2.1.13

MIQUEL CATALÀ: "POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA RECULL VERSOS QUE HE ESCRIT AL LLARG DE LA MEUA VIDA"



Miquel Català, pseudònim del poeta i professor d’Algemesí Miquel Llàtzer,  defineix el seu primer llibre de poesia com un conjunt de moments poètics, d’anhels, de desitjos, de tendresa, de mons petits plens de grandesa. De presències i d’absències. I per descomptat, de reflexió per a la calma i el pensament”.

P.- Com ha estat el procés d'escriptura del teu poemari?
R.- Poemes de la nina libèl·lula no és un poemari d'un temps breu, ni en el seu temps d'escriptura, ni en el seu temps intern. Aplega poemes de fa bastants anys, de no fa tant, i alguns acabats d'escriure. Conté poemes de la infantesa, de la joventut i l'enamorament, de l'evolució a la maduresa, de diferents estadis de la vida. És, per tant, un compendi de tota una vida, fins on arribe ara, passats els cinquanta, de poemes relacionats amb alguns dels temes que considere eterns al món de la poesia. Alguns d'aquests temes són els que m'han fet estructurar el poemari en tres parts.
El procés d'escriptura, per tant, ha estat llarg, però la selecció dels poemes ha estat feta ara farà potser un any, al temps que n'anava triant per a la publicació al bloc Lletres en xarxa. I clar, sempre des de l'òptica del temps d'ara. Això ha fet que molts dels poemes originals hagen estat refets, modificats, en part o substancialment.
P.- Perquè del seu títol?
R.- La nina libèl·lula sintetitza i simbolitza moltes coses alhora, i és el fil conductor del poemari, el que li dóna cos, el que aglutina significats. És el món de l'amor, és l'erotisme, és l'enyorança, és l'absència, és la presència, és la puresa, és la infantesa, és el temps, és l'atzar, és el naufragi, és l'aurora, són els somnis. És el meu tribut a la vida.
P.- Com l'has estructurat?
R.- El poemari té tres parts: Somnis i desitjos, L'home de la terra, i De l'amor i del temps. Crec que el nom de cada part ja descriu molt bé el seu contingut, per bé que no ha estat fàcil la classificació, llevat del conjunt que s'agrupa a L'home de la terra, que tenia un cos molt clar, sobretot quant a la forma. Als altres dos grans blocs la tria ha estat més difícil, perquè hi ha poemes a Somnis i desitjos que també participen d'aspectes de l'amor, o del temps (o del pas del temps), i a la inversa, hi ha poemes de De l'amor i del temps que també tenen de somni o de desig o anhel.
Però classificar o apartar (dividir en parts) té això, encotillar, malgrat que de vegades el cosset no hi pare bé. En tot cas, crec que es pot llegir molt bé sense considerar les parts, amb la part del mig, els quatre poemes de L'home de la terra, que ens ajuden de fer un respir, una alenada, una glopada d'aire, detenir-nos al jardí del temps.
P.- Creus que un poeta és allò que llig?
R.- En certa manera, sí, però no solament això. Crec, pense, que no hi ha una recepta. Un poeta no és sols un còctel d'ingredients, o un plat de cuina preparat. Amb això no és suficient. Les lectures van d'acord amb les preferències de cadascú, però després hi ha l'expressió, la sensibilitat de l'individu, sense entrar a valorar si aquestes són innates o s'aprenen.
Un poeta és allò que llig, però també és allò que viu, i com ho viu; és allò que pensa, allò que somia, allò que desitja, allò que estima, allò que sent...
P.- Et trobes més a gust escrivint vers lliure o prosa poètica que versos amb mètrica i rima o et resulta indiferent?
R.- Em trobe més a gust amb el vers lliure, per bé que de vegades, sense cercar-los, m'he trobat amb versos rimats, amb versos blancs, amb algunes estructures que m'han sorprés a mi mateix, per la cadència, per la musicalitat. Altres vegades he pogut polir alguna cosa, però en general, m'agrada més el vers lliure.
També he conreat algunes formes de la poesia japonesa, com l'haiku o haikai, i el tanka. Algunes voltes l'haiku m'ha portat al tanka, i el tanka a un poema bastant més llarg.


P.- Quin és el millor elogi que t'han fet com a poeta? i quina la pitjor crítica?
R.-Una amiga em va dir un dia que havia plorat de felicitat amb un poema meu. Pense que no pot haver millor elogi. També els poetes Josep M. Esteve i Vicent Nàcher m'han tractat molt bé als seus escrits. A les xarxes socials també he rebut alguns elogis i molts ànims, cosa que ajuda bastant i esperona a continuar.
De crítiques, sempre hi n'ha alguna, desafortunada o encertada, però en general n'he rebut ben poques. Penseu que fa poc temps que publique. Tot arribarà! Sempre i quan siguen constructives, benvingudes !
P.- Quins són els grans temes que com a poeta et preocupen?
R.- Crec que alguns ja els he explicitat, i no cal abundar-hi.
Em preocupa com es relaciona la gent, la falsedat, l'engany, l'absència de determinades llibertats, els abusos de poder, la corrupció en la vida institucional i política, l'opressió en qualsevulla de les seues formes. Em preocupa la manca de valors, la manca de confiança en la humanitat; l'explotació de l'home per l'home, de les dones per ser esclaves sexuals o tràfic de blanques, dels infants obligats a treballar en condicions infrahumanes. Em preocupa que la vida de les persones no tinga cap valor, i continuen morint cada dia en conflictes bèl·lics i/o de fam. Em preocupa un sistema econòmic on els rics cada vegada són més rics, i els pobres cada dia són més pobres. Em preocupa la misèria, l'avarícia, l'odi, el desamor. Em preocupa veure el món contaminat, els aliments transgènics, el món de plàstic. Em preocupen moltes coses.
Però procure no escriure massa sobre tot això, o acabarem tots malats. Intente aportar el meu granet de sorra per a fer un món millor. Intente dir que hi ha esperança. Que ha d'haver esperança! Que podem i devem viure amb dignitat. Que podem i devem aportar perquè això siga possible. Que és possible la nostra revolució interior, la nostra rebel·lió, des de la calma, des de la bondat, des de l'estima.
P.- Quins són els teus poetes de capçalera?
R.- Ai, quina pregunta més compromesa, perquè sempre pots deixar algú fora. En general, he llegit poemes de la major part d'autors en llengua catalana, de tots els territoris. I en teniu una mostra al meu bloc Lletres en xarxa. També he llegit bastant poesia en castellà o espanyol, des de l'època d'estudiant.
Diré els trobadors, Ausiàs March, Carner, Papasseit, Foix, Riba, Ferrater, Espriu, Estellés, Martí i Pol, la Marçal, Brossa, l'Arderiu, la Leveroni, Vinyoli, Blai Bonet, Margarit, Vergés, Muntaner, Granell, Piera, Jàfer, Navarro, Jaén, Bessó, Sanchez-Mústic, Abelló, Verger, Roda, Fluixà, i un sens fi de poetes nous i novíssims que amuntegue a la taula de lectura, i van rodant als prestatges de la meua llibreria.
Encara que fa més temps, en castellà, recorde molt a poetes com Cernuda, Machado, Darío, Celaya, Alberti, Benedetti, Neruda, Lorca, Otero, Paz, Vallejo, Hierro, Valverde, Brines, Biedma, Valente, Salinas, Hernández...
P- Quin llibre t'agradaria haver escrit? I quin no voldries haver escrit mai?
R.- Una altra pregunta compromesa. Potser diré el Llibre de Meravelles, d'Estellés; o Estimada Marta, però també Els bells camins, de Martí i Pol. Sense que això supose que m'agraden més aquests poetes que altres. Parlem de llibre en conjunt, i d'un significat en una època i un lloc concret.
El llibre que no voldria haver escrit mai, sempre parlant de poesia, bé, no en pronunciaré cap. Solament diré que aquell que no ha perseguit la bellesa.
P.-  Quin dels poemes que publiques en aquest llibre ens recomanes i perquè?
R.- Fer tria mai no és fàcil, i menys encara per a un pare de les criatures. Per diverses circumstàncies que res tenen a veure amb el procés creatiu, potser diré El meu petit món, perquè fou el poema que llegí el meu fill petit a la presentació del poemari a Alzira, i també perquè serveix per a connectar diversos aspectes del llibre. Però triar un sol poema és cruel. Personalment estic molt pagat, per exemple, de Pols de lletres, Dona onírica, L'home més trist de la terra, Per pur atzar, La meua vida interior...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada