CARLES ENGUIX: "TOTS ELS TEMES EM PREOCUPEN"

El viatge com una fugida d’una realitat que ens atrofia els sentits, el viatge com una recerca d’espais on poder trobar la innocència que el pas del temps ens ha robat, aquesta és la proposta del poeta i cantant Carles Enguix una proposta a la recerca de la bellesa i de la felicitat.

P.- Com ha estat el procés d'escriptura del teu poemari ?

Carles Enguix.- Normalment gaudisc d'un temps al llarg de l'any en el que la meua predisposició per a escriure poesia és més fructífera; això passa a la Tardor.  No vol dir això que al llarg de l’any no n'escriga; però és ben cert que en aqueixa època és quan em trobe en disposició d'escriure-la i a més a més de ben profitosa. Com tot poeta que s'aprecie, primer escric seguint els passos que em dicten les vísceres i posteriorment la treballe conscienciosament potser fins i tot al llarg de moltes setmanes, fins que el que he escrit expressa realment el que volia dir.

P.- Perquè L’Everest?

C.E.- Buscava originalitat com a finalitat del llibre. Vaig pensar que el que calia era recollir la poesia més significativa que havia escrit en dos o tres anys i encapçalar-la amb un títol que reflectira la finalitat del conjunt de tots els poemes: un viatge cap a la gran muntanya mentre rememore en aquest viatge les penes i les satisfaccions a través de la poesia.

P.- Com l'has estructurat?

C.E.- No ha estat feina fàcil perquè situar al llarg d'un viatge imaginari (el llibre), les vivències i intentar que reflecteixen una mica de simbolisme a més a més de voler situar els poemes seguint unes pautes des de l’origen a un desenllaç; doncs ha costat car cada poema va ser escrit sense pensar en una finalitat en conjunt. 

P.- Creus que un poeta és allò que llig?

C.E.- Si entenem que tot allò que assimilem de la vida ho fem a través de la seua lectura; doncs, sí. Un poeta és allò que llig. A més a més disposem dels llibres que ens guien a través de la reflexió i el pensament.

P.- Quin és el millor elogi que t'han fet com a poeta? i quina la pitjor crítica?

C.E.- Un poeta amic meu ja desaparegut em va dir ja fa molts anys que jo li recordava, per les característiques de la meua personalitat en escriure, a David (rei d'Israel) i a Sant Joan de la Creu. De moment la pitjor crítica que m'han fet potser siga la que em va fer un poeta molt conegut el qual em va dir que usava poc la metàfora. Tenia raó? En el dos casos, tant en els elogis com les crítiques, exageraven i molt.

P.- Quins són els grans temes que com a poeta et preocupen?

C.E.- Tots els temes em preocupen, potser el que més, la naturalesa i la convivència dels humans amb ella. 

P.- Quins són els teus poetes de capçalera?

C.E.- Pregunta fàcil: Joan Salvat Papasseit, Konstantinos Pétrou Kavafis, Federico Garcia Lorca i Vicent Andrés Estellés.

P.- Quin llibre t'agradaria haver escrit? I quin no voldries haver escrit mai?

C.E.- M'hagués agradat escriure: "El poema de la flor als llavis" de Joan Salvat Papasseit.. En quant quin no m'haguera agradat escriure: NPI

P.- Quin dels poemes que publiques en aquest llibre ens recomanes i perquè?

C.E.- La selecció de tots els poemes que composen el llibre ha estat força difícil. Alguns no els he seleccionat perquè no encabien en la temàtica del llibre; més que res, perquè no reflectixen el que volia expressar. Recomane la lectura de tot el llibre perquè L'Everest, té moltes lectures: Hi és un llibre de viatge. Hi és, en part, la meua autobiografia. Vol ser també un conte. Una protesta. I potser, el més important per a mi: Hi és la meua cançó a la vida.