà. La seua és generalment una narrativa d'acció i aventura que té un rerefons psicologista i, de vegades, filosòfic. A la manera naturalista, Conrad dissecciona l'ànima humana a fi d'explicar com els personatges es decanten del costat del bé o del mal, com cauen en l'absurd o en el fàstic, o com se n'alliberen.

P.- Quines són les grans aportacions de Joseph Conrad a la literatura universal?

J.Ll.R.-Conrad no és un autor de grans cabrioles verbals. És considerat un escriptor premodernista, però no té la passió per la bellesa o l'elegància del llenguatge que tenen els modernistes. Si s'associa al modernisme és perquè el seu impuls primari és més romàntic que realista.

  En Conrad és més important la "història" (allò que es conta) que el "discurs" (com es conta). Per això està lluny d'experiments narratius i els seus relats solen ser lineals, sense emprar tècniques narratives estranyes ni innovadores. Per això, en l'aspecte del discurs aporta poc a la literatura. No és un Joyce ni un Faulkner, per exemple, autors model per a la literatura posterior pel seu tractament innovador del llenguatge i de les tècniques narratives.

  Si Conrad aporta alguna cosa a la literatura és per les seues històries tan ben cohesionades i pel seu psicologisme. En Conrad és molt important la funció emotiva del llenguatge, l'expressió del jo, d'allò íntim (com en els romàntics); així com la conativa, perquè el que intenta és transmetre una lliçó al lector.

P.- Què li pot aportar als joves la lectura d'un llibre com La línia d'ombra?

J.Ll.R.-Qualsevol lectura aporta alguna cosa als joves, perquè estan en període de formació i són un camp verge per a infinitat de coneixements. Una novel·la com La línia d'ombra, aporta ensenyaments morals a joves i a majors. Els adolescents s'hi poden veure reflectits en el protagonista, perquè aquest està travessant una crisi de valors, se sent presoner del tedi, tasta el sabor insípid de l'absurd o l'amarg del desencís. La realitat el posarà a prova i l'experiència li forjarà un caràcter que d'una banda el farà més fort, i d'altra l'ensenyarà a apreciar millor tant les xiquetets coses com els grans valors. L'ensenyarà a viure. 

P.- L'ésser humà encara continua fascinat pel mar com en el temps de Conrad.

 J.Ll.R.–Sí. Sempre ens atraurà la seua immensitat i allò que té d'ignot. És quelcom així com l'atracció que sentim per l'espai, vull dir les estrelles, l'univers... Però la mar en temps de Conrad està més associada a l'aventura. Amb la desaparició dels velers, que ell estimà i defensà tant, moria una forma diferent d'entendre la relació de l'home amb la mar.  

P.- Creu vosté que hi ha en la vida de totes les persones un esdeveniment iniciàtic que com una línia marca un abans i un després en la seua vida?
J.Ll.R.–­Crec que Conrad en La línia d'ombra juga amb símbols, és a dir, eixa "línia d'ombra" pot ser el pas de la infantesa a la edad adulta, com pot ser també el pas de la joventut a la maduresa. Encara que si ens ajustem a l'argument de la novel·la es tracta més aïna del segon cas. Ell parla de la primera joventut, però la seua metàfora val per a qualsevol etapa de la vida.

És difícil saber si en tota persona hi ha un esdeveniment iniciàtic que marca un abans i un després en la seua vida. Poden haver persones que n'experimenten més d'un, mentre unes altres no n'experimenten cap. Pot ser que hi haja persones que, com els personatges plans, no evolucionen; mentre unes altres poden ser una espècie de personatges especialment redons i evolucionen constantment. És difícil saber-ho amb certesa.