El
passat 17 d’abril es va presentar, a la
Societat Coral El Micalet, el poemari Pels ulls tremola la carn de Josep
Micó Conejero. A la biblioteca del Micalet, plena de gom a gom, es van aplegar
amants de la poesia, molts d’ells amics de l’autor, així com uns quants
prestigiosos poetes valencians, com Jaume Pérez Muntaner, Isabel Robles, Pere Bessó, Manel Marí, Alfons Navarret, Rubén
Luzón, Eduard Ramírez, Bibiana Collado i el novel·lista Octavi Monzonís.
L’acte
el va iniciar el propi poeta, que va donar la paraula, en primer lloc, a l’escriptor Manel Alonso Català, que va
dir, entre molts altres aspectes, que
era “un poemari ple de sensualitat i
sexualitat, un cant al desig que naix de la mirada i que després es consumeix o
no, un cant que naix de la pròpia experiència i des d’allò que s’anomena poesia
de l’experiència es canta. Un desig homosexual, malvist i perseguit per una
part de la societat” “Un cant lliure que reclama llibertat i respecte”.
Tot
seguit prengué la paraula la companya i
amiga, també poeta, Elena Escribano, que va fer un resum de la
coneixença humana que tenia de l’autor, del seu procés d’acostament i maduració
al conreu de la poesia. Assenyalà que el poeta havia sabut “sanar el dolor i recobrarla tendresa,
convertint-ho en cant” ”Estamos asistiendo
al nacimiento de este hijo de la luz y de las sombras, que ahora, gracias a la
palabra poètica, ya es solo luz”
El
darrer a parlar sobre el llibre va ser l’amic i poeta Ivan Brull, que digué que
el poemari “és el fruit madur d’una
ferida” “ la queixa de l’afecte condensat de la joventut i la maduresa que és
obturat per un món repressiu” “testifica amb versos el desig de llibertat, de
comprensió i de normalitat, que tantes i tantes vegades la societat li ha negat
de forma sistemàtica” “la poesia de Micó vol enllumenar les obagues del
pensament, posar paraules en la foscor dels fets que són un home” “és un llibre
ple de vida, però també tenim en les mans un llibre sensual, sensitiu, calent”
“ser exclòs és ser un altre dues vegades, o millor al quadrat” “la necessitat
d’estima és una constant universal de l´home”“ El vers de Josep recull un valencià
valent, àvid de més i tot. Conserva un bleix antic que ens recorda antics
profetes dels nostres versos. I ho dic com a virtut, des del goig del lector”.
La
festa poètica es va enriquir amb la lectura, per part meua i dels meus amics
Imma López Pavia, Hèctor Serra, Empar Mialaret i Joan Castellano, d’uns poemes
inèdits i de bastants dels del llibre presentat, i també
amb la participació del cantautor Rubén Durà i el músic Manu Pardo, que
interpretaren diverses cançons emotives i plenes de força.
L´acte
va finalitzar amb un tast de vi i de coques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada