ANTONIO MARTÍNEZ: “EL LLIBRE QUE M’AGRADARIA ESCRIURE ÉS SEMPRE EL QUE ESTIC ESCRIVINT”

Antonio Martínez i Ferrer és el més veterà dels autors que han publicat fins ara a la col·lecció Mil poetes i un país també és qui més tard ha començat a escriure. Combina l’expressió poètica en castellà i en valencià  i fins i tot ha editat  un poemari en edició bilingüe castellà-portugués. Finestrons és el seu nou recull de poesia, un llibre que des de la contraportada avisa al lector que hi és davant d’un poemari amb un alt contingut moral.

P.- Com ha estat el procés d'escriptura del teu poemari ?

R.- En el meu cas l’activitat poètica és el resultat de comunicar aquelles sensacions que els diversos esdeveniments del dia a dia em produeixen emocions. És evident que les experiències són molt diverses, en el cas d’aquest poemari es desenrotlla en l’entorn del pensament  o reflexions davant de diversos esdeveniments actuals i passats que indueixen a fer-se preguntes de caràcter existencial des d’una posició reflexiva, crítica i autocrítica.  

P.- Perquè Finestrons?

R.- El títol vol situar un lloc discursiu en l’entorn de la consciència on es desenvolupen  sentiments i experiències existencials que fan reflexionar sobre nosaltres i l’entorn en què vivim.

P.- Com l'has estructurat?

R.-No hi ha una intencionalitat estructural en el poemari el seu desenvolupament depèn de les pròpies emocions o la necessitat de comunicar aquestes o aquelles vivències.

P.- Creus que un poeta és allò que llig?

R.- Un poeta, com tot ser reflexiu, és allò que els diversos esdeveniments de la seua vida li provoquen la necessitat de comptar-ho i la lectura forma part d’eixes vivències. En necessari dir que la cultura és vivència i aprenentatge, per això el que llig és una de les experiències més influents en la meua activitat poètica.

P.- Et trobes més a gust escrivint vers lliure o prosa poètica que versos amb mètrica i rima o et resulta indiferent?

R.-Jo em sent més còmode amb el vers lliure, em facilita el fixar millor la seqüència de les meues idees.

P.- Quin és el millor elogi que t'han fet com a poeta? i quina la pitjor crítica?

R.- No em preocupa, crec que la bona i mala crítica l’han de dir aquells que em coneixen o lligen, jo puc escoltar-los, em puc fins i tot sentir ferit, però la meua obligació com a poeta és continuar expressant les meues inquietuds i reflexions amb honestedat.

P.- Quins son els grans temes que com a poeta et preocupen?

R.- En principi tots els que afecten les experiències humanes, però en particular els temes ideològics i polítics, per ser els que organitzen la nostra convivència i desenvolupament de les cultures que conformen el nostre pensament social.

P.- Quins son els teus poetes de capçalera?

R.- M’interessen tots els poetes vius que es mouen en l’anomenada poesia de la consciència crítica entre ells,  Enrique Falcón, Antonio Crespo Massieu, Matías Escalera, Antonio Orihuela, David González, Ana Perez Cañamares, entre molts altres i que formen part dels poetes que habitualment també referèncie en el meu blog “Voces y miradas”.

P.- Quin llibre t'agradaria haver escrit? I que no voldries haver escrit mai?

R.- El llibre que m’agradaria escriure és sempre el que estic escrivint i el que no voldria escriure és segur que mai l'escriuré.

P.- Quin dels poemes que publiques en aquest llibre ens recomanes i perquè?

R.- Em sent incapaç de fer eixa selecció ja que pense que el poema necessita del lector tant com del poeta per a tancar el seu cicle vital i la seua justa valoració com a objecte comunicatiu.