27.12.11

LA ESCUELA EN EUROPA OCCIDENTAL. EL NUEVO ORDEN Y SUS ADVERSARIOS


Por Antonio Viñao Frago

INFORMACIÓN BIBLIOGRÁFICA (lecturas veraniegas, junto con alguna  novela que no reseño por no venir al caso)JONES. K.; HATCHER, R.; HIRTT, N.; INNES, R.; JOSHUA, S.;  KLAUSENITZER, J; COLECTIVO BALTASAR GRACIÁN: La escuela en Europa  occidental. El nuevo orden y sus adversarios, Alzira (Valencia),  Editorial Germania, 2009, 308 páginas. ISBN: 978-84-92587-17-9.  Traducción de Salustiano Martín, Mª José Navarro y Fermín Rodríguez.

“Este libro, como se indica en su presentación, viene a subrayar las características comunes presentes en todos los proyectos de reforma  [educativa] puestos en marcha, con especial atención a los países que  nos son políticamente más próximos (Alemania, Francia, Inglaterra,  Italia), además de España”


Dichos proyectos responden, según los  autores, a la poderosa influencia ejercida por la nueva ortodoxia política internacionaL impulsada desde organizaciones  supranacionales, entre las que se hallan la Unión Europea y la OCDE,  y compartida por encima de fronteras, y de diversos modos, por los  distintos gobiernos de dichos países desde la década de los ochenta  del pasado siglo siguiendo en parte el modelo de las reformas  thatcheristas o laboristas inglesas. El análisis de dicha ortodoxia,  calificada de neoliberal y economicista, se lleva a cabo desde una serie de supuestos metodológicos que conviene destacar puesto que son  los que diferencian esta obra de otras, asimismo militantes y críticas  en relación con este nuevo orden:
a) Los autores son conscientes de que la situación actual es el  resultado de la superposición (no exenta de conflictos, paradojas y  ambigüedades) de distintos modelos ideológicos y prácticos de reforma  de la enseñanza acaecidos en Europa desde la II guerra mundial (el  modelo humanista ya conformado anteriormente, el de Estado del bienestar y el neoliberal), así como de las tradiciones, de las  relaciones de fuerza en cada país entre los distintos actores sociales  (entre ellos los sindicatos), y de los cambios sociales y políticos  experimentados por cada uno de ellos.
b) Además de dedicar una serie de capítulos al análisis del nuevo orden emergente, la europeización de los sistemas educativos, la descentralización y el Estado evaluador y las formas de  privatización y de reproducción de la desigualdad, los autores  dedican una especial atención, en capítulos independientes, a las  modificaciones introducidas en los procesos de enseñanza y aprendizaje  por estas políticas de modernización (es decir, en el ámbito del  currículo prescrito y de lo que sucede en las aulas), a los mundos  simbólicos del nuevo orden, a las diversas estrategias de  implantación suave y gradual del mismo y a las respuestas y  modificaciones consiguientes en los comportamientos de estudiantes y  profesores. En el primer caso, en relación con los procesos de  individualización, diferenciación, precariedad y acreditación, y la amenaza o promesa del aprendizaje a lo largo de la vida. Y en el  de los profesores, enfatizando las diferencias generacionales entre  los mismos, y cómo dicho nuevo orden viene a socavar las bases del profesionalismo tradicional y disciplinar de los docentes creando, o  intentando crear, otras de nuevo cuño.
c) Tanto en relación con las reformas modernizadoras como con las  previamente llevadas a cabo en Europa occidental desde la II guerra  mundial, los autores adoptan una actitud que pudiéramos llamar realista, en el sentido de que en todos los casos se señalan las  dificultades y obstáculos para su implementación y las diferencias  entre los propósitos de los reformadores y la realidad de los centros  docentes y las aulas, es decir entre los discursos legitimadores de  las mismas y su implementación. Así, con independencia de la postura  crítica y activista de los autores contra el nuevo orden y las imposiciones del mercado, no tienen inconveniente (adoptando un  lenguaje weberiano, es decir, formalmente libre de valoraciones), en  referirse a los logros y éxitos y a la eficacia de las reformas  neoliberales (y de las del Estado del bienestar), así como a sus  fracasos, contradicciones, promesas y objetivos incumplidos, y  obstáculos o resistencias encontradas.
d) Dicho realismo se extiende asimismo al análisis de las fuerzas que podrían oponerse a ese nuevo orden y a las contradicciones y  debilidades que, como ya sucedía en modelos de reforma anteriores,  operandentro del mismo. Un análisis que les lleva a sugerir una serie  de estrategias, pero que fue realizado (la edición en inglés es del  año 2008) antes de producirse la actual crisis financiera y económica.
e) Con independencia de otras posibles conclusiones o puntos de  controversia, de acuerdos o desacuerdos a los que llegue cada lector,  la lectura del libro deja por lo general entrever que la educación  constituye un mundo complejo y contradictorio que ningún modelo de  reforma puede modelar a su antojo. Un mundo cuya realidad es, en cada momento, el resultado no sólo de procesos sociales más amplios (por  ejemplo, de la recomposición y reestructuración de las clases sociales  o de la evolución del mundo productivo y laboral), sino también de la superposición en el tiempo de distintas tradiciones, culturas y  subculturas internas, de diversos modelos de reforma o  reestructuración cuya virtualidad real ofrece similitudes y  diferencias en los modos y ritmos de implantación en cada país, y de  procesos de adaptación y hibridación entre unos y otros modelos,  tradiciones y culturas.
Las referencias a España que se hallan en el texto proceden, por lo  general, de trabajos en inglés de autores españoles y de documentos o  informes de organismos internacionales como la OCDE. Quizás por ello,  y porque el Colectivo Baltasar Gracián  (http://www.colectivobgracian.com/ )  es el que promueve la traducción y  publicación del libro, dicho Colectivo ha añadido al final un  epílogo muy crítico en el que ofrece su propia visión, no exenta de  alguna incoherencia o debilidad (como cualquier otro ejercicio  valorativo que desee hacerse), sobre la evolución de la educación en  España desde la reforma de 1970 y algunos atisbos del modelo de  reforma de la misma

Articulo publicado en Avances de Supervisión Educativa. Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España

21.12.11

TRES TÍTOLS DE GERMANIA PARTICIPEN EN ELS PREMIS DE LA CRÍTICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS

Dos llibres de narrativa i un de poesia editats per Germania opten a l'edició d'enguany dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Es tracta de Fronteres de vidre de Francesc Mompó, Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó i El teu nom és un ésser viu de Josep Manel Vidal.
Els Premis de la Crítica estan organitzats per la secció valenciana de l'AELC i es venen celebrant des de l'any 1990. En l'actualitat estan dividits en quatre categories: assaig, poesia, teatre i narrativa i es centren en obres d'autors nascuts o residents al País Valencià editades l'any anterior.
L'escriptor borrianenc Joan Garí amb el llibre Un ofici del segle, va obtindre el Premi de la Crítica en la modalitat d'assaig l'any 2001, Un títol publicat pel segell de l'editorial Germania, 7 i mig editorial de poesia.

20.12.11

PARLEM AMB FRANCESC GASCÓ AUTOR DE RONDALLES DE BENEIXAMA


Francesc Gascó és un home enamorat, enamorat de la vida, de la seua professió, de la llengua i del seu país. Tota aquesta estima li dona cada matí quan s’alça raons energia per a viure i conformen alhora el seu caràcter i personalitat, per això no ens ha d’estranyar que fruit d’aquestes passions s’haja posat a seguir els passos d’Enric Valor i amb rigor i serietat recupere de la tradició popular un seguit de rondalles i ens les oferisca amb una prosa àgil, amb un lèxic ric i genuí i amb unes interessants propostes de treball en l’aula.
                                                                                            
P.- Què t'ha motivat a recollir rondalles?
R.-Sempre m’ha mogut una estimació profunda a un poble i un territori: Beneixama i la seua vall. Per a mi és el meu racó privat de món. On vaig descobrir que podia sentir-me arrelat a la terra i al seu paisatge. Per això, la llengua i les tradicions que l’acompanyaven eren part de la “música vital” del mateix.
Primer de res, com que sóc tant despistat, ho feia per a recordar-me’n. Devia tenir, llavors, catorze o quinze anys. Les anava apuntant de qualsevol manera en una llibreta. Després, una vegada més gran, ja ho feia de manera conscient. Vaig aprendre com d’important per a la cultura i la llengua del nostre poble eren les rondalles de la mà de les d’Enric Valor. He de reconèixer que les de Valor em van impactar moltíssim. Les que jo he anat recollint, en general, són molt més senzilles quant al registre lingüístic i l’estructura.
P.- Quin és el sistema de treball que empres? Quines són les fonts d'on les traus?
R.-El sistema de treball és quasi sempre el mateix: enregistre oralment la rondalla i en faig una primera versió escrita. Si hi ha algun aspecte de la mateixa que no veig clar, torne a preguntar-li a la persona o li demane que me la torne a contar. Sempre hi afegeix un matís o alguna cosa que no havia dit la primera vegada. Això m’ha ajudat a l’hora de fer-ne la versió definitiva.
Quan ja tinc la història, el que faig és polir-la de barbarismes innecessaris (la veritat és que no n’han estat molts, perquè la gent que he tingut la sort d’entrevistar parlen un valencià popular riquíssim i gens contaminat, o molt poc). I sempre ser fidel el màxim possible a la font original que m’ha facilitat el o la informant.
L’únic que he fet ha estat explicar o desenvolupar determinats aspectes de la rondalla que, de no fer-ho, haurien pogut crear dubte o confusió.
P.- Creus que al situar-les en un marc geogràfic concret pot deixar d'interessar a lectors d'altres indrets?
R.-Les rondalles que he recollit no tenen un espai geogràfic gaire concret. Si de cas, un paisatge, una mirada de viure i de veure la vida, comuna a molts altres llocs valencians. Crec que pot interessar a qualsevol persona que li agrade la cultura popular del nostre poble feta, per suposat, en la llengua que li és pròpia. Tant se val que siguen de Beneixama, com de l’Alcúdia, Lleida, Felanitx o l’Alguer.


P.- A l'hora de transcriure les rondalles no has tingut por que perderen la frescor i la força de l'oralitat?
R.-Estem parlant de registres diferents. L’oral i l’escrit es complementen, però són àmbits d’actuació diferents. Com adés explicava, he intentat mantenir al màxim la fidelitat a l’original en la mesura que això no transgredira la norma lingüística. És una qüestió de respecte a la llengua i al que suposa tot plegat. Frescor o no, depèn de com es mire. No et pots imaginar com costa trobar una paraula que, tot substituint un barbarisme, no grinyole en el conjunt del text. Això és una de les coses que més m’ha costat i encara no n’estic satisfet del tot.
És el que té l’escrit enfront de l’oral: “Verba volant, scripta manent”. Quan parles et pots permetre determinades llicències lingüístiques que no pots mantenir en l’escrit si vols que en quede un resultat digne.
P.- Aquest és el segon recull que fas, creus que hi ha material encara per a un tercer volum?
R.-Ara mateix no crec. Potser d’ací un temps. Recollir rondalles per a aquest segon llibre meu m’ha costat gairebé dotze anys... Tant de bo en poguera trobar moltes més. Ara, Beneixama és un pou de sorpreses. Quan menys t’ho esperes, t’hi trobes amb una de nova!! També és veritat que el grup de persones que mantenien tota aquesta mena de materials com una cosa habitual, a cada vegada és menys nombrós.
P.- L'experiència adquirida durant el primer volum t'ha servit per a facilitar-te la tasca del segon?
R.-I tant!! La sistematització de la feina i, sobretot, la paciència. Entendre que cada cosa té el seu temps i que poden passar mesos o, fins i tot, anys entre una rondalla i una altra. Encara que, més que experiència, que també, el que m’hi he trobat ha estat una manera ben divertida d’acostar-me a la llengua en estadis i registres ben antics.
P.- Creus que als joves i els adolescents d'ara els pot interessar aquesta part del nostre patrimoni cultural?
R.-Crec que als adolescents i als joves, si els saps arribar a prop, els interessa. A classe, quan els conte alguna rondalla és cosa de veure la cara d’interès que hi posen. I això em passa a tots els nivells, des de primer d’ESO a 2n de Batxillerat. I si els xiquets són més menuts, encara funciona millor. Crec que si a casa es contaren rondalles i històries de manera habitual, l’interès encara seria més gran.
A  l’aula, es tracta de treballar, si és el cas, la rondalla des del punt de vista d’ells. Engrescant-los a entendre l’argument i a modificar-la, fer-ne versions més divertides, més rares... Les possibilitats són quasi infinites. A les propostes didàctiques del llibre en dic algunes, que no totes.
Ara, sobretot, t’has de creure que les rondalles són importants i que les pots dur a la classe i presentar-les com una cosa interessant. Depèn del moment triat, de la manera de contar-les.
Jo he aprés molt de tot això de les persones que mes les han anat contant. Sobretot de la meua tieta Leonor, que n’era tota una experta.

Francesc Gascó a Biar presentant a un grup de professors de valencià el seu llibre Rondalles de Beneixama

18.12.11

ES PRESENTA A BIAR EL LLIBRE RONDALLES DE BENEIXAMA


El dissabte 17 de desembre de 2011 al restaurant El Solet de Biar es va presentar en societat el llibre Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó.
Durant l'acte van prendre la paraula Paula Martínez, responsable de publicacions de l'editorial Germania, la qual va destacar la rellevància  de la tasca realitzada per Gascó en favor de la recuperació i posada al dia d'un part del nostre patrimoni cultural com són les rondalles. També va subratllar la qualitat i l'agilitat de la seua prosa, així com la universalitat de les rondalles recollides.
Francesc Gascó, emocionat va recordar i agrair la gran ajuda que un seguit de persones algunes de les quals ja desaparegudes li han prestat com a transmissores d'una herència que és de tots i que està en perill de perdre's.
L'acte es va tancar amb la signatura de llibres per part de l'autor.

16.12.11

NOVETATS PER AQUEST NADAL


La col·lecció Món de paper creix aquest mes de desembre amb l'aparició de dues noves aventures dels fills de la família Gramola, Tonet i Martina, personatges creats pel tàndem format per l'escriptor de Puçol, Manel Alonso, i la il·lustradora d'Alzira,  Empar Piera. Així que ja comencen a veures en les llibreries Que menja Martina i Tonet i l'avi Pasqual visites Sagunt número 3 i 4 de Món de paper, amb anterioritat havien aparegut Tonet agermanat i El matí de Martina.`

També aquest mes de desembre han aparegut en la col·lecció de narrativa  Barraca  Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó i en la col·lecció de poesia Plaerdemavida la traducció del llibre Poemes de la resistència Chicana de Nephtalí de León traduït per Carme Manuel.

13.12.11

SAGUNT COM A ESCENARI D'UN NOU LLIBRE INFANTIL

Partint d'una visita al casc antic i al castell de Sagunt l'escriptor Manel Alonso i la dibuixant Empar Piera han creat una nova aventura de Tonet i la seua família. En aquesta ocasió l'entremaliat i fantasiós Tonet, acompanyat del seu avi Pasqual, tindrà l'oportunitat de conèixer la ciutat del Palància i les restes del seu passat. Els lectors més joves de la casa descobriran, a través de la mirada de Tonet, uns racons i un paisatge de gran bellesa i valor històric. Però l’escenari invita al nostre protagonista a la fantasia i prompte s’imaginarà que és un gran cavaller capaç de vèncer els dracs més malèfics; però, per altra banda també, l’obligarà a fer-se algunes preguntes que només el seu avi sabrà respondre-li.
Tonet i l'avi Pasqual visiten Sagunt és un llibre destinat a xiquets i xiquetes que comencen a llegir, està escrit en versos de quatre estrofes i de deu síl·labes cada un dels quals va acompanyat per una il·lustració a color. Els autors pretenen descobrir d'una manera senzilla, directa i imaginativa als infants valencians la capital del Camp de Morvedre i el gran tresor arquitectònic que conté.
El llibre a més a més està acompanyat per un retallable d'una de les diverses torres saguntines.
Les aventures de Tonet, de la seua germana Martina i la resta de la seua família formen part de la col·lecció “Mon paper” de l'editorial valenciana Germania on ja s'han publicat títols com ara Tonet agermanat , El matí de Martina i Que menja Martina.
Aquesta no és la primera incursió de Manel Alonso en la literatura infantil recordem que amb anterioritat ha publicat diversos llibres entre els quals destaquen “Caram, quina aventura!” i “Conta’m un conte” tots dos guardonat amb el Premi Samaruc que atorga l’Associació de Bibliotecaris Valencians al millor llibre infantil d’autor valencià. Per la seua banda Empar Piera s’ha encarregat de realitzar les il·lustracions interiors i de portada de llibres com ara “Rondalles de Beneixama” de Francesc Gascó.

(Notícia publicada al diari digital Morvedre.info el dia 5 de desembre de 2011)

12.12.11

TONET AGERMANAT


Tonet agermanat. Text de Manel Alonso i il·lustracions d'Empar Piera. 27 pàgines. Col·lecció Món de paper. Editorial Germania, Alzira, 2011.


No és natural que els materials literaris infantils, a més de fomentar valors positius, servisquen per a introduir els més menuts en la nostra història, tot i que siga de manera epidèrmica. En aquest conte, el poeta Manel Alonso, recolzant-s’hi en les simpàtiques il·lustracions d’Empar Piera, apropa a la xicalla la història dels agermanats. Cal ressaltar la utilització del llenguatge poètic, amb quartetes de rimes senzilles i fàcils de retenir que fan més agradós el text als joves lectors.

(Text publicat al suplement Quadern de l’edició valenciana del diari El País el 8 de desembre de 2011)

7.12.11

A PROPÒSIT DE "EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU"


Per Carles Mulet Grimalt

Un seguit de  petites contrarietats (el llibre va tardar una mica en ser servit a la meva llibreria, l'exemplar que vaig comprar va resultar mal paginat...) però a la fi he pogut llegir El teu nom és un ésser viu de Josep Manel Vidal. Sembla que valia la pena pagar aquell preu per poder fruir-ne, i ara poder parlar-ne.
    La veritat és que l'amic Josep Manel ja em tenia acostumat a l'estil tan treballat com contingut, dels posts que penja regularment al seu bloc però, en llegir aquest recull, he tingut la impressió que el conjunt de proses poètiques que s'hi apleguen no suposen només una simple addició, sinó que hi ha subtil fil conductor que, en  engalzar-les, les potencia i dota el llibre d'una qualitat unitària que les sobrepassa.
   Aquest enfilall actua a la manera d'eix vertebrador bastit sobre un univers narratiu que orbita al voltant de l'experiència amorosa (una amalgama de desig, sensualitat,  erotisme..), on predomina la recreació demorada i el despullament de sentiments i de sensacions que va dibuixant el perfil fràgil i sinuós d'una dona fugaç i esmunyedissa, tot i la paradoxa de la seva vívida carnalitat. Es tracta de l'"estimada de carn i somni" d'una identitat tan polièdrica que pot adoptar l'aparença confortant de l'abraçada conjugal, l'anorreador acoblament de l'amant secreta, l'atuïdora atracció de la visió d'una dona anònima, inassolible... Un vagarejar que oscil·la entre la brevetat intensa de la plenitud eròtica i el desig-enyor callat però punyent de l'absència, on  la vivència erotitzada sembla erigir-se en l'agafador que permet resistir-se a l'erosió i el naufragi existencial.
     Podria posar en relleu trets ben diversos, a l'hora de justificar la magnífica impressió que m'ha deixat la lectura d'aquest llibre, però sobretot vull expressar que la qualitat que potser ha captivat més plenament la meva afecció literària ha estat la manera com Josep Manel ha sabut envolupar els relats d'una atmosfera poètica carregada de potència evocadora, tot i el seu ancoratge en la quotidianitat. I crec que els recursos essencials per assolir això han estat l'elecció d'un lèxic tan ric com ajustat i, sobretot, la utilització tan eficaç del descripcionisme, que aconsegueix que els estats de la natura arribin a fusionar-se harmoniosament amb  els sentiments i les sensacions del protagonista i en facin, fins i tot, d'hàbil caixa de ressonància, impregnant el conjunt del llibre d'un aire intimista i sensual on es barreja l'atracció amb la contemplació, la passió amb l'enyor, l'esclat amb el silenci.

(Publicat al blog Nausica el 6 de desembre de 2011)

3.12.11

PRESENTATS EN UN CONGRÉS DE L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE SOCIOLOGIA LLIBRES DE LA COL·LECCIÓ POLIS-PAIDEIA




Els dies 25 i 26 de novembre s'ha celebrat a Nicòsia un congrés dels grups de recerca de sociologia de la joventut i sociologia de l'educació de l'Associació Internacional de Sociologia.


En la fotografia, al pati de la Universitat de Xipre, es pot veure les professores Ana Elsa Estrela, de la Universitat Lusòfona de Lisboa i Ana Maria Seixas, de la Universitat de Coimbra, que presentaren les novetats de la col·lecció Polis-Paideia.

1.12.11

PRESENTACIÓ A LA CASA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA DE "POEMES DE LA RESISTÈNCIA CHICANA"

El dimecres 30 de novembre, es va presentar a la Casa del Llibre de València el llibre Poemes de la resistència Chicana (col·lecció Plaerdemavida. Editorial Germania, 2011) del poeta, pintor, activista cultural i narrador Nephtalí de León, un llibre del qual ha tingut cura de la selecció de poemes, de la traducció introducció i notes la professora de literatura nord-americana de la Universitat de València Carme Manuel.

L’acte va estar presentat pel crític literari Francesc Calafat, el poeta Manel Alonso, l’autora de la traducció Carme Manuel i compta amb la col·laboració especial de la professora Margarida Castellano que va ser l’encarregada de llegir una selecció de poemes.
Manel Alonso es va confessar membre del club de seguidors de Carme Manuel, de la qual va arribar a dir que mai no es queda en el paper de simple traductora, ja que el seu treball sempre va més enllà, oferint als lectors en cada títol un estudi important sobre el temps, l’espai i la cultura de l’autor o autors que tradueix.

Francesc Calafat va parlar de la vitalitat i energia de Carme Manuel alhora que va destacar el paper dels traductors com a elements que obren finestres a d’altres cultures.
Carme Manuel des d’una òptica profundament humana i amb el sentit de l’humor que la caracteritza explica al nombrós públic assistent aspectes biogràfics del poeta Nephtalí de León així com la lluita de l’anomenada nació Chicana.

Per a tancar l’acte Margardia Castellano va fer un petit recital d’una selecció de poemes del llibre.
L’acte es va tancar amb una copa de cava i la signatura del llibre per part de Carme Manuel

29.11.11

PRESENTACIÓ A VALÈNCIA DEL LLIBRE "POEMES DE LA RESISTÈNCIA CHICANA"


El dimecres 30 de novembre a les 19,30 hores a la Casa del Llibre de València (passeig Russafa, 11) tindrà lloc la presentació del llibre de poesia Poemes de la resistència Chicana de Nephtalí de León, la selecció, traducció i notes del qual ha anat a càrrec de la professora de la Universitat de València Carme Manuel. Durant l'acte intervindran el crític literari Francesc Calafat, el poeta Manel Alonso i la pròpia Carme Manuel, Llegirà una selecció dels poemes Margarida Castellano.

25.11.11

ANTONIO SANCHIS, AUTOR DE HISTORIA DE LA MALVARROSA



El jueves 24 de noviembre, en el Ateneo del Cabanyal, Antonio Sanchis Pallarés presentó el libro Historia de la Malvarrosa. Nacida del agua,  un estudio en el que de una manera amena, eficaz y directa explica las diversas vicisitudes  que ha vivido y se han vivido a lo largo del tiempo en este barrio marinero de la ciudad de Valencia. Con Antonio hemos tenido la oportunidad de hablar sobre el largo proceso de documentación y redacción de este extenso trabajo editado por Germania en la colección “Vuit fulles”.

P.- ¿La Malvarrosa se merecía el esfuerzo titánico que usted ha realizado para escribir un libro como este?
R. Rotundamente, sí. Los motivos son fáciles de advertir en el transcurso de la lectura, pero anticipemos algunos puntos fuertes de esta importancia:
1.- La transformación a que la sometió Robillard, que de un marjal la convirtió en un jardín;
2.- Su elección por Sorolla y Blasco para el desarrollo de su actividad
3.- Su decisiva importancia en la vida sanitaria valenciana, con la fundación del Asilo de San Juan de Dios y lo que ahora es el Hospital de la Malvarrosa, que en sus inicios era un proyecto de Ciudad Residencial.
4.- Su Papelera, que aglutinó a centenares de trabajadores, muchos de ellos venidos de Peñarroya Pueblo Nuevo de Córdoba, y que jugó un papel decisivo en el movimiento obrero valenciano.
5.- Su actividad pionera tanto en el movimiento obrero como en el ciudadano, con su decisiva participación en los movimientos por conseguir el Saler para el pueblo, un cauce del río Turia como jardín y no como autopista; un Paseo Marítimo también como alternativa al frustrado proyecto de autopista por la playa.
6.- Sus gentes, que han conseguido convertir un marjal en un barrio habitable.


P.- ¿Que le motivó a enfrentarse a un proyecto como este?
R.- A excepción de los labradores, los habitantes de Malvarrosa vivían ahí desde después de 1939 y a duras penas conocían su historia. Ni siquiera sabían el origen de su nombre. Tampoco yo lo sabía y me impuse la tarea de descubrirlo.

P- ¿Cuando se puso a trabajar en este libro tenía ya claro como organizaría toda la información que recabase?
R.- Ni muchísimo menos. Ni yo tenía un método académico ni la información que pudiera existir estaba ordenada en ningún archivo. Fue un trabajo de pionero, y a medida que adquiría datos iba pensando la manera de clasificarlos. Prácticamente mi principal y primera fuente de información fueron los varios cientos de entrevistas personales. Iba preguntando y ante mí se abría un pasado sepultado del que quedaban pocas huellas, pero fui accediendo a la vía férrea del Puig, a la fábrica de Ballesteros, a Robillard, a la Papelera, a Blasco, al Barriet, al campo de aviación...

P.- ¿Cuanto tiempo le costó recopilar toda esta extensa y variada información sobre la Malvarrosa?
R.- La suficiente para ir redactando unos 10 años, aunque ello incluye mi primera incursión por los senderos del Cabanyal, pues había oído decir que Malvarrosa se había llamado antiguamente Pueblo Nuevo del Mar. Era una pista interesante, que resultó ser inexacta pero que abrió unas perspectivas de largo alcance. El paso siguiente era lógico: estudiar el Grau. Y el actual está siendo Natzaret.

P.- ¿A que archivos recurrió?
R.- El fundamental fue el Archivo General de Protocolos, es decir, toda la colección de escrituras notariales donde se hablaba de la compra venta de todas las parcelas de la Malvarrosa. Y luego el acceso al archivo histórico municipal, sobre todo las licencias de obras, y las entrevistas con familias importantes en el pasado de la zona. Además de Robillard, la familia Caro, la de Dupuy de Lome, la de Blasco Ibáñez, Mariano Pérez Feliu...

P- ¿Cuáles fueron las principales dificultades a las que se enfrontó para escribir este libro?
R.- La falta de datos estructurados. Poco a poco descubrí que había algo en Martínez Aloy, en Teodoro Llorente, en el mismo Joan Fuster, en Elías Tormo, en el Arzobispado, en la prensa. Una dificultad adicional fue la de encontrar editor, sobre todo en una fase en la que tenía prácticamente unidos todos los datos sobre Malvarrosa, Cabanyal y Grau. Tuve que desglosar y aun así pasé varios años buscando editor. Como el de Malvarrosa tuvo buena aceptación ya fue más fácil editar los del Cabanyal.



P.- Una vez publicado el libro ¿se siente usted satisfecho de su trabajo? ¿O por otra parte piensa que se le han quedado muchas cosas en el tintero?
R.- Muy satisfecho. Pero, efectivamente, se han quedado muchas cosas en el tintero. He tenido que prescindir de muchas cosas y ahora se podría pensar en un nuevo libro, que resumiera lo ya publicado y añadiera nuevos datos y también mucho y mejor material gráfico. Incluso un libro de alguien que quisiera tomar el relevo

P- ¿A un lector que no sea residente o natural de la Malvarrosa que le diría para recomendarle la lectura de este libro?
R.- Malvarrosa todavía sigue siendo una gran desconocida, pero ha jugado un papel fundamental en la historia de Valencia, tal como hemos visto en las respuestas a las siete preguntas anteriores. Malvarrosa tiene todos los ingredientes para ofrecer una lección de vida, una interesante colección de anécdotas vitales, un microcosmos de lo que es nuestra ciudad y nuestra historia.

24.11.11

LA REVOLTA DE LES LLAPISSERES


Per Eusebi Morales
Bona vesprada a totes i a tots i gràcies per acudir a la presentació d'aquest llibre. Abans de començar li vull agrair a Marina Guillén que haja confiat en mi per a fer la presentació del seu nou llibre.
La notícia sobre la seua existència d’un llibre ens acaba arribant als lectors després d'un llarg procés en què han intervingut escriptors, il·lustradors, editors, correctors, llibrers, publicistes, professors, periodistes, crítics, lectors, institucions... i és evident que hi ha distints tarannàs a l'hora de parlar sobre ell.
L'edició de La revolta de les llapisseres ha anat a càrrec de l’Editorial Germania que inicia amb ell una nova col·lecció, El parotet, i la veritat és que està molt cuidada la seua estètica. Cal agrair a Toni Martínez i a la seu filla Paula, el seu bon fer i la seua il·lusió per aquesta tasca. Les il·lustracions, molt encertades i boniques, van a càrrec d'Empar Piera, que sintetitza extraordinàriament el desenvolupament de la història, utilitzant colors vius amb tendresa i mestria.



Situat ja davant del llibre, la primera cosa que ha de dir-se al lector és que el llisca amb un plantejament mental obert, cosa incompatible amb la de pensar que un llibre «ha de ser» d'una determinada manera. En positiu només es pot afirmar alguna cosa tan vaga com que cada llibre ha de tindre els trets formals i de fons, la dosi d'humor o de realisme o de fantasia, que pretenga i necessite.
La revolta de les llapissers és un conte, així que diré alguna cosa breu sobre els contes. Destaque, en primer lloc, la importància de l'aprenentatge d’escriure el conte com una maqueta en què són visibles tots els elements, com una màquina analògica que funciona gràcies a un meticulós mecanisme: el punt de partida i el final; la veu narradora; el sigil d'anar preparant els passos d'una revelació: el més extraordinari o el fantàstic com un suggeriment o una possibilitat.
Els contes els permeten als xiquets utilitzar la imaginació. Aquesta funciona com a fonament del pensament i del llenguatge i reacciona estimulant la creativitat, projectant-los en el futur i donant la possibilitat de reviure el passat.
El conte genera comunicació, en l'ampli sentit de la paraula: destresa en l'ús de les paraules per a expressar-se, curiositat, control balancejat del cos, abordatge de la rítmica, producció i reconeixement de sons i sorolls, habilitats a l'hora d'interpretar, inventar, llegir, etc.
Els contes els donen als xiquets un marc de confiança, seguretat i autoestima. És important, que en els contes, s'equilibren les forces oposades i que genere un aprenentatge
La intensitat de cada episodi haurà de compensar-se perquè el lector puga veure l'evolució dels personatges, la fortuna de les conductes positives, la possibilitat d'estructurar canvis, etc.
El desenllaç haurà de desembarcar en el pensament optimista i en la reflexió constructiva.
Marina Guillén complix al peu de la lletra el que acabe de dir, i m'agradaria recalcar, llegint un paràgraf en la p.25, com arreplega la idea de la revolta dels pacífics, –d'antecedents judeo-cristians – que va assumir i va guiar Ghandi aconseguint el seu objectiu: la independència de l'Índia. També connecta amb l'actualitat que estem vivint: : la revolució pacífica dels indignats.
Marina Guillén establix una dinàmica, que té un objectiu i uns procediments clars. A més, com a bona mestra, i com a escriptora de literatura infantil, pensa en l'edat del xiquet, en els seus interessos i les seues demandes. Com ho fa?
·      Crea un marc referencial i li dóna una situació.
·      Identifica els personatges i el que està ocorrent. Els dóna vida mitjançant
la metàfora ontològica de la personificació o prosopopeia.
·      Formula un desenllaç i tanca el conte.
Marina Guillén, en aquest llibre, complix amb el respecte de la intel·ligència del xiquet, usant un vocabulari precís, fins i tot per damunt del seu nivell, perquè tots necessitem una literatura que ens sobrepasse i ens eleve. Òbviament, a cada xic cal tractar-lo d’acord amb la seua edat i la seua maduresa, i cada tipus de relat té uns objectius i unes lleis pròpies. El que importa és que llenguatge i contingut formen un conjunt harmònic, i que es tracte amb respecte la capacitat del lector. En aquest conte, d'acord amb la recepta que deia Schopenhauer, i que Astrid Lindgren repetia, s'emprenen paraules “corrents” per a dir coses d'un extraordinari valor humà, com pot ser l'educació en valors respecte a ser ordenats, tindre en compte el material, respecte al medi on ens movem i vivim, com comportar-se en una assemblea, com treballar en grup, etc. Si s’assumixen aquests valors, estarem educand a lectors que seran ciutadans de primera, que respectaran la res pública, el seu entorn i ho transmetran a les següents generacions.
Trobem sense cap dubte un vigor narratiu que es mou per dos eixos paral·lels amb veu pròpia, el real i l'imaginari. Ambdós eixos tenen –com diria el nostre amic Francesc Mompó– el seu propi “què”, el seu propi “com” i el seu propi “quan” dels personatges. La revolta de les llapisseres es caracteritza per estar escrit amb un estil àgil, directe, fresc, divertit i en el que l'autora des de la fantasia intenta incidir en la realitat dels infants.
També cal subratllar l’interès de l'argument i una definició encertada dels personatges.


Un altre aspecte a tindre en compte és quin coneixement de la realitat ens aporta aquest llibre, si ens fa comprendre millor les persones, si ens descobrix alguna novetat o quelcom vell amb una perspectiva nova. És clar que l'autora coneix a la perfecció el funcionament intern d'una classe, de les seues rutines, dels seus moviments i els descriu tan bé que ens submergeix en eixa dinàmica, recordant-nos als adults les nostres experiències passades. Segons Marina Guillén, amb aquesta obra s'anima als lectors més jóvens a “aprendre entre altres coses a acceptar totes les opinions, també que diguen el que pensen sense por a fer el ridícul, a treballar en equip, a solucionar els problemes de manera pacífica o a demanar ajuda quan la necessiten”. Valora, com no podia ser d’altra manera, la professió de mestra, que quantes vegades davant dels imprevistos tenen la “màgia” de crear noves accions, noves idees, noves maneres de treballar.
Sempre, però potser més en el cas de la literatura infantil, els elements d'aprenentatge i els models que es proposen poden ser útils per a uns i descoratjadors per a altres, determinats móns fantàstics poden ser lluminosos per a uns i incomprensibles per a altres... Eixa recepció subjectiva no pot ignorar-se i ha d'intentar explicar-se. Marina accepta el repte de dirigir-se a un públic determinat, en aquest cas infantil, i accepta una limitació més que no va contra la categoria de la seua obra sinó al contrari: a un artista li agraden les seues limitacions, l'essència de tota pintura és el contorn, deia molt bé Chesterton.
Ara bé, si qualsevol llibre infantil ha de ser un escaló cap a la millor literatura, ja es veu que no estem parlant només de recursos lectors i literaris sinó de continguts humanístics i de comportament ètic que ja he mencionat abans.
La literatura és un fenomen socialment i històricament transcendent, però la lectura del món precedeix a la lectura de la paraula i de la lectura infantil. El desxiframent de la paraula flueix naturalment de la lectura del món particular, i els futurs lectors d'aquest conte coneixen el món particular descrit en el conte, per la qual cosa hi haurà, sense cap dubte, una perfecta comunicació lingüística, a més de complir, diríem, els components bàsics –des del punt de vista psicopedagògic – per a la comprensió lectora que serien:
·      Coneixement de les paraules
·      Raciocini en la lectura
·      Capacitat per a focalitzar l'atenció en proposicions explícites de l'autor
·      Capacitat per a identificar la intenció de l'autor, els seus propòsits i els seus punts de vista
·      Capacitat per a derivar significats nous a partir del context
·      Capacitat per a: identificar proposicions detallades en un paràgraf
·      Capacitat per a seguir l'organització d'un tros i identificar els antecedents que es referisquen a ell
·      Coneixement específic dels recursos literaris
·      Capacitat per a seleccionar la idea principal d'un text.
 Tots aquests aspectes que acabe de nombrar estan sintetitzats en les propostes didàctiques que Marina planteja al final del llibre.   
És veritat que els xiquets com a lectors no són naturalment savis però sí que tenen l'avantatge que són sempre sincers: si un llibre els agrada el lligen i si no, el deixen. Estic plenament convençut que en aquest cas, amb aquest llibre, arribaran fins al final i d'una tirada.
Moltes gràcies per la vostra atenció i enhorabona, de nou, a Marina per aquest llibre.
              
Text llegit durant la presentació del llibre La revolta de les llapisseres al Casal Jaume I de Catarroja el dia 18 de novembre de 2011. 
                                                     

21.11.11

PRESENTACIÓN DEL LIBRO "HISTORIA DE LA MALVARROSA. NACIDA DEL AGUA"


El jueves 24 de noviembre a las 19,30 horas en el Ateneo Marítimo (calle Reina, 68. El Cabanyal) y el lunes 28 de noviembre a las 18 horas en el Instituto Isabel de Villena (calle Isabel de Villena, 4. La Malvarrosa), se presentará el libro Historia de la Malvarrosa. Nacida del agua de Antonio Sanchis Pallarés.

JOSEP MANEL VIDAL PRESENTA EL SEU LLIBRE

La premsa es fa eco de la presentació del llibre El teu nom és un ésser viu a la llibreria La Costera de Xàtiva.

19.11.11

LA REVOLTA DE LES LLAPISSERES EN LA PRENSA

El Periòdic NOTICIAS publicava el següent article sobre Marina Guillen i el seu nou llibre de narrativa per a infants La revolta de les llapisseres publicat a la col·lecció Parotet. L'article entre altres coses diu "Se trata de un libro cuya historia está ambientada en una aula d'un colegio de primaria, uniendo elementos reales y otros imaginarios para obtener como resultado un relato fresco y divertido".