Com sol ser habitual des que Camins al sud va començar a transitar per aquest raconet del país,
la presentació-col·loqui del dietari de Sergi Durbà a l’escola de Magisteri de la Universitat de
València (Campus de Tarongers) va tindre una magnífica acollida, amb un nombrós
grup d’estudiants que van plantejar les seues preguntes al voltant de l’ús i
l’ensenyament del valencià a escoles i instituts, un tema que l’obra planteja
sense embuts. Amb una presentació ben conduïda pel veí i estudiant d’Alzira,
Vicent Montagut, l’acte va transcórrer en un ambient molt càlid on els dubtes
se succeïren: Què fer amb una classe
d’exempts de valencià? Què et va impulsar a narrar les teues experiències dins
l’aula? Hi ha esperança per a la llengua en les comarques del sud del país? Els
problemes que es reflecteixen al llibre són exclusius d’una comarca o són
generals a tot el país? Quina relació hi ha entre les corrupteles i
l’ensenyament? I així un llarg etcètera. Tot amerat per l’ambició
pedagògica d’uns futurs ensenyants que amb aquest tipus d’actes reforcen la
seua vocació, perquè al cap i a la fi, el que importa és tan senzill com això:
ensenyar. I en la nostra llengua, el valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada