LORENA CAYUELA: "UN POETA NO ÉS SINÓ LLIG"

Poemes per a Keo és el nou llibre de poesia de Lorena Cayuela, una autora a la que fins ara coneixíem més per la seua tasca d’agitadora cultural, ja que ha participat d’una manera molt activa en recitals, debats i tertúlies de poesia al llarg de tota la nostra geografia, ha estat professora del Taller de Poesia de la Universitat Politècnica de València i a més mantén una gran activitat literària a través de les xarxes socials.

P.- Com ha estat el procés d'escriptura del teu poemari ?

R.-Poemes per a Keo és un recull de poesia escrita des del 2008, no hi havia cap intenció de ser un poemari en cos, però una d’aquelles vegades que tens ànim per enviar a algun certamen un pedaç d’allò que crees, vaig intentar unificar-los i donar forma al que podia ser un llibre de poemes. Després alhora d’editar-lo vaig incloure uns pocs poemes d’escriptura recents que havia publicat al blog.

P.- Perquè Poemes per a Keo?

R.- El títol és fruit d’un procés d’investigació no casual, per intentar establir un ordre i un ritme al poemari, és el final del seu camí, vaig trobar a la xarxa aquesta organització i em va semblar interessant poder utilitzar aquest projecte per al meu recull de poemes, així doncs vaig organitzar la seva estructura d’una forma que em semblava coherent i fàcil d’entendre. Un poemari fet de pedaços és com un trencaclosques sense imatge. Al final dibuixes al damunt les peces, el cos i l’ànima que vols transmetre.

P.- Com l'has estructurat?

R.- Vaig dividir en cinc capítols diferents, on cada missatge es viu a través dels poemes, en primer lloc apareixen les “Advertències” un conjunt de grandeses i divinitats junt als genocidis, fam i greuges del nostre present. Seguidament tracte les relacions entre les persones, el seu contacte íntim, la pell amb la pell, com es pot entendre en un futur quines són les nostres formes d’intimitat viscudes, anomenant així al capítol “Dissecció anatòmica”. Per continuar trobem “Essències en formol” un recull de poemes on poder congelar les experiències que ens han fet créixer i sent el desamor el principal tema, aprendre a viure amb ell com l’esperança per a ser i sentir i fer de l’amor un preciós viatge sense fi, volent transmetre la capacitat dels humans per resoldre aquests tipus de conflictes i sempre seguir sorprenent-nos d’allò més important de tot, l’estima. El capítol quart “Manual d’absències” és el motiu de publicar justament aquest recull, la forma en que vivim les pèrdues, com és presenta la mort a la nostra cultura, i com la visc, fruit de les meues pròpies, com una resurrecció per continuar vivint. Finalment apareix una “Carta d’amor a Keo” plena d’esperança i il·lusió, trets essencials per anar  sempre avant! 

P.- Creus que un poeta és allò que llig?

R.-Evident, un poeta no és si no llig, no és tampoc si no escriu, però la font d’inspiració més gran d’un poeta són les lectures. A continuació, les experiències i una bona capacitat per transmetre les emocions amb poques lletres i la musicalitat endreçada per a fer bategar el receptor.

P.- Et trobes més a gust escrivint vers lliure o prosa poètica que versos amb mètrica i rima o et resulta indiferent?

R.- M’agrada escriure i ho faig de forma indiferent segons vinguen les ganes de fer-ho, de vegades jugue amb els poemes i els  mesure, d’altres revise la seua lectura trobant el ritme, i moltíssimes vegades la prosa sofreix un procés de reconstrucció quasi com una dieta equilibrada, per acabar sent un poema lleuger i senzill. Tinc pendent com a objectiu, fer tot un poemari ben mesurat i treballar la tècnica aprofundint i revisant cadascun dels versos, gaudeixc quan ho faig, és com ser un poc matemàtica dins d’un diccionari. Actualment, amb el temps que dispose és més còmode fer vers lliure i deixar els poemes per a continues revisions. 

P.- Quin és el millor elogi que t'han fet com a poeta?

R.- No puc recordar cap concret, el més gran elogi és escoltar a ma mare cada vegada que m’ha acompanyat en aquesta aventura, quan em diu que està orgullosa de mi i d’allò que faig, quan  els seus gestos i mirades em donen el suport per seguir endavant.

 P.- ...i quina la pitjor crítica?

R.-La pitjor crítica amb detonant negatiu que sent de veritat és pròpia, autoexigència constant davant la tasca i la incapacitat de creure que allò que escric serveix per a emocionar i fer sentir. Hi ha tants grans poetes!  Qui sóc jo en aquest cercle? No tinc identitat com a poeta, però no deixaré d’escriure, per si de cas algun dia, un sol poema de tots pot fer emocionar qualsevol persona.

P.- Quins són els grans temes que com a poeta et preocupen?

R.- No puc deslligar les meues preocupacions d’allò que sent íntegrament, em preocupa la deshumanització constant, la moral que ens condueix i ens consumeix, la incomunicació general en l’anomenada “era de la comunicació” i el futur dels nostres fills. La resta em semblen preocupacions innecessàries per ser feliç i en tinc però les intente combatre amb els meus actes, simplificant-les i aprenent a descolonitzar la consciència dels valors impresos i apressos d’un espai i temps impregnat i colonitzat pel capitalisme democràtic tant injust amb la moral i l’ésser humà.  

P.- Quins són els teus poetes de capçalera?

R.-La meua ruta entre els poetes ha sigut intensa, llegint molts i molt diversos, però entre ells torne a Joan Vinyoli sovint, als clàssics i als mestres més actuals.

P.- Quin llibre t'agradaria haver escrit?

R.-Dels que he llegit, m’agradaria haver tingut la saviesa per a escriure les obres completes d’Horaci fill de Venúsia. 

 P.- I quin no voldries haver escrit mai?

R.-Cap, un llibre té la vida, el temps i l’esforç de més d’una persona, i respecte el procés que li dona la seua pròpia existència, em pot agradar més o menys, recomanar i regalar, llegir i guardar, però haver escrit un llibre amb seny i cura té la seua vàlua. I havent-me trobat amb diferents textos que no m’agradaden personalment, sempre pense que hi haurà algú que tinga estima, gust i plaer al llegir-los.

P.-  Quin dels poemes que publiques en aquest llibre ens recomanes i perquè?

R.- No puc recomanar, després d’explicar el que es pot trobar dins del llibre, cadascú que prenga la llibertat de llegir el tema que més li interesse segons el seu estat i gustos sobre els temes que tracta. I sí m’agradaria recomanar als lectors que utilitzen les vies que tenim a l’abast per a transmetre allò que senten, allò que es sembla, allò que ens pot ajudar a escriptors i lectors a créixer junts. No hi ha cap llibre, cap poema, cap carta que demane un silenci llarg. Una breu resposta, un xicotet comentari, un “no l’he llegit” però l’he tocat, un simple cop d’ull a la llibreria ja està regalant un encontre amb els protagonistes. Tots junts podem fer créixer la nostra llengua, la nostra literatura i la suma d’esforços serà el plaer de continuar “escrivivint”.