COL·LOQUIS DE CANET

  

Tot seguit vos oferim el text de Maria Josep Gradolí durant la presentació de la novel·la de pau marqués Col·loquis de Canet al Casino d’Alfafar el passat 31 de maig.

Bona nit,

En primer lloc vull donar les gràcies a totes les persones assistents per haver vingut a l’acte i també a Pau, que m’ha posat en l’embolic de presentar el seu llibre.

Han de saber que és la primera vegada que faig una presentació i quasi per casualitat, perquè la cosa va anar així:

Un bon dia, en eixir de treballar (jo treballe en l’ajuntament) com que no tenia res per a dinar vaig passar per Reis-K a comprar paella, que la fan boníssima, i vaig eixir d’allí amb la paella en una mà i baix del braç un llibre titulat “Col·loquis de Canet”, i amb l’encomanda de llegir-lo, perquè el germà de l’ama del bar, que és Pau, li havia dit que jo l’havia de presentar.

Així que vagen espai, perquè potser algun dia entren al Reis-K i després es troben asseguts ací on jo estic. […]

La novel·la de Pau convida a llegir d’altres llibres, perquè està farcida de referències literàries, i amb constants esguits a altres temes: música, cinema, història…

El resultat és una novel·la molt treballada, integradora de relats ben diferents (tant de contingut com de tècnica narrativa) que es pot llegir com un conjunt o bé separadament, encara que el fil narratiu el marca la convivència dels amics durant les vacances a Canet i el que aprenen i/o es qüestionen durant eixos dies. Ja que, entre estona i estona, i després de cada història, comenten les seues impressions sobre aquesta que, de vegades, en són ben diferents.

Finalment Arnau, que apareix com un xic més bé individualista, tancat i indiferent a moltes coses, i que havia acudit a la reunió dels amics amb un grapat de prejudicis, ha de fer-ne front i acaba sucumbint a la lluna plena, que també és la protagonista de tots i cadascun dels relats, perquè d’una forma o una altra sempre ix reflectida i finalitza, és clar, amb un dels versos de Dante, ara sí, del Paradís.

Si alguna crítica he de fer al contingut del llibre, diré que no crec que uns estudiants joves ara i ací tinguen eixa forma de narrar tan profusa i rica en continguts, eixe llenguatge acurat  que utilitza l’autor.

Tan de bo fóra així, però pense que les històries que narren els amics estan massa ben contades.

En definitiva, els recomane que llisquen el llibre, perquè ho passaran bé i, a més, poden aprendre bastants coses o, almenys, tindre un grapat de referències interessants a les quals poden acudir – o recordar– en qualsevol moment.

ENTREVISTA AMB PAU MARQUÉS AUTOR DE COL·LOQUIS DE CANET

L’escriptor d’Alfara del Patriarca, Pau Marqués i Bisquert, acaba de publicar en la col·lecció Barraca de l'editorial Germania, la seua nova novel·la Col·loquis de Canet, un llibre protagonitzat per uns joves estudiants que passen junts un temps de vacances parlant de literatura, que és com dir parlant de la vida, i contant-se històries que podríem englobar dins de diferents gèneres literaris.

P.- Perquè has triat Canet d’en Berenguer per a situar el teu llibre?

R.-Necessitava un espai propici a l’oci i l’anècdota, un escenari tranquil i mogut alhora; en aquest sentit un apartament vora mar era ideal. Canet és una platja amb un turisme molt del país i un nom sonor carregat d’evocacions.

P.- Perquè una estructura del llibre decameroniana?

R.-La meua pretensió inicial era replegar en una estructura única històries i llegendes arrelades a espais concrets, però vaig enredar-me amb històries llegides o anècdotes viscudes que volia contar. L’estructura del Decameró, amb unes parelles excitades per les confidències era un bon precedent.

P.- Perquè l’has dividit en tres parts?

R.-Ambientada en una Setmana Santa, volia fer-la durar tres dies, però el projecte era massa a llarg i ambiciós. Llavors vaig deixar-la en dos vespres. La “Invitació a la lectura” retrata el protagonista i introdueix la tercera parella, clau en el desenvolupament de la història marc.

P.- Apareixen homenatges a Boccaccio però també a Dant. Quina és la relació que mantens amb la literatura i la cultura italiana?

R.-Boccaccio representa el model narratiu triat, encara que al llibre es fa referència explícita a un epígon, Antonfrancesco Grazzini. Volia retre un homenatge a aquest darrer autor, de qui vaig fer un treball d’investigació. Dant és un mestre absolut; sóc un assidu lector de la Divina Comèdia. Sobre la passió per la cultura italiana cal pensar que sóc llicenciat en Filologia Italiana i, a més, tinc la immensa sort de guiar viatges a la península.

P:- Serà el lector capaç de captar totes les referències literàries i culturals que apareixen en el llibre? Es poden convertir aquestes referències en un entrebanc per al lector que les desconega?

R.-El primer deure de qui escriu és fer-se llegir, però no és menys cert que és el lector qui fa el llibre amb els propis interessos. Tots vivim els somnis, i no necessàriament necessitem que vinga un Freud a contar-nos per què fem el que fem. No importa si es perden detalls, llegir és viure; ja tindrem temps de reflexionar més tard si tenim ganes; llegir és també recordar el que hem llegit.

 P.- Com definiries Col·loquis de Canet com un conjunt de relats enllaçats o com una novel·la fragmentada?

R.- Hi ha una història marc, la de l’Arnau, un etern adolescent que viu tancat en un món que es veurà trasbalsat per la vitalitat de l’Aina. Els relats ajuden a reforçar o qüestionar el debat entre literatura i vida, entre el jo i l’altre.

P.-He trobat que en el llibre has jugat amb els diversos generes literaris, per què?

R.-La cosa va anar així, a mesura que integrava relats ben diversos vaig entendre que demanaven tècniques narratives diferents. Finalment, vaig veure que el resultat de tot plegat es podia llegir com un exercici estilístic.

P.- Ets un autor que t’agrada parlar de la realitat pròxima o pel contrari t’agrada mantindre una certa distància amb el present?

R.-La literatura ha de provocar, si és massa pròxima perd vigència, si és massa allunyada es perd en filosofies. L’equilibri és transformar un espai concret, volgudament concret –hi ha el turisme literari–, en un món universal. Passions i pecats, perquè som humans, hi són arreu. Finalment hi ha l’etern dubte de saber què hi ha de biogràfic i què d’inventat.

PRESENTACIÓ A FOIOS DE COL·LOQUIS DE CANET

Dins de la Setmana del Llibre que organitza la llibreria Metrocòpia de Foios es presentarà el nou llibre de l'escriptor d'Alfara del Patriarca Pau Marqués, Col·loquis de Canet. L'acte tindrà lloc el pròxim dissabte 21 d'abril a les 18 hores en Metrocòpia (Plaça d'Espanya, 16.) situada en la localitat de Foios situada a la comarca valenciana de L'Horta Nord.

Durant una Setmana Santa es reuneixen en un apartament de la platja de Canet d'en Berenguer tres amics estudiants universitaris inscrits a un curs sobre la Divina Comèdia: a dos d'ells, Biel i Adrià els acompanyen les seues respectives parelles, Tina i Mireia, al tercer, Arnau, que no en té, haurà de suportar Aina, la germana menuda d'una de les xiques. El sentit negatiu del mot suportar anirà canviant a mesura que per vanitat primer i per divertiment després, comencen a contar històries. Les prevencions de la nova parella es tornaran un joc de seducció atiat per la mateixa literatura i les reaccions que provoca. Aquests Decameró inclou dotze relats que són dotze exercicis literaris que exposen mig d'amagat una biblioteca personal. Com dirà el protagonista: "Deixeble d'una literatura que no entenia bé, almenys tenia voluntat de redactar algunes impressions vitals; que aquestes retrataren el món que m'envoltava no era una ambició clara".

PRESENTACIÓ A CASES DE BÀRCENA DE COL·LOQUIS DE CANET

L'escriptor d'Alfara del Patriarca, Pau Marqués i Bisquert, va presentar el passat divendres  30 de març a les Cases de Bàrcena (L'Horta Nord) la seua darrera novel·la Col·loquis de Canet. 

Una novel·la que seguint l'esquema del Decameró de Giovanni Boccaccio és alhora un recull de relats.

Durant l'acte prengué la paraula l'editor, Antoni Martínez Peris, que va tindre paraules d'agraïment per als assistents a l'acte així com per al professor Joan Lluís Sanxis, que s'ha encarregat de les propostes didàctiques del llibre. Després intervingué l'autor, el qual va fer una extensa presentació del llibre i on entre altres coses va oferir algunes claus per a desxifrar els grans i petits homenatges que s'oculten darrere d'alguna de les narracions, com ara el que fa a La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Pau Marqués a més de narrador, també ha escrit guions de còmic i s'han encarregat de la traducció d'algunes obres de la literatura italiana del qual és un gran enamorat. Marqués és un escriptor que intenta fer una narrativa de la realitat més pròxima.