El poeta Josep Lluís Abad Bueno i la blogaire Carme Rosanas han publicat als seus respectius blogs Espai Claudator i Carme Rosanas dues ressenyes sobre el llibre de poesia Josep Manel Vidal El teu nom és un ésser viu i que tot seguit reproduïm:
LITERATURA QUE PURIFICA
Per Josep Lluís Abad
És emocionant tremolar davant d'una veu-vent que és capaç de materialitzar unes paraules tan profundes.
La política, tan necessària per allò quotidià, s'esvaneix davant l'energia d'aquest oceà. Un mot rere l'altre trenen un paisatge resistent a la metamorfosi de l'efímer.
Això és el que pense, dic i puc viure en llegir l'obra de l'amic poeta i contador d'històries Josep Manel Vidal al seu darrer llibre El teu nom és un ésser viu, publicat a l'editorial Germania.
Acostumat a llegir comentaris i crítiques de compromís, diré que el poeta Josep Maria Balbastre de Lletra nua s'ha lluït tot mesurant -més enllà de modes fugisseres- la literatura perfecta, sense oripells, ni cap mena de fastuositat. Ens calen aproximacions d'aquesta mena allunyades de fames, premsa i parladisses...
Una gran mostra la teniu en aquesta petitesa exquisida del següent text titulat
OFEC
<< La veu se'm va liquant al llarg del dia, i quan torne a casa, a la nit, és una llàgrima que sembla una llacuna. I em submergisc, preguntant-me si els éssers que no són estimats de prop no s'aniran marcint igual que els clavells que mai no es reguen >>.
****
Josep Manel Vidal del blog Filant Prim, ha publicat el seu primer llibre.
Per Carme Rosanas
Josep Manel va ser un dels primers blocaires que em va captivar per la seva manera d'escriure, per les seves imatges, metàfores i sobretot pel sentiment que és capaç de transmetre. Ara, potser ja no podria ser objectiva a l'hora de fer-ne un comentari. Però no importa, ja que el dia que no el coneixia de res i em vaig enganxar al seu blog, sí que ho era, totalment objectiva i imparcial. I la meva opinió no ha canviat.
El llibre està fet de paràgrafs de la mida dels seus posts.
Intensos, que encomanen el sentiment que l'ha dut a escriure'ls.
Poesia pura, encara que no tingui versos.
Jo crec que deu ser impossible de llegir d'una tirada. Ja que tot i voler-ne més... perquè no tenia pas ganes de parar... em veia obligada a aturar-me per pair tot el que transmet cadascun.
Són com delicadeses profundes. Filigranes plenes de contingut. Bombons farcits d'un licor embriagador.
En fi... vosaltres mateixos...
Un fragment de "No vull":
"Les coses que no es diuen no solament mai no se saben, sinó que mai han de prendre cos. Romandré, doncs, en la seguretat dels secrets no compartits, dels silencis. Jo aniré, de tant en tant, amb un posat d'estudiada displicència, deixant-te detalls escampats per l'aire que respires Interceptaré les teues dreceres abans que tu no les solques amb les teues passes, i em convertiré en una presència infinita. T'aniré deixant caure mirades, perquè les trepitges sense soroll, amb els teus ulls oceànics..."
"Les coses que no es diuen no solament mai no se saben, sinó que mai han de prendre cos. Romandré, doncs, en la seguretat dels secrets no compartits, dels silencis. Jo aniré, de tant en tant, amb un posat d'estudiada displicència, deixant-te detalls escampats per l'aire que respires Interceptaré les teues dreceres abans que tu no les solques amb les teues passes, i em convertiré en una presència infinita. T'aniré deixant caure mirades, perquè les trepitges sense soroll, amb els teus ulls oceànics..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada