ALMUDENA PUCHOL: "AQUESTS VERSOS SÓN UN GRAPAT DE PARAULES QUE EMPORTAR-SE A LA BOCA"

Almudena Puchol al poemari Paraules que mosseguen la nit exterioritza tot allò que passa al seu voltant i que és capaç de colpir-la i produir-li una emoció, ja siguen espais urbans o paisatges rurals, pinture o  fotografies, llegendes o històries, persones o personatges. Un conjunt de versos on recrear tot un univers d’estima.

P.- Com ha estat el procés d'escriptura del teu poemari?

A.-Fa molt de temps que escric. L’escriptura naix en mi com una necessitat de transmetre tot allò que senc, que em motiva, que em sorprèn. I aquest poemari és fruit d’un grapat de vivències que giren al voltant de diferents llocs, de distints records, i de persones diferents que he anat trobant pel camí. I a mesura que tot va passant al meu voltant, va quedat imprès als meus papers.

P.- Perquè del seu títol?

A.-El títol és sempre una manera de nomenar allò que recull el poemari i que d’alguna manera, ho lliga tot. Aquests versos son un bon grapat de paraules que emportar-se a la boca qualsevol nit. Quan tot és silenci i precisament per això les emocions són a flor de pell.

P.- Com l'has estructurat?

A.-El llibre està dividit en tres parts. La primera, titulada Els silencis de la paperera, que parla sobre tot d’absències; la segona, El teu nom tentineja, és una part més d’emocions, amb major intensitat, i la tercera, Passes, que és una part més de recerca personal, en tots els sentits. També hi ha un epíleg final a mode de colofó que tanca i dóna sentit a tot el poemari.

P.- Creus que un poeta és allò que llig?

A.-Estic convençuda que els autors que un o una poeta té de referència són imprescindibles i formen part inalienable del que escriuen. Però a banda, s’és molt més del que es llig. S’és el conjunt de les lectures que es fa, però a més, de les vivències que es tenen i de com se sent el món que t’envolta, per exemple.

P.- Et trobes més a gust escrivint vers lliure o prosa poètica que versos amb mètrica i rima o et resulta indiferent?

A.-Hui per hui no he experimentat la necessitat d’escriure i treballar la poesia amb mètrica i rima. Estic molt més còmoda i em sent més lliure treballant la prosa poètica o els versos lliures. No refuse treballar la primera, però no a curt termini.

P.- Quin és el millor elogi que t'han fet com a poeta? i quina la pitjor crítica?

A.-No sabria dir-te. Crec que cada un d’ells aporta coses diferents, per tan, cada elogi que rep és el millor i cada crítica, la pitjor. És una manera de millorar i créixer com a poeta. 

P.- Quins són els grans temes que com a poeta et preocupen?

A.-Tots els temes que tenen alguna cosa  a veure amb les emocions més ocultes i amagades de les persones em fascinen. Tan les bones com les dolentes. I altre dels grans temes que m’agrada tractar és aquell relacionat amb la terra on visc, amb l’espai que m’envolta, al medi on transcorre la meua vida quotidiana.

P.- Quins són els teus poetes de capçalera?

A.-Hi ha molts poetes als que podria nomenar. Però per a mi són imprescindibles Martí i Pol, Pappasseit, Carmelina S. Cutillas, M. Hernández, L. G. Montero, Guillermo Carnero, i els més grans de tots per a mi: V. A. Estellés i Garcia Lorca.

P.- Quin llibre t'agradaria haver escrit? I quin no voldries haver escrit mai?

A.-Llògicament m’haguera agradat escriure’n moltíssims. Per citar-ne un parell de poesia, Llibre de meravelles d’Estellés o Habitaciones separadas, de Luís Gracía Montero.

I dels que no voldria haver escrit, doncs, qualsevol de J. M. Pemán. No em veig escrivint res que es parega qualsevol dels llibres d’aquest senyor.

P.-  Quin dels poemes que publiques en aquest llibre ens recomanes i perquè?

A.-Evidentment tinc un parell pels que sent una estima especial però crec que un autor ha de reservar-se eixes coses. Ha de deixar que siga cada lector qui trie aquell o aquells que més li hagen aplegat. Que més li hagen fet sentir.