EMPAR PIERA, AUTORA DE LES IL·LUSTRACIONS DE TONET AGERMANAT, LA REVOLTA DE LES LLAPISSERES, ETC

P.-Quina tècnica ha utilitzat per a fer les il·lustracions de Tonet, La revolta de les llapisseres i quina la del llibre de Rondalles?

E.- Per a il·lustrar Tonet i La revolta de les llapisseres vaig utilitzar el llapis de grafit i després ho vaig digitalitzar i acolorir. Rondalles de Beneixama les he il·lustrat amb la tècnica del collage, emprant imatges antigues trobades (postals, fotografies, il·lustracions d’enciclopèdia, etc ) i després les he acolorit imitant l'efecte de l’aquarel·la, per donar-los frescor, imitant les fotografies antigues acolorides.

P.- Quan li van parlar del projecte de les aventures de Tonet, una col·lecció on el text són versos breus i per tant amb poca descripció de llocs i personatges, li va ser molt complicat donar-los cos a cada personatge?

E.- La veritat és que no, ací vaig comptar amb l'equip de treball de l'editorial Germania. Férem una pluja d'idees, a la que després vaig donar forma amb la llapissera.

P.- Quin d’entre tots ells li ha resultat més difícil de dibuixar?

E.- Tonet té un estil més treballat a nivell de dibuix, ombres i llums, textura... en canvi triar l'estil de La Revolta de les llapisseres va ser més difícil pel marge d'edat dels xiquets al que va adreçat.

P. En el llibre La revolta de les llapisseres s’ha inspirat en l'acció del conte, en l'atmosfera creada per l’escriptora o potser en una imatge literària o un detall?

E.- Normalment, quan il·lustre llibres infantils, intente recrear l'acció del conte que està passant en eixe moment.

P.- Creu que hi ha una bona entesa estètica entre el que expliquen en aquests tres llibres els escriptors i les seues il·lustracions?

E.- Sí, almenys eixa és la meua intenció quan em pose a treballar.

P.- Quina és la rondalla que més li ha agradat?, quina la que li ha resultat més fàcil il·lustrar?, i quina la que li ha donat més faena?

E.- Triar-ne una és difícil, totes són molt divertides, però si he de triar-ne una... la del xiquet-gos és molt graciosa. La il·lustració que més m'ha agradat fer és la de la portada perquè m'ha donat més llibertat creativa i pot ser és la més surrealista de totes. La rondalla que m'ha resultat més difícil d'il·lustrar, com que treballe en una base d'imatges “trobades” antigues, ha sigut El dimoni emplomat.