El paisatge com una projecció del jo li ha servit a Salvador Lauder com un element d’inspiració per a escriure el seu darrer llibre de poesia Obaga, que acaba de publicar en la col·lecció Mil poetes un país. Lauder ix a l’encontre de la poesia com en un exercici de solitud on a través de la recerca de la bellesa i la reflexió intenta retrobar-se amb ell mateix i amb eixes parts de la seua personalitat que el soroll opac de la rutina oculta.
P.- Perquè Obaga?
R.-L´obaga és la part obscura de la muntanya. Hi ha zones on es diu ombria a aquesta zona humida dels cims. Són sinònims. Jo solc anar a les muntanyes del terme a passejar, i és en aquest lloc, ben al fons del bosc on puc retrobar-me. Entenc l’obaga com una part obscura, no entesa com a malaltissa o destructora, de nosaltres, però com una part que tenim oblidada però que és molt necessària. Potser obsessionats amb les façanes, les superfícies, la forma.
P.- Quines raons et van portar a escriure aquest llibre?
R.-Escric poesia, narrativa, llistes de la compra, de vegades tot es barreja. Obaga va anar eixint a mesura que hi anava a creuar el realenc i la serratella (les muntanyes del terme). De vegades em parava allà enmig i escrivia en algun dels quaderns de notes que faig servir, d’altres escrivia quan tornava del passeig. No necessites raons. Tu escrius, ja saps açò com funciona. Si escrius regularment acaba tornant-se una necessitat fisiològica més. Obaga va anar venint de la muntanya i es va instal·lar a casa.
P.- Com l'has estructurat?
R.-En cinc parts, de quatre poemes per part, com cinc jornades, com cinc etapes d’un viatge. L’ordre no és important. Pots llegir el llibre alterant l’ordre. No és lineal. El que més m’importa és la visió global final, si trobes o no l’obaga pròpia.
P.- Què porta a Salvador Lauder a interessar-se per la creació poètica?
R.-Vaig començar a escriure poesia en l’adolescència, uns poemes terribles. Després em vaig interessar molt per la narrativa curta i pels llibres de viatges però no vaig deixar de temptar el vers; trobe que la poesia ofereix un espai de complicitat amb el lector difícil d’assolir en altres gèneres; potser el teatre. Milosz ho defineix com ningú quan diu: En l’essència de la poesia hi ha quelcom d’indecent: Desperta en nosaltres coses que no sabíem, així que parpellegem, com si saltés de nosaltres un tigre i estigués il·luminat, colpejant-se els costats amb la cua.
P.-Quins són els grans temes que com a poeta et preocupen?
R.- M’interessa qualsevol forma de sentiment, sensació, que es despulle de formalismes, els temes són sempre els mateixos, som sers que no sabem viure sense amor, sense estimar, la vida, la carn, la bellesa, sense tenir present la mort. A partir d’ací em posicione, humilment davant la grandesa de la vida. La complexitat i la senzillesa d’un gest de vegades resumeix vint anys en una parella, m’nteressa aquest gest.
P.- Quins són els poetes i les poetes dels quals et sents hereu?
R.-Dec tot a tots i cadascun del poetes que he tingut la sort de llegir. Jo no he inventat res, només reeescric, recicle, adapte, reformule el que els altres ja han escrit. Tinc tants referents que no sabria dir-te. De cadascun he après alguna tècnica o la manera d’enfocar un tema en un poema. M’agraden els surrealistes, els dadaistes, els clàssics, els costumbristes, les falses generacions poètiques em fan molta gràcia també. A tots els trobe alguna tecla amb sonicitat.
P.-Has publicat textos literaris durant un llarg temps en un blog, creus que és important el format, vull dir el suport, sobre el que llegim o escrivim o només importa el text literari?
R.-El format té la seua importància. Això és innegable. Formem part d’un tot i aquest tot canvia les formes comunicatives. Però per molt de format, si el contingut no està a l’alçada, el text es cau. El blog va ser una conseqüència. Jo havia estat incomunicat molt de temps i a poc a poc vaig tornar a contactar amb antics companys i amics fins que creàrem el grup de poesia La revolució del xandall. Després vingué el blog. En un principi estava pensat per donar-li un format més elegant, més sòlid, als poemes del grup, però vist que només jo en publicava amb regularitat van acabar cedint-me’l. Tinc material publicat per a almenys una segona part d’Obaga. Ja en parlarem d’això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada