L’escriptora de Catarroja ha publicat el seu tercer llibre de narrativa infantil. Un relat centrat en l’aula d’un col·legi de primària on barreja, amb intel·ligència i imaginació, elements de la realitat i de la fantasia. Marina a La revolta de les llapisseres aconsegueix crear una narració divertida i imaginativa però que a un mateix temps parla al jove lector de la necessitat de millorar el seu comportament.
P.- És el seu univers laboral, vull dir l’escola i els seus alumnes, la seua principal font d’inspiració?
M.- La meua font d’inspiració és tot allò que envolta als meus alumnes, allò que els agrada i el que els preocupa, els seus problemes i els seus jocs…en resum, tot el que conforma la seua vida en aquesta etapa d’aprenentatge tant important en la seua formació.
P.- A La revolta de les llapisseres vosté ha volgut insertar al mig d’un relat fantàstic una lliçó per al joves lectors?
M.- La veritat és que sí, m’agradaria que el xiquet/ta quan llisca aquest conte aprenga entre altres coses a acceptar totes les opinions, també que diga el que pensa sense por a fer el ridícul, a treballar en equip, a solucionar els problemes de forma pacífica, a demanar ajuda quan la necessiten…
P.-En sis anys ha publicat tres llibres. És considera una autora poc prolífica?
M.- Supose que si em compare amb altres escriptors sí, però de totes maneres jo vaig al meu ritme i sols escric allò que m’interessa o m’agrada en un moment determinat.
P.- Una pregunta com a docent. Totes les classes són iguals o hi ha entre una i una altra diferències notables?
M.- No hi ha mai dues classes iguals. Tots els xiquets i xiquetes són diferents, amb una personalitat diferenciada. De cadascú d’ells sempre aprenem alguna cosa nova.
P.-És vosté lectora de literatura infantil i juvenil?
M.- Sí. Però més de literatura infantil, perquè sóc mestra de primària, que de literatura juvenil. Quan recomane un llibre determinat és perquè abans l´he llegit i ho he considerat profundament.
P.- Quins autors l’han influenciat més?
M´agraden els clàssics de sempre: Andersen, Perrault, Grimm, etc. Però també llegisc la literatura infantil valenciana actual, i la veritat és que la trobe molt interessant (encara que m´incline més pels arguments que tracten el tema de la fantasia). És per això que he acceptat dues vegades formar part del premi Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil que organitza l´Associació de Bibliotecaris Valencians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada