ENVERS VIATJA A L'ILLA DE MALLORCA

El poeta Sergi Torró serà l'encarregat de presentar el dimarts 5 de juny a les 20,00 hores  en La banyera voladora wine bar de Palma, el llibre de poesia Envers de Josep Antoni Alfonso Díaz. Tot seguit hi haurà un recital de poesia a dues bandes.

POESIA VESTIDA DE BLANC SETÍ

Sandra Domínguez Roig és una persona molt activa en el món de l’agitació poètica ja siga des de les diverses plataformes digitals com amb la seua presència i participació en recitals i tertúlies. La seua és una poesia carregada amb la força de la sensualitat i de l’emotivitat i està marcada per una personalitat impetuosa i alhora exigent.

P.- Perquè De blanc setí?

R.-El títol originàriament era DE BLANC SETÍ, DE SEDA NEGRA però l’editorial va considerar que per breu era més fàcil de recordar, i a mi ja em va estar bé. En poesia qualsevol adjectiu pot induir al pensament, en aquest cas, el setí blanc en mi simbolitzava la puresa d’una dona que s’ofrena i es lliura de la forma més blanca, sencera a viure una sèrie de sensacions.

P.- Quines raons et van portar a escriure aquest llibre?

R.-Les raons principals foren la necessitat vital de tancar una etapa i deixar que el vers que vivia en mi alcés el vol definitivament per viure dins del lector, i permetre’m l’avenç, pas a pas en un estat literari nou que em permet escriure d’altres temes que no sóc jo mateixa.

P.- Com l'has estructurat?

R.-L’estructura segueix l’ordre lògic del temps que transcorre en una relació que no es constata, és a dir que viu a cavall entre la vida i el somni i es va diluint per la impossibilitat de mantenir-se.

P.- Què et porta a Sandra Domínguez a interessar-se per la creació poètica?

R.-La creació poètica em permet dibuixar un món a la meva mida que comença arran de la meva imaginació, escriure els sentiments en codi per la dificultat d'adreçar-los en veu alta em permet discernir el món, i tancar les divagacions que m’impedeixen avançar en l’enteniment de les coses. Però sobretot em permet alliberar les brides dels meus anhels i les meves malediccions.

P.- Quins són els poetes i les poetes dels quals et sents hereva?

R.-No sabria dir-te de qui o de què em sé hereva, primer perquè al no tenir formació literària acadèmica, és la intuïció qui m’ha anat guiant. Sóc per damunt de tot una poeta autodidacta amb una doctrina infringida per tal d’evolucionar, he anat aprenent a base de correccions amb en Josep Lluís Roig, Roger Costa Pau i Carles Figueras. I després, evidentment, m’he anat enriquint a força de llegir les novetats actuals i els clàssics poètics de sempre.

P.- Has publicat textos literaris durant un llarg temps en un blog, creus que és important el format, vull dir el suport, sobre el que llegim o escrivim o només importa el text literari?

R.- És importantíssim el suport que fas servir per a la creació, els poemes del blog tenen en línies generals una gran força perquè m’agrada la combinació de la música i la imatge, per tant la paraula ha de ser potent per no quedar-se reduïda en importància. Aquesta força també ha d’anar al paper, perquè estarà absent de cap complement. De blanc setí és un llibre nu, que no conté frases alienes ni epígrafs pràcticament. Res que no sigui paraula meva perquè volia que el lector es concentres en la història que s’intueix mitjançant el vers.

PETJADES INSOMNES ES PRESENTA A LA LLIBRERIA LA COSTERA DE XÀTIVA

El pròxim dijous 31 de maig a la llibreria La Costera de Xàtiva, l'escriptor Manel Alonso presentarà el llibre de poesia de Rafael Estrada Petjades insomnes.

ES PRESENTA MÓN DE PAPER A LA LLIBRERIA CUCHUFLETA DE RUSSAFA

El dissabte vint-i-sis de maig a les dotze del migdia es va presentar a la llibreria infantil Cuchufleta del barri valencià de Russafa la col·lecció Món de paper de la qual són protagonistes Tonet, Martina i la resta de la família Gramola.

L'acte es va iniciar amb un contacontes que va explicar als més menuts, però també als majors, allí congregats el viatge que feren els avis del Senegal  a València.

Tot seguit Manel Alonso autor dels textos va exercir també de contacontes i després junt a Empar Piera autora de les il·lustracions, va signar llibres.

JOSEP ANTONI ALFONSO PRESENTA A ONTINYENT "ENVERS"

Un nombrós públic es va congregar a la sala d'actes de la biblioteca municipal del barri de Sant Josep d'Ontinyent per assistir a la presentació del primer llibre de poesia de Josep Antoni Alfonso, Envers.

En l'acte va prendre la paraula Ximo Urenya el qual va fer una llarga i sentida dissertació sobre l'obra i la trajectòria personal del seu autor fent un interessant paral·lelisme entre dues de les vessants creatives de Josep Antoni Alfonso, la de poeta i la de fotògraf.

Tot seguit Jesús Barranco acompanyat per un instrument tradicional africà 

i Mara Vicent acompanyada d'una ballarina feren una lectura de poemes a la que es va afegir l'autor.

Entre el públic assistent varen poder veure als poetes Josep Manel Vidal, Xelo Llopis, Lorena Cayuela i Miquel Català.

En acabar l'autor va signar exemplars.

Envers intenta de fer una definició íntima de les situacions quotidianes i d’aquelles paraules més pròximes al dia a dia de l’autor. On la part més irreflexiva de la persona però a la vegada la més espontània surt a l’exterior. Versos tan íntims com impersonals que es podrien convertir en missatges que sols arribarien a bon port dins d’una botella. El destí és determinant. I per no perdre aquells sentiments que al final t’assabentes que et són propis, teus en definitiva, la por a la pèrdua et fa enregistrar-los a mena de diccionari poètic. Com un registre d’entrades i eixides comptables però de Paraules, les teues paraules, «Envers».

Ànima, Comèdia, Divina, Família, Introducció, Llengua, Maternitat, Pits, Rosa, Sil·logisme, Tertúlia, Utopia, Whisky o Zero són alguns dels poemes que l’autor aporta per definir el seu missatge a l’interior de la botella. El seu primer llibre que arriba des del desert de les paraules a les llibreries.

ES PRESENTA A ONTINYENT "ENVERS" DE JOSEP ANTONI ALFONSO

Ximo Urenya serà la persona encarregada de presentar el pròxim divendres 18 de maig a la Biblioteca Pública Sant Josep d'Ontinyent el llibre de poesia Envers del que és autor  Josep Antoni Alfonso.

Envers és una definició íntima de les situacions quotidianes i d’aquelles paraules més pròximes al dia a dia de l’autor. On la part més irreflexiva de la persona però a la vegada la més espontània surt a l’exterior. Versos tan íntims com impersonals que es podrien convertir en missatges que sols arribarien a bon port dins d’una botella. El destí és determinant. I per no perdre aquells sentiments que al final t’assabentes que et són propis, teus en definitiva, la por a la pèrdua et fa enregistrar-los a mena de diccionari poètic. Com un registre d’entrades i eixides comptables però de Paraules, les teues paraules, «Envers».

Ànima, Comèdia, Divina, Família, Introducció, Llengua, Maternitat, Pits, Rosa, Sil·logisme, Tertúlia, Utopia, Whisky o Zero són alguns dels poemes que l’autor aporta per definir el seu missatge a l’interior de la botella. El seu primer llibre que arriba des del desert de les paraules a les llibreries.

Josep Antoni Alfonso i Díaz (Ontinyent, 1969). Naix, estudia i viu a la ciutat d’Ontinyent. A l’Institut de l’Estació d’Ontinyent i de la mà del mestre i poeta Lluís Roda coneix el Llibre de meravelles de l’Estellés, la Teoria dels cossos del Ferrater i Amb vidres a la sang del Martí i Pol, tots tres llibres que el colpiran profundament. Tanmateix, els dos llibres que més l’han influenciat són Produccions ansietat de Salvador Jàfer i Sobre l’hamada de Lluís Roda. Entre el 89 i el 94 viu a la ciutat de València, on es gradua en l’especialitat de Fotografia a l’Escola d’Arts i Oficis de València. A la capital valenciana enceta una tertúlia literària amb els amics i poetes Sergi Torró i Antoni Cabanes. Aquesta iniciativa es consolidarà més tard a Ontinyent en la tertúlia «El desert de les paraules», per on han passat poetes com Salvador Jàfer, Lluís Roda o Manel Alonso. Col·labora activament amb el disc El pèndol i la terra, homenatge al poeta ontinyentí David Mira del grup musical Gent del Desert. 

JOSEP ANTONI ALFONSO AUTOR D'ENVERS

El poeta d’Ontinyent Josep Antoni Alfonso ha publicat un nou llibre de poesia, Envers, en el que des de l’humor, la reflexió i el joc reflectit en el propi títol i fins i tot en la pròpia estructura del llibre ens parla dels temes que el mouen a escriure. Una paraula li pot servir a Alfonso per a oferir-nos tota una reflexió filosòfica o crear una postura ètica o estètica en un llibre de poesia amb l'aparença d'un diccionari.

P.- Perquè has triat com a títol del llibre Envers?

R.-Perquè està escrit envers i en vers. En vers és una cosa òbvia, crec. I el fet d’estar escrit envers potser ho podem entendre des de la perspectiva de la mort, malgrat ser un tema que no toque al poemari. Fins que no arribem al punt i final sempre estarem escrivint envers l’últim llibre o l’últim vers de la nostra vida, com vullgues dir-li.

També és una pinzellada d’humor, que sí és un tema recurrent al poemari, ja que costa pronunciar junta la paraula quan el cos et demana pronunciar-la per separat.

Per mi sempre estem envers, fins i tot el dia del punt i final, ja que a la vida caminem per una roda malgrat semblar que caminem per una línia recta. Per mi és una idea vella, com allò de la terra plana, això que arriba un moment donat on la nostra vida es talla i prou. No està clar. Si la paraula no es crea ni es destrueix doncs sempre estem envers i la Poesia continua sempre.

P.- Què et mou a escriure poesia?

R.-Podria dir que la necessitat però després de vorer com escrivia l’Estellés no sóc tant atrevit. Això si que era necessitat d’abocar paraules i més paraules... Jo escric per reflexionar. Per buscar al meu desert. Sí, al desert de les paraules. Hi ha voltes que la gent m’ha preguntat com m’agrada tant aquesta imatge si desert significa sec, eixut i sense vida. Us recomane llegir una plaquette del Jàfer que es diu El Desert i entendreu perquè escric des del meu desert de les paraules. Això pel que fa al fet d’escriure.

I perquè poesia i no novel·la? Doncs perquè crec que la meua vocació no és contar històries. Més bé vull detindrem a certs punts de les històries, pròpies i d’altres, i subratllar coses que recullen els meus sentiments i reflexions més íntimes.

Bé, també és “culpa” del Lluís Roda que va ser mestre meu en tercer de BUP i ens va fer escriure poesia, entre altres coses. De Lluís vaig aprendre la passió per ensenyar i, per tancar el cercle, aprendre. I això és en definitiva el fonament de la màgia inicial de la paraula, transmetre per ensenyar i aprendre i continuar amb el cercle... ensenyar i aprendre.

P.- A l’hora d’estructurar el llibre t’has decidit per donar-li la forma d’un diccionari a l’estil de diccionari per a ociosos  de Joan Fuster, perquè? Quina era la teua pretensió quan et vas decidir a fer-ho?

R.-El Diccionari per a ociosos del Fuster és un llibre divertit. Almenys el recorde així de quan el vaig llegir a l’Institut. Però no crec que en aquest cas vaja més enllà i condicione, encara que fos subliminalment, l’estructuració d’aquest poemari. Més bé és un condicionant extern allò del diccionari. De fet no m’agraden els títols llargs. I conforme anava nomenant els poemes anava intuint una mena de diccionari intern, desèrtic si més no, que prenia forma poc a poc davant meu. De fet el primer títol del poemari era Diccionari envers de la paraula. Però com t’he dit no m’agraden els títols llargs. Cal tindre em compte que malgrat tindre 43 anys aquest és un poemari jove, és el primer en ser publicat. Està escrit entre el 2005 i el 2008. Té moltes revisions, sí. Però està escrit fa molt de temps. El que estic escrivint ara no té molt a veure, crec. Fins i tot hi ha algun que altre títol llarg o no tan curt.

P.- És un fet  premeditat que tots els poemes que conformen el llibre estiguen escrits en vers lliure o en prosa poètica?

R.-És la llibertat de moviment en fase aguda. He fet sonets, dos o tres, dins de l’estructura de mètrica i ritme “tradicionals”. Però em sembla que l’estructura es menja les imatges que vull expressar. La meua educació acadèmica ha estat gràfica. A l’Escola d’Arts i Oficis de València vaig estudiar fotografia artística i sempre he vist primer les imatges que després volque al paper. No sóc amic de la descripció o de la recreació ambiental. El que necessite contar són les imatges que m’inunden i amb la fotografia sempre m’he quedat curt. El vers lliure sempre m’ha donat això, la llibertat en paraules. Paraules pintades sobre les llibretes de publicitat reconvertides per anotar idees. Sempre porte una al damunt. Si no és necessari no m’agrada escriure sobre tovalloles de paper. I la prosa poètica ja és la llibertat al quadrat, deixar caure les paraules sobre el llenç i imaginar per un moment que sóc un pintor de versos, dispersos, sense mirar pèl.

P.-Quin és el paper de la ironia, de la sàtira, de l’humor i fins i tot de l’absurd en aquest llibre?

R.-Sobre tot de l’absurd. No crec que jo siga un bon humorista o conta acudits. Si preguntes als amics i a la família estaran d’acord amb mi. Però crec que la vida, o millor La Vida, està plena de situacions absurdes que volem autojustificar-nos. I això és un detonant que moltes voltes em fa agarrar el bolígraf i anotar idees. Encara que moltes voltes inconnexes. Jo pense que el pensament de la persona no és lineal com s’emprenyem a raonar-nos. És totalment caòtic i absurd. El que dóna pas a situacions poètiques. Bé, si la meua dóna estigués ací diria que això i també és que sóc un tocacollons, irònic... i més i més.

P.- Tinc la sensació que alguns poemes d’Envers són com petites joguines verbals que disfressen artefactes plens d’idees, tu que en penses?

R.-Com t’he dit abans jo crec que pinte paraules i no escric versos però com el fet d’escriure és més evident que el de pintar el que podem dir es que m’agraden molt els dobles, triples... sentits de les paraules. Escriure entre línies és màgic. I llegir entre línies crec que és una obligació de qualsevol lector de poesia. Jo crec que el lector que a priori es frustra llegint poesia i pensa que no ho enten és perquè s’ofusca en allò de “què vol dir el poeta”. Potser, com a artesà de les paraules que eres, no t’agradarà el que vaig a dir-te. A l’autor que el bombin, una volta el llibre publicat, clar. El lector és, o millor dit, cal que siga un bon llegidor entre línies. I totalment autònom. Un detectiu de les paraules amb segones i terceres intencions. O fins i tot un xiquet que trau les conclusions més inversemblants de les còmiques situacions dels adults. Sí, m’agrada allò d’ajudar amb una xarxa de símbols, o joguines si vols, que et conviden a aprofitar-te’n de les paraules.

P.-De quins autors et sents com a poeta deutor?

R.-De molts autors del vers i del no vers. De fora del nostre àmbit lingüístic m’han impactat autors, però sobre tot llibres, com per exemple el Libro del Desasosiego de Pessoa, Les flors del mal de Baudeliere, Bronwyn de Juan Eduardo Cirlot, Nanas de la cebolla de Miguel Hernández, Cartes a un jove poeta de Rainer Maria Rilke, una antologia de poesia francesa on vaig descobrir Paul Éluard, ... i uns quants més. Ah! I Niebla de Unamuno i Pedro Páramo de Juan Rulfo.

Després dins de la nostra casa començant pel Llibre de meravelles de l’Estellés, Amb vidres a la sang del Martí i Pol, Teoria dels cossos del Ferrater, Diccionari per a ociosos del Fuster i uns quants més de contemporanis que no diré per no deixar-me cap amic fora. És que a la tertúlia del Desert de les Paraules hem portat molta gent que pense ha enverinat d’alguna forma el meu vers. Si hi ha autors com a tal que em puc considerar deutor de l’obra en general em quedaria amb dos: Lluís Roda i Salvador Jàfer.

JOCS DE DOS ES PRESENTA A VALÈNCIA

El divendres onze de maig es va congregar un nombrós públic a la seua en València de la Intersindical per assistir a la presentació del primer llibre de poesia de Rosa Roig Celda, Joc de dos.

L'acte va ser presentat per l'escriptora Dolors Jimeno y en ell van prendre la paraula els també escriptors Manel Alonso i Gemma Pasqual així com els mestre Vicent Esteve.

Alonso va centrar la seua intervenció en destacar diversos aspectes del llibre com ara la transversavilitat entre gèneres de la proposta poètica que ens fa Rosa Roig.

Gemma Pasqual  parla del fet d'escriure i tot seguit va llegir els poemes que conformen la darrera part del llibre, Tactes i contactes que van ser seguits amb molta atenció per un públic entregat.

Vicent Esteve per la seua part va fer un retrat personal de l'autora.

Va tancar els parlaments una emocionada Rosa Roig la qual ens va explicar la seua intensa i una mica torturada relació amb la poesia.

Tot seguit Rosa Roig i la seua germana Manola Roig, que s'ha encarregat de les il·lustracions del llibre, van signar exemplars mentre els allí assistents es prenien una copa de cava.

RONDALLES DE BENEIXAMA VIATJA A MALLORCA

El divendres onze de maig a les 19:00 va tindre lloc a la llibreria La Lluna de Palma (carrer General Riera 68), la presentació del llibre Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó.
La sala havia estat decorada com un mar amb tot de peluixos "enllaçats" que llegien les Rondalles de Beneixama, un ambient màgic creat per Xesca Cabot, Margalida Palou i n'Antònia Font (mare dels cantants d'aquest famós grup mallorquí) amb la col·laboració de Maria Barceló, l'ama de la llibreria.

La sala es va anar omplint de gent fins ocupar tots els seients lliures i algunes persones van restar dretes.

Va començar els parlaments Maria Barceló tot donant la benvinguda als presents i explicant que aquesta presentació era com una segona cloenda de l'any de les rondalles mallorquines i la importància de la recollida de rondalles.

Seguidament va iniciar el seu parlament Francesc Moll, fill del conegut editor Francesc de Borja Moll, de l'editorial Moll. Va explicar que li havia sorprés molt en llegir el llibre com hi havia moltes rondalles a Mallorca que eren iguals a les de València i la riquesa de vocabulari que aportaven al conjunt de la llengua.

El parlament de Nanda Ramon, exregidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma va fer un recorregut per les diferents maneres de salvaguardar el patrimoni rondallístic balear i com les rondalles formaven part de l'imaginari col·lectiu de Mallorca. Va posar exemples de les conegudes Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó, de les Rondalles de s'arxiduc i d'altres reculls rondallístics i els va comparar amb les rondalles valencianes en general tot destacant que les rondalles de Beneixama i les altres del País Valencià no havien patit cap "censura prèvia" i, llavors, hi trobaves accions i situacions impensables a d'altres reculls rondallístics de Mallorca. També s'hi va centrar en el vessant de l'amistat que la uneix amb Francesc Gascó des de fa una pila d'anys.
Al seu torn de paraula, Francesc Gasco va reivindicar l'ús del català com a llengua pròpia de les Illes Balears i va lamentar els atacs polítics a l'ús de la llengua per part del govern de Bauzà. Seguidament va parlar de la seua relació amb Mallorca i va agrair expressament a Paquita Bosch i Josep Maria Magrinya (dues persones que formen part històrica del moviment escolta i nacionalista mallorquí) que li van permetre conèixer Mallorca. Posteriorment, va parlar de com havia recollit les rondalles i la seua manera de transcriure-les, refer-les i donar una versió definitiva de les mateixes.

