"EL TORSIMANY ÉS UN PONT D'ENTESA ENTRE LLENGÜES I LLENGUATGES ARTÍSTICS"

Deu anys després de la seua primera antologia de poesia, Les hores rehabilitades (1986-2012), Manel Alonso i Català presenta Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes, un volum on recull una tria personal de la poesia escrita per ell en la darrera dècada, on a més ens oferix la versió en castellà que han fet díhuit persones que s’han acostat al seu treball literari amb l’objectiu de traslladar el missatge i la musicalitat dels seus versos a una altra llengua. La nova antologia pretén donar a conéixer l’obra de l’autor de Puçol a nous lectors, els quals descobriran una poesia carregada de matisos.

P. –Per què Quadern dels torsimanys?

R. –Un torsimany bàsicament és un intèrpret, algú capaç de traslladar allò que ha estat escrit en una llengua a una altra. La paraula és quasi un arcaisme, es troba en desús, a mi m’agrada molt per la seua sonoritat i alhora em suggerix significats bells i positius, i com que la llengua no té os i la creativitat és un exercici de llibertat, jo me l’he pres per a recuperar per al segle XXI la paraula i li he volgut afegir un significat nou, així que torsimany, segons jo que sóc acadèmic en no res, seria aquell que és capaç de traslladar una idea, una creació artística d’una llengua a una altra però també d’un llenguatge artístic a un altre.

P. –Com naix la idea d’aquest llibre?

R. –Doncs naix com un joc, un joc creatiu que mitjançant el meu blog «Els papers de can Perla» li vaig proposant a diversos poetes d’arreu de l’Estat i d’Europa. El joc s’ha fet gran i el club dels torsimanys continua ampliant-se cada setmana, també ho fa en nombre de llengües, fins ara podeu trobar-hi versions dels meus poemes en més de dotze llengües diferents: anglés, francés, alemany, italià, espanyol, romanés, eslové, croat, portugués, gallec, asturià, basc i sard.

P. –Com l’has estructurat?

R. –Molt fàcil, dividint i agrupant els poemes sota el títol del llibre al qual pertanyen. Hi ha alguns poemes que no van aparéixer en el poemari per al qual foren escrits per diverses raons i que he recuperat ara tornant-los d’alguna manera al seu lloc.

P. –Els poemes han estat editats amb anterioritat?

R. –Els que conformen la primera part sí. La segona part recull material de dos llibres inèdits. A més, les versions en castellà són totes inèdites. Com a anècdota vos contaré que hi ha algun poema que fins i tot té dues versions diferents en castellà, fetes per dos poetes diferents, i la veritat és que m’han sobtat les diferències entre totes dues. També hi ha algun autor que m’ha enviat dues versions del mateix poema perquè triara jo, i la veritat és que en totes dues ocasions ha estat una tasca difícil la de decidir-se per una o l’altra.

P. –De quins poetes et sents hereu?

R. –Sóc un lector voraç i alhora professional, per la meua tasca de ressenyista i editor, això vol dir que em passe moltes hores llegint llibres i originals inèdits tant d’autors novells com dels qui van conformant una obra més o menys sòlida, i em toca fer-ho d’una manera especial per intensa i reflexiva. Crec que totes aquestes lectures acaben aportant-me alguna cosa per insignificant que siga. Ara, hi ha autors tant de la nostra tradició literària com d’altres que diria que formen part de les meues lectures de capçalera, com ara els nostres Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Joan Navarro, Ponç Pons, Salvador Jàfer, Pere Bessó, Jaume Pérez Muntaner o Ramon Guillem, i dels foranis, Pablo Neruda, Baudelaire, García Lorca, Miguel Hernández...

P. –Quins són els temes de la teua poesia?

R. –En literatura, com en qualsevol disciplina artística, els grans temes que ens impulsen a la creativitat són i han estat sempre els mateixos, són qüestions que li vénen preocupant a l’ésser humà des que és humà: l’amor, el desamor, la mort, el pas del temps, el perquè de la vida, Déu, la justícia... En aquesta antologia apareixen la preocupació social i política, l’amor i la sensualitat, el dolor per la pèrdua, la lluita per sobreviure, el paisatge coma una projecció del jo.

P. –Quina és la teua relació amb allò que anomenem noves tecnologies?

R. –La meua relació amb les xàrcies socials és fluida. Des de l’any 2008 mantinc dos blogs en marxa, un on publique tot allò que té a veure amb la meua obra, «Els mecanoscrits de Pouet», i l’altre, «Els papers de can Perla», és un espai on escric i reflexione sobre temes que m’interessen, com ara la música i la literatura. Allí també tinc un espai obert per a aquells que d’una manera desinteressada i honesta decidixen regalar-me i regalar als lectors la versió en altres llengües dels meus poemes.

Després també sóc en el twitter, el google + i el facebook, on publicite els llibres que escric i les activitats que realitze alhora que mantinc un contacte directe amb els lectors.

Les xàrcies socials ben usades són unes eines bones i de gran interés que aconseguixen que es visualitze el meu treball. Abans de la seua aparició tenia la sensació que eren invisibles, jo i la meua obra.

 ******

Entrevista publicada al diari digital Morvedre.info el dia 6 de juny de 2012