SERGI CONTRÍ: "EN TOT EL QUE ESCRIC HI HA UNA REFERÈNCIA CONSTANT A LA DESFETA QUE VIU EL PAÍS VALENCIÀ"

El cantautor Sergi Contri publica el seu primer llibre de poesia La pena i la reixa a la col·lecció Mil poetes i un país de l’editorial Germania. Es tracta d’un recull de poemes que retraten espais de tendresa, enyorança i melangia. Un viatge  per les contrades que l’autor ha habitat, cap els paisatges alguns encara verges i que són condemnats a desaparèixer.

P.- Conta’ns com ha estat el procés d’escriptura del teu poemari.

S.C.- El procés ha estat llarg en el temps, escric des de sempre i s’ha presentat l’oportunitat  de publicar-ho i la veritat és que és una sort poder mostrar el que escric sense passar pels acords de la guitarra. De vegades, en publicar un cd, moltes de les coses escrites no veuen la llum, ara és l’ocasió de mostrar part del que sovint no apareix a un disc.

P.- Perquè La pena i la reixa?

S.C.- La referència constant en tot el que escric a la desfeta que viu a tots els nivells el nostre país, es veu reflectida també en la pèrdua d’identitat per l’aparició d’una sèrie d’empreses multinacionals que desplacen la típica botigueta de poble, el bar de la cantonada on els llauradors es fan la cassalla de bon matí, el cinema de tota la vida…i d’ací el títol La pena i la reixa, és una llàstima veure comerços centenaris ( bars , queviures etc ) que tanquen perquè ben prop han estacat un centre comercial sense cap tipus de mirament.

P.- Com l'has estructurat?

S.C.- L’estructura és bàsicament cronològica, el que he anat vivint els darrers anys.

Un recull del que a qualsevol persona de la meua generació li pot anar passant.

P.- Què hi ha de la teua vessant com a músic en la teua obra poètica? I què hi ha de la teua poesia en els teus treballs discogràfics?

S.C.- El fet d’escriure i de fer cançons va totalment lligat, mai no seguisc un patró, de vegades tinc una cosa escrita i busque una bona melodia , i de vegades el procés funciona a l’inrevés.

Puc dir que alguns dels versos de La pena i la reixa formaran part de les properes cançons, de fet, en les presentacions del poemari tocaré cançons inèdites basades en el llibre.

P.- Creus que un poeta és allò que llig?   

 S.C.- L’etiqueta poeta crec que implica moltes coses, ara per ara, no pense com a poeta ni molt menys, pense com a persona a la que li passen coses i intenta escriure-les com millor sap, ni més ni menys que qualsevol altra persona.

P.- Quin és el millor elogi que t’han fet com a poeta? i quina la pitjor crítica?

S.C.- Sent sincer, acabe d’arribar al món de la poesia, no he rebut cap elogi ni cap crítica negativa. Mai he cregut en les critiques especialitzades, les coses són més senzilles; o agraden o no a la gent que les llig i sempre he pensat que amb una sola persona que se senta identificada amb el que fas tens prou per seguir endavant, escrivint o composant.

P.- Quins són els grans temes que com a poeta et preocupen?

S.C.- El més fotut de la situació que estem vivint és que la incertesa circula pels versos de manera natural i és una llàstima que molta gent ho assumisca com a fet normal.

Per altra banda, em preocupa la destrucció del nostre patrimoni, ja siga natural, cultural…resumint, la desfeta de tot el que som com a país.

P.- Quins són els teus poetes de capçalera?

S.C.- No tinc cap poeta de capçalera. Em sent proper a gent que escriu de la meua generació i que conec personalment com poden ser Isabel García Canet, Lluís Vicent Banyuls o Manel Marí.

P.- Quin llibre t’agradaria haver escrit? I quin no voldries haver escrit mai?

S.C.- No m’he fet mai aquesta pregunta, probablement algun dels llibres d’Eduardo Galeano Las venas abiertas de América Latina un llibre que em va marcar moltíssim.

Pel que fa al que no m’agradaria haver escrit; no se, qualsevol llibre d’autoajuda amb psicologia de suplement dominical, no suporte aquesta mena de llibres, em semblen oportunistes i lamentables.

P.-  Quin dels poemes que publiques en aquest llibre ens recomanes i perquè?

S.C.- Recomane el conjunt, una de les coses que intente és apropar l’olor a mar de la meua comarca ( la Marina Alta), els colors de les clotades, la fauna etc  a través d’un vocabulari senzill, directe i amb un  lèxic bastant particular dels pobles més mariners.