Confés que em fan enveja els escriptors que saben trobar títols fantàstics per les seues obres. On s’ensenya això? El teu nom és un ésser viu em sembla meravellós. Com també Filant prim, el nom amb que Josep Manel Vidal va batejar ja fa anys el seu blog. I supòs que no és casualitat que a la portada del llibre de poemes hi hagi una filosa. Perquè filar prim és el que fa Josep Manel quan escriu els poemes en prosa d’aquesta plaqueta publicada per Germania.
Així és que aquí estic jo, movent-me entre l’enveja i l’admiració després de llegir aquest recull de textos. Prosa poètica? Poemes sense versos? Un vers llarg i únic que es cargola pel cos que es converteix en nom, a la manera bíblica? El verb es va fer carn. Carn per estimar, per enyorar, per plorar llàgrimes d’absència que provoquen, per exemple, que “les roses creixen lentes sobre la tàpia dels meus versos”
He llegit aquest llibre a València. El vaig trobar dins un sobre esponjós, amb una dedicatòria molt guapa, entre la correspondència que m’havia arribat el mes d’agost. M’hauria agradat assaborir-lo a Menorca, just després de la migdiada, quan el sol de l’estiu ja marca la retxa del ponent i puc obrir les persianes, i entre l’aire que vol ser fresquet del fosquet. No sempre ho és fresc, l’aire, com no sempre són felices les notícies que conta Josep Manel Vidal... però ho fa tan bé! “si sóc tot això quan t’empipes amb mi, llavors dec ser una mosca en la sopa dels teus desitjos”.
Ja sé que hauria de deixar d’ensabonar Josep Manel Vidal. Si continui dient coses boniques del seu llibre, perdre tota credibilitat com a “crítica”, prescriptora, en diuen ara?. No vull ser ni una cosa ni l’altra. Senzillament, si sou gourmets de les paraules, cercau el llibre que ha publicat Germania. I encara una altra: si podeu, anau a alguna de les presentacions que farà, i intentau establir cinc minuts de conversa amb l’autor. No us en penedireu.
(Publicat a la pàgina web d'Esperança Camps el 15 de setembre de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada