CARLES ALÓS: "SENSE L'EXPERIÈNCIA VITAL NO HI HA RES"

Carles Alós és un poeta de la ciutat de València amb arrels en la Ribera Alta. Després d’un temps de tempetejos literaris a través de les noves tecnologies ara ens ofereix un llibre de poesia, Bacs de vidre, farcit d’imatges colpidores.

P.- Com ha estat el procés d'escriptura del teu poemari ?

R.- Bacs de vidre és un llibre que arreplega un conjunt de poemes escrits fa més o menys any i mig. He intentat incorporar els poemes que formaven un cos, una unitat. Hi ha poemes de temàtiques diverses però el fil conductor és el mateix.

P.- Perquè del seu títol?

R.- Crec que el títol és una prolongació del poemari, és un conjunt de sentiments que causa dolor però, alhora, és plaent, és la doble cara d'una moneda. Per la part de davant el goig i l'alegria i per la part de darrere una fiblada perllongada

P.-Com l'has estructurat?

R.-El poemari no té cap subdivisió, és una mena de retall, d'instantànies fugisseres. M'atreviria a dir que el primer poema del llibre és la portada, molt significativa.

P.- Creus que un poeta és allò que llig?

R.- Pense que més que allò que llig, és allò que sent i allò que viu i no viu. La lectura serveix com una mena de motle però sense l'experiència vital no hi ha res.

P.- Tens un bloc en el que regularment publiques la teua obra poètica,  què t'atrau de les noves tecnologies? i què del format tradicional de paper?

R.- Fa tres anys em vaig fer un blog perquè em vaig adonar que tenia molt que compartir, aquesta és l’adreça .http://goticflamiger.blogspot.com.es/  De les noves tecnologies m'atrauen moltes coses, crec que és una ferramenta necessària i amb la qual pots arribar a molta gent. Particularment mai canviaria un llibre en paper per un amb altre format, té un encís insuperable.

P.- Quin és el millor elogi que t'han fet com a poeta? i quina la pitjor crítica?

R.- Els elogis i les crítiques cal agafar-les amb mesura, a més, no hi ha molta gent amb sensibilitat poètica. Una vegada un amic em va dir d'un poema que es notava que l'havia escrit jo i es una cosa que em va omplir.

P.- Quins són els grans temes que com a poeta et preocupen?

R.-La meua és una poesia que té un deute amb la terra, tots éls poemes estan marcats. Ara bé, partint d'ací hi ha diverses vessants: la mort, la infantesa, l'amor, l'erotisme

P.- Quins són els teus poetes de capçalera?

R.- León Felipe fou un poeta que em colpí bruscament i que marcà la meua poesia. M'agraden els poetes desarrelats, la poesia vitalista. Estellés també em marcà molt i també altres poetes com Vicente Aleixandre, Mahmud Darwish, Dámaso Alonso, Josep Palau i Fabre...

P.- Quin llibre t'agradaria haver escrit? I quin no voldries haver escrit mai?

R.- Hi ha dos llibres que han marcat la meua vida fins ara. El primer fou Ganarás la luz de León Felipe, un llibre més que torrencial que arrelà fortament a dintre meu i el segon és Pasión de la tierra de Vicente Aleixandre, un llibre ple d'erotisme en prosa poètica. El llibre que més m'ha costat llegir és l'Hiperió de Hölderlin.

P.- Quin dels poemes que publiques en aquest llibre ens recomanes i perquè?

R.-Crec que el poema nombre XXI " Em vaig pegar la volta.." és una bona sintesi del que és el llibre. Cada poema té el seu lloc al llibre però em sembla que aquest és la frontissa que l'articula tot.