JORDI GUEROLA: "UN POETA ÉS ALLÒ QUE LLIG, ALLÒ QUE VIU, ALLÒ QUE SENT"

Guerola en el seu llibre de poesia Amagatalls tracta d’explicar com acudim al passat per tal d’explicar el nostre present, com determinades cançons, dies inesborrables, gestos, camins i fonamentalment paraules mai dites apareixen, potser per penedir-nos, potser per donar-nos una segona oportunitat.

P.- Com ha estat el procés d’escriptura del teu poemari?

Jordi Guerola.- Són alguns del poemes que vaig escriure durant un any aproximadament com a exercici de reflexió sobre diferents temes, els poemes van anar eixint de manera natural sense forçar ni fixar terminis.

P.- Perquè Amagatalls?

J.G.- Amb Amagatalls m`estic referint a tots aquells records, moments exactes, puntuals, concrets que tots hem viscut i tot i que han passat, tenim guardats, amagats a un lloc secret al nostre interior i que de tant en tant, de vegades sense cap explicació lògica, es reactiven i tornen a tenir vida.

P.- Com l’has estructurat?

J.G.- No hi ha cap estructura aparentment definida tot i que sí que hi ha una certa successió de poemes lluminosos i optimistes entre mig d`una majoria de composicions diguem-ne melancòliques, amb això volia expressar els moments de llum o de goig que esdevenen de tant en tant entre la grisor quotidiana.

P.- Creus que un poeta és allò que llig?

J.G.- Per descomptat, allò que llig, allò que viu i allò que sent, tot i que la el que hem llegit és primordial.

P.- Quin és el millor elogi que t’han fet com a poeta? i quina la pitjor crítica?

J.G.- En realitat ara estic començant a ensenyar els meus poemes, fins ara molt poques persones els havien llegit, m’ha sorprés quan en alguns casos m’han afirmat emocionar-se amb la lectura, també em fa goig que li troben un sentit diferent al que jo en un primer moment havia pensat en escriure’ls, perquè significa que en certa manera els fan seus, pel que fa a la crítica, tot i que encara (per la novetat) no n’he sentit, m’agradarà escoltar-les perquè és el pretenc és comprovar les diferents interpretacions i reaccions que provoquen en els lectors

P.- Quins són els grans temes que com a poeta et preocupen?

J.G.- En aquest poemari en concret, parle de sentiments amagats, d`aquells que no s`expliquen fàcilment, l`amor en totes les seues vessants, la solitud, la rutina, els records, les paraules mai dites...

P.- Quins són els teus poetes de capçalera?

J.G.- Molts, per exemple, Vicent Andrés Estellés, Joan Valls, també Lorca i Machado. Per altra part, m’han influït diversos cantautors valencians, amb tanta poesia a les seues lletres, com Joan Amèric, Feliu Ventura o Pau Alabajos.

P.- Quin llibre t’agradaria haver escrit? I quin no voldries haver escrit mai?

J.G.- Cada llibre és únic i respon a unes motivacions molt concretes.

P.- Quin dels poemes que publiques en aquest llibre ens recomanes i perquè?

J.G.- Si bé hi ha alguns que considere més representatius del tema global del poemari, no podria recomanar-ne cap en concret, me’ls estime a tots per iguals i supose que depenent del moment anímic triaria uns o d`altres.