Finalment, Lena Serra i d'altres professores van parlar del treball fet a les seues aules a partir del llibre Rondalles de Beneixama tant des de la feina de llengua (verbs, pronoms, etc) fins a la seua recreació en forma de titelles o diversos treballs de dibuix.

Francesc Gascó va signar un munt de llibres de rondalles, prova de l'èxit de la convocatòria.
Va acabar l'acte a la llibreria amb un mini convit de productes gastronòmics balears d'elaboració casolana (ensaïmades, coca de bledes, crespells...).
Un acte emotiu, amb molta de gent que va omplir de gom a gom la sala.

RONDALLES DE BENEIXAMA ES PRESENTA A MALLORCA

Nanda Ramon serà la persona encarregada de presentar el pròxim 11 de maig a la llibreria Lluna de Palma a Francesc Gascó i el seu llibre Rondalles de Beneixama. 

Les Rondalles encara que recollides a la localitat de Beneixama són universals, el mateix autor ens ho he explicava en una entrevista que vam publicar en aquest mateix blog. "Les rondalles que he recollit no tenen un espai geogràfic gaire concret. Si de cas un paisatge, una manera de viure i de veure la vida, coumna a molts altres llocs valencians. Crec que pot interessar a qualsevol persona que li agrade la cultura popular del nostre poble feta per suposat en la llengua que li és pròpia. Tant se val que siguen de Beneixama, com de l'Alcúdia, Lleida, Felanitx o l'Alguer".  

HOMO EX MACHINA A LA LLIBRERIA ALI I TRUC D'ELX

El poeta del Baix Vinalopó, Eduard Aguilar i Lorente, presentarà el pròxim divendres 11 de juny a les 20,15 hores a la llibreria Ali i Truc (Passeig de les eres de Santa Llúcia, número 7) de la ciutat d'Elx el seu nou llibre de poesia Homo ex-machina.

ROSA ROIG AUTORA DEL LLIBRE JOC DE DOS

La suecana Rosa Roig Celda ens proposa en el seu primer llibre de poesia un joc, un JOC DE DOS, un joc que en un principi pareix el diàleg que s’establix entre dues germanes que utilitzen llenguatges diferents, Manola el de les arts plàstiques i Rosa el de la literatura. Però el joc va més enllà: és una proposta en la que es demana també la participació del lector. No debades Rosa és blogaire, una blogaire que no només oferix textos sinó que deixa oberta la porta a la resposta que ells li provoquen als lectors. Rosa Roig ha estat una dona que durant anys s’ha mantingut a l’altre costat de la línia com a receptora i que en un moment de forta necessitat vital, va estar capaç de saltar-la  i posar-se a crear i a emetre un cant de versos diàfans, carregats de vitalitat, passió i maduresa.

P.- Perquè Joc de dos?

R.-Perquè jugar és alhora un repte i un exercici, una provatura, un assaig, una qüestió de regles i normes que s’han de fixar i es poden seguir, però també trencar. El joc és treball, iniciació, però també és diversió. La humanitat sempre ha jugat.

I quan el joc és entre un tu i un jo, com més curta és la distància entre qui juga, amb més intensitat es produeix en el joc.

P.- Com va nàixer aquest llibre i perquè?

R.-No va nàixer sinó que el vam anar fent cada dia durant molt de temps. I use el plural perquè no l’he construït sola. Ací he jugat amb mi, amb la il·lustradora, que és la meua germana, i amb molta més gent que he vist, conegut, reconegut, només observat, odiat, enyorat...

P.- Com l'ha estructurat?

R.-Al final el Joc segueix un ordre cronològic, t’he de dir que molt aproximat i discutible. I és així, perquè he acabat aplicant a l’escriptura, un dels aforismes que més m’agraden de Fuster, però convenientment reinterpretat. Deia, el meu estimat i enyorat amic que “Llegir, és rellegir”, i jo he acabat practicant que “escriure, és reescriure”. Així, els meus versos, gràcies també a la tecnologia i al blog, han anat modificant-se, i crec que millorant fins arribar a mans de l’editor.

El llibre conté quatre reculls: L’Home del sac, Dones i filles, Himnes de batalla i Tactes i contactes, tenen identitats pròpies, però alhora admeten qualsevol altra combinació.

P.- Què portà a Rosa Roig un dia a escriure?

R.-He passat quasi tota la vida llegint, en algunes èpoques d’una forma quasi obsessiva, un dia no vaig poder fer-ho més. La malaltia i la mort del meu germà, que tenia un any menys que jo, em va partir.

Després des de les entranyes vaig sentir la necessitat d’escriure. La vaig retindre fins que ella em guanyà i vaig començar un diari, encara l’escric. En els quadernets negres i menuts que escric amb llapis, vaig començar a refer-me de les ferides. Allí va començar la poesia, la narració breu... i des del quadern al blog. I ara, al paper.

El procés no va ser ràpid. Tot costa. Sobretot convèncer la meua germana que ella també podia jugar, l’havíem perdut a ell, però nosaltres encara seguíem vivint.

Ella em diu, que no llig poesia, però que la meua sempre la fa plorar. Jo necessitava, acompanyar la imatge del cos inert del meu germà en la soledat de l’hospital de bellesa, de calidesa, d’humanitat.

            Si tu dorms.

            jo et contaré les històries que només poden sentir els que no estan alerta.

            Si em sents

            un batec et farà saber que he arribat i sabràs que encara t’estimem.

            Les nostres són històries d’amor

            per a qui dorm amb la terra i amb l’aigua.

Sé perquè vaig començar, però no sé perquè he seguit. Només sé que ja no puc deixar de fer-ho.

P.- Quins són els grans temes que com a poeta et preocupen?

R.-T’he de dir que no em sent poeta, em sent manipuladora de paraules, de ritmes i de silencis, constructora d’històries. Tampoc sé massa bé quins són els grans temes. Vivim, i hem d’afrontar cada dia les pèrdues, i les troballes. El dolor insuportable i la felicitat. Anem cap al cementiri i el mal de cap o les ganes d’orinar vénen amb nosaltres. A què li hem de dir grans temes? Per a mi els “temes” són els de cada dia, barrejats.

P.- Quins són els i les poetes de les quals et sent hereva?

R.-Vaig conéixer un poeta, abans de llegir poesia. I el primer que férem va ser jugar. El poeta ens portava a sa casa i ens llegia els versos d’un llibre del qual només existia un exemplar. Aquell poeta a qui no entenia, era Josep Palàcios. Després vaig llegir la poesia de Maria Mercé Marçal, la de Vicent Andrés Estellés, la de Joan Salvat-Papasseit, la de Martí i Pol. He llegit Ausiàs March i Roís de Corella, Safo, Homer, i Garcia Lorca i Miguel Hernàndez... He llegit Salvador Jàfer, a Eduard Ramírez i Josep Porcar.  A Carmelina Sánchez Cutillas, a Francisca Aguirre, a Amalia Fenollosa, a Marta Pessarrodona.

Sóc una lectora dispersa que llig un poc o molt segons el dia. M’agrada rellegir i provar noves veus. No em sent identificada o hereva de cap dels que he citat, ni d’altres que he omés. No obstant sé que sense la seua poesia, la meua no seria possible. Som el que som perquè el temps se’ns acumula.

P.- Sé que també escrius narrativa, en quin gènere literari et trobes més còmoda?

R.-Va a dies. Sóc molt poc fidel. N’hi ha coses que només puc “dir” en un relat, i d’altres que busquen la frontera entre la prosa i la poesia per ser expressades. Només he sigut constant al diari, i ara comence a desdibuixar també eixa frontera. Sóc una dona impossible.

P.- Vosté ha publicat textos literaris durant un llarg temps en un blog, creu vosté que és important el format, vull dir el suport, sobre el que llegim o escrivim o només importa el text literari?

R.-Palàcios, el poeta de qui t’he parlat, s’emportava a casa el lector o la lectora. Gràcies al blog jo també els duc a casa, ara en cabem més. Les meues lectores, els meus lectors i jo ens trobem en un espai virtual, privat i públic alhora. La promiscuïtat i la intimitat del gest literari, unides gràcies a la tècnica. Podem interactuar, cada segon del dia. Impressionant. Però, tot això no és res sense el text.

ES PRESENTA "JOC DE DOS" DE ROSA ROIG A VALÈNCIA

Divendres pròxim,11 de maig, Rosa Roig presenta el primer llibre que ha nascut des del blog, JOC DE DOS. Poesia i dibuixos, un joc que podeu jugar amb Manola Roig  i amb ella mateixa. Però també amb qui vulgau. Serà a la seu de la Intersindical Valenciana, a la ciutat de València, aquella que no tenia "dos amants com nosaltres", al C/Juan de Mena, 18. 

Comencen a jugar Manel Alonso i Català , escriptor, periodista, editor i director de la col·lecció, Mil poetes, un país, de Germania, una editorial moderna i capdavantera, amb visió de país i de futur. Creu, Alonso, que la nostra poesia mereix un llibre.

Gemma Pasqual, una dona compromesa que estima la seua terra i la seua gent, com diu sempre. Una escriptora d'èxit i una jugadora que no es cansa mai. És vocal de l'AELC al País Valencià. Gemma, sempre ens ha incitat a seguir escrivint.

Vicent Esteve, mestre, amic i mentor, encara que el terme resulte sorprenent, fin i tot per a ell. Mentor és un personatge de l'Odissea,  "un dels poemes fundacionals del cànon de la literatura occidental"; conseller i mestre de Telèmac. La deesa Atenea quan necessità parlar amb Penélope, va prendre la forma de Mentor, i l'ajuda a prendre una difícil decisió. Vicent, sempre ha jugat amb nosaltres.

"ENVERS" A LA PREMSA D'ONTINENT

Notícia publicada al Periòdic d'Ontinyent el dissabte 5 de maig de 2012.

"ROSTROS DE TIZA" EN EL CASINO DE ORIHUELA

El pasado jueves, 3 de mayo, se presentó en el Casino de Orihuela  la novela juvenil Rostros de tiza, escrita por Manuel García Pérez e ilustrada por Roberto Ferrández. La gran afluencia de público y la colaboración del Grupo literario Auralaria lograron que el encuentro con el libro fuera una velada basada en el intercambio de opiniones sobre el proceso literario y las influencias que transpiran en la novela.

  La presentación a cargo de Álvaro Giménez y de Vicente Pina enfatizó la importancia de definir la nueva novela editada por Germanía como una novela que trasciende al lector adolescente ya que, con la temática y el estilo, logra que los adultos también se identifiquen con un mundo lleno de desesperanza, de frustración y de sueños acabados.

  El autor insistió en que era necesario, al igual que en obras anteriores como La memoria del cuervo, de la editorial Códex, romper con tópicos que difunden una imagen de los jóvenes excesivamente frívola y utilitarista, porque la novela refleja la incomprensión, la depresión y la soledad en la que vive actualmente gran parte de nuestra generación de adolescentes.

PRESENTACIÓN DE LA ANTOLOGÍA DEL LICEO POÉTICO DE BENIDORM "VOCES EN AZUL"

El próximo sábado 5 de mayo, a las 20,00 horas, en el salón de actos del Ayuntamiento de Benidorm Carmen Marimón, de la Universidad de Alicante, y los directores de la colección Biblioteca Azul, Julio Pavanetti y Annabel Villar, presentaran la IV Antología del Liceo Poético de Benidorm Voces en azul. A continuación se celebrará un recital poético-musical.