El professor de Pintura urbana de la
Universitat Miguel Hernández d’Elx, Josep Sou, afirma que a poc a poc tot
fineix, que tot s’esllavissa pels costers del temps a la recerca d’un espai on,
l’entropia, en facilita les coses. La vida i les seues conseqüències; els
ritmes de l’existència; les veus i els silencis; els afecte; l’energia que ens
cal per al combat diari; la llum i la manca de claredat; les esperances
vençudes. Potser, però, que els mots siguen la guardiola necessària d’una
delejada sensibilitat.
P.-
Com ha estat el procés d'escriptura del teu poemari?
Josep Sou.- Normalment, a partir d’una idea
primera van naixent els poemes a poc a poc i al llarg, almenys,d’un any o dos.
Després els deixe al calaix u altre any, passant tot seguit a la correcció
definitiva i recerca de la possible publicació. Diguem-ne que hi ha un procés
de depuració constant.
P.-
Perquè Data de caducitat?
J.- Data de caducitat és un vers d’aquest
poemari, i que resum un estat d’ànim : tot fineix, com ho fa l’existència
dels ésser vius. Un tema, per altra banda, constant a la història de la
literatura. Segurament ens resten les paraules com a guardiola inmensa de
coneixement, i potser de record.
P.-
Com l'has estructurat?
J.-Potser aquest siga el poemari que
s’inscriu en un tot unitari, sense parts constituents, i de tots els que he
escrit fins ara, segurament l’únic que guarda aquesta característica.
P.-
Creus que un poeta és allò que llig?
J.-Un poeta és allò que viu, allò que
llegeix, allò que imagina, allò que és capaç de compartir, allò que estima. Per
tant un poeta és algú que resta present a la vida i que s’implica a
l’existència dels homes dels seu temps. O almenys, pense, que ho ha de ser.
P.-
Et trobes més a gust escrivint vers lliure o prosa poètica que versos amb
mètrica i rima o et resulta indiferent?
J.-Crec que el vers lliure atorga majors
possibilitats a l’autor. No obstant un gran talent pot versificar amb les
normes acadèmiques i dir allò que necessita dir utilitzant els recursos d’estil
al seu abast. Per a mi, una altra manera de dir el vers està a l’àmbit de la
poètica experimental (visual), i utilitze aquest mitjà expressiu amb molta
freqüència, duent a terme nombroses exposicions, on la imatge, junt a la
paraula, determinen un anhel absolut de possessió.
P.-
Quin és el millor elogi que t'han fet com a poeta? i quina la pitjor crítica?
J.-La millor crítica estaria al voltant del
camí continuat de depuració lingüística que transita la meua obra, un treball
on la senzillesa del quefer poètic marca les coordenades. La pitjor, me la
varen fer al voltant d’una exposició de poètica experimental, assegurant que
tot allò que havia fet, ni era poètica ni res de semblant, ans al contrari, tot
era un espècie de gracieta lúdica i de papanatisme intel·lectual.
P.-
Quins són els grans temes que com a poeta et preocupen?
J.-La relació de l’home amb el món i amb els
altres. La mort i la “caducitat de les coses” (tempus figit). La llengua com a vehicle intens de comunicació també
interior. La particularitat de la vida al si de la societat que a cadascun de
nosaltres ens ha correspost de viure. La infantesa com a àmbit arcàdic.
P.-
Quins són els teus poetes de capçalera?
J.-Entre d’altres: Martí i Pol, Vicent Andrés
Estellés, Salvador Espriu, Ángel Valente, Bertolt Brecht, Kavafis, etc. N’hi ha
encara molts més, però amb aquestos ja vaig ben servit d’imatges i de paraules.
P.-
Quin llibre t'agradaria haver escrit? I quin no voldries haver escrit mai?
J.-Molts, per suposat !!! Qualsevol
tragèdia clàssica, on els paradigmes humans han traspassat les fronteres del
temps i, fins i tot, de la història, seria un enorme regal que m’atorgaria el
benefici de la posteritat, i, per tant, de l’eterna comunicació amb els hòmens.
Quant al llibre que mai no voldria haver
escrit, tot i que en tinc de més i menys estimats, cosa normal, mai no podria
renunciar, inclús, als errors que he comès. Tot exercici d’escriptura il·lustra
els mecanismes de l’ofici.
P.-
Quin dels poemes que publiques en aquest llibre ens recomanes i perquè?
"al supermercat
els envasos marquen tot d’indicacions fonamentals
per al bon govern de la salut
i fins i tot diuen el darrer dia per tastar la menja
la data de caducitat”.
Us el recomane, entre d’altres coses, perquè
li presta el nom al conjunt del poemari, i tambè perquè ens indica allò que
línies amunt us he comentat, que aquesta vida és breu i cal aprofitar-la ben de
debò. No obstant la presència de la ironia com a recurs d’estil hi és present a
la totalitat del poemari. Espere que us agrade i que en gaudiu de la proposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada