Per Oreto Doménech Masià
Rondalles de Beneixama
Francesc Gascó (amb il·lustracions d’Empar Piera)
Editorial Germania. Alzira, 2011
Rondalles de
Beneixama és el segon volum de contes tradicionals que ha curat Francesc
Gascó. El primer, publicat l’any 1999 per l’ajuntament d’Ontinyent i, a hores
d’ara, exhauridíssim, aplegava cinquanta rondalles arreplegades al si familiar.
Ara, l’editorial Germania li n’ha publicades quaranta més, aquestes recollides
també al seu poble, Beneixama, mitjançant el testimoni de diversos informadors
que, engrescats per veure al primer llibre “les contes” d’àvies i tietes,
s’hi animaven a recuperar-les de la memòria i li les contaven al carrer, a la
carnisseria o al mercat.
Francesc Gascó, amb les
Rondalles de Beneixama, ha fet una feina digna de l’orfebre més
exquisit: ha rescatat la joia empolsimada d’entre el trastum de l’andana, li ha
torcat la pols amb extrema delicadesa, l’ha polida i endreçada i, sense
guarnir-la de perles o d’altres pedres precioses, l’ha feta brillar amb una lluïssor
que endevinem antiga... En algunes contalles, gairebé atàvica. Gascó ens fa
arribar de manera vivíssima algunes situacions que en l’oral se sobreentenen
per la gestualitat o l’entonació: els contes ens arriben frescs, tal i com si
els escoltàrem en el mateix moment que els llegim, encara que provinents d’un
viatge de segles.
A Rondalles de
Beneixama, els contes es poden situar dins la tradició de la literatura
popular d’arrel mediterrània, la pròpia de l’àmbit lingüístic català: històries
màgiques i meravelloses com La princesa del cigró, La bona xiqueta
i La flor del Girablau, tan sorprenents que ens en fem creus; altres de
por com Peret, Marieta i la freixureta, amb les quals quedem ben escagarrussats;
protagonitzades per animalons com el llop, la rabosa, les tres cabretes i
la rateta pifianta, tan enginyosos que ens fan fer uns ulls com a
llibrells amb els seus descombaldos. Altres rondalles, més pròximes a la
contarella o a l’acudit, com El poble dels simples, demostren com són
alguns de bacores i bacorindos mentre que altres se la saben tota. Històries
com L’asil, ens fan cavil·lejar sobre els fets de la vida i amb El
pintor i les monges vergonyoses comprenem, amb tendresa, com d’alficossos eren
en èpoques passades. Les Coses del mal de panxa són impossibles de
llegir sense riure d’amagatontes, però, si les expliquem a algú altre, esclatarem
en riallades en un tres i no res i quedarem ni més contents d’haver-les
descobert.
Amb unes propostes
didàctiques pensades, segons l’experiència docent de l’autor, de l’educació
infantil fins al batxillerat, Francesc Gascó manifesta clarament la intenció de
posar de nou en circulació una part important del nostre cabal cultural i
lingüístic. “Rondalles de Beneixama” representa una aportació significativa
que, a més de curar-lo i preservar-lo, vol revifar l’imaginari tradicional
valencià en llengua catalana. La paciència, la constància i
l’amor a la terra i a la llengua de l’autor ens presenta les rondalles de tota
la vida polides, netes i precioses, aptes per a tots els públics i, per tant, a
punt per al futur.
(Ressenya publicada al número 371 de la revista Saó)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada