Francesc Gascó és un home enamorat, enamorat de la vida, de la seua professió, de la llengua i del seu país. Tota aquesta estima li dona cada matí quan s’alça raons i energia per a viure i conformen alhora el seu caràcter i personalitat, per això no ens ha d’estranyar que fruit d’aquestes passions s’haja posat a seguir els passos d’Enric Valor i amb rigor i serietat recupere de la tradició popular un seguit de rondalles i ens les oferisca amb una prosa àgil, amb un lèxic ric i genuí i amb unes interessants propostes de treball en l’aula.
P.- Què t'ha motivat a recollir rondalles?
R.-Sempre m’ha mogut una estimació profunda a un poble i un territori: Beneixama i la seua vall. Per a mi és el meu racó privat de món. On vaig descobrir que podia sentir-me arrelat a la terra i al seu paisatge. Per això, la llengua i les tradicions que l’acompanyaven eren part de la “música vital” del mateix.
Primer de res, com que sóc tant despistat, ho feia per a recordar-me’n. Devia tenir, llavors, catorze o quinze anys. Les anava apuntant de qualsevol manera en una llibreta. Després, una vegada més gran, ja ho feia de manera conscient. Vaig aprendre com d’important per a la cultura i la llengua del nostre poble eren les rondalles de la mà de les d’Enric Valor. He de reconèixer que les de Valor em van impactar moltíssim. Les que jo he anat recollint, en general, són molt més senzilles quant al registre lingüístic i l’estructura.
P.- Quin és el sistema de treball que empres? Quines són les fonts d'on les traus?
R.-El sistema de treball és quasi sempre el mateix: enregistre oralment la rondalla i en faig una primera versió escrita. Si hi ha algun aspecte de la mateixa que no veig clar, torne a preguntar-li a la persona o li demane que me la torne a contar. Sempre hi afegeix un matís o alguna cosa que no havia dit la primera vegada. Això m’ha ajudat a l’hora de fer-ne la versió definitiva.
Quan ja tinc la història, el que faig és polir-la de barbarismes innecessaris (la veritat és que no n’han estat molts, perquè la gent que he tingut la sort d’entrevistar parlen un valencià popular riquíssim i gens contaminat, o molt poc). I sempre ser fidel el màxim possible a la font original que m’ha facilitat el o la informant.
L’únic que he fet ha estat explicar o desenvolupar determinats aspectes de la rondalla que, de no fer-ho, haurien pogut crear dubte o confusió.
P.- Creus que al situar-les en un marc geogràfic concret pot deixar d'interessar a lectors d'altres indrets?
R.-Les rondalles que he recollit no tenen un espai geogràfic gaire concret. Si de cas, un paisatge, una mirada de viure i de veure la vida, comuna a molts altres llocs valencians. Crec que pot interessar a qualsevol persona que li agrade la cultura popular del nostre poble feta, per suposat, en la llengua que li és pròpia. Tant se val que siguen de Beneixama, com de l’Alcúdia, Lleida, Felanitx o l’Alguer.
P.- A l'hora de transcriure les rondalles no has tingut por que perderen la frescor i la força de l'oralitat?
R.-Estem parlant de registres diferents. L’oral i l’escrit es complementen, però són àmbits d’actuació diferents. Com adés explicava, he intentat mantenir al màxim la fidelitat a l’original en la mesura que això no transgredira la norma lingüística. És una qüestió de respecte a la llengua i al que suposa tot plegat. Frescor o no, depèn de com es mire. No et pots imaginar com costa trobar una paraula que, tot substituint un barbarisme, no grinyole en el conjunt del text. Això és una de les coses que més m’ha costat i encara no n’estic satisfet del tot.
És el que té l’escrit enfront de l’oral: “Verba volant, scripta manent”. Quan parles et pots permetre determinades llicències lingüístiques que no pots mantenir en l’escrit si vols que en quede un resultat digne.
P.- Aquest és el segon recull que fas, creus que hi ha material encara per a un tercer volum?
R.-Ara mateix no crec. Potser d’ací un temps. Recollir rondalles per a aquest segon llibre meu m’ha costat gairebé dotze anys... Tant de bo en poguera trobar moltes més. Ara, Beneixama és un pou de sorpreses. Quan menys t’ho esperes, t’hi trobes amb una de nova!! També és veritat que el grup de persones que mantenien tota aquesta mena de materials com una cosa habitual, a cada vegada és menys nombrós.
P.- L'experiència adquirida durant el primer volum t'ha servit per a facilitar-te la tasca del segon?
R.-I tant!! La sistematització de la feina i, sobretot, la paciència. Entendre que cada cosa té el seu temps i que poden passar mesos o, fins i tot, anys entre una rondalla i una altra. Encara que, més que experiència, que també, el que m’hi he trobat ha estat una manera ben divertida d’acostar-me a la llengua en estadis i registres ben antics.
P.- Creus que als joves i els adolescents d'ara els pot interessar aquesta part del nostre patrimoni cultural?
R.-Crec que als adolescents i als joves, si els saps arribar a prop, els interessa. A classe, quan els conte alguna rondalla és cosa de veure la cara d’interès que hi posen. I això em passa a tots els nivells, des de primer d’ESO a 2n de Batxillerat. I si els xiquets són més menuts, encara funciona millor. Crec que si a casa es contaren rondalles i històries de manera habitual, l’interès encara seria més gran.
A l’aula, es tracta de treballar, si és el cas, la rondalla des del punt de vista d’ells. Engrescant-los a entendre l’argument i a modificar-la, fer-ne versions més divertides, més rares... Les possibilitats són quasi infinites. A les propostes didàctiques del llibre en dic algunes, que no totes.
Ara, sobretot, t’has de creure que les rondalles són importants i que les pots dur a la classe i presentar-les com una cosa interessant. Depèn del moment triat, de la manera de contar-les.
Jo he aprés molt de tot això de les persones que mes les han anat contant. Sobretot de la meua tieta Leonor, que n’era tota una experta.
Francesc Gascó a Biar presentant a un grup de professors de valencià el seu llibre Rondalles de Beneixama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada