Miquel Català, pseudònim del poeta i professor d’Algemesí Miquel Llàtzer, defineix el seu primer llibre de poesia com
un conjunt de moments poètics, d’anhels, de desitjos, de tendresa, de mons
petits plens de grandesa. De presències i d’absències. I per descomptat, de
reflexió per a la calma i el pensament”.
P.- Com ha estat
el procés d'escriptura del teu poemari?
R.- Poemes de la nina libèl·lula no és un poemari d'un temps breu,
ni en el seu temps d'escriptura, ni en el seu temps intern. Aplega poemes de fa
bastants anys, de no fa tant, i alguns acabats d'escriure. Conté poemes de la
infantesa, de la joventut i l'enamorament, de l'evolució a la maduresa, de
diferents estadis de la vida. És, per tant, un compendi de tota una vida, fins
on arribe ara, passats els cinquanta, de poemes relacionats amb alguns dels
temes que considere eterns al món de la poesia. Alguns d'aquests temes són els
que m'han fet estructurar el poemari en tres parts.
El procés d'escriptura, per tant, ha estat llarg, però la selecció dels
poemes ha estat feta ara farà potser un any, al temps que n'anava triant per a
la publicació al bloc Lletres en xarxa. I clar, sempre des de l'òptica
del temps d'ara. Això ha fet que molts dels poemes originals hagen estat
refets, modificats, en part o substancialment.
P.- Perquè del seu
títol?
R.- La nina libèl·lula sintetitza i simbolitza moltes coses alhora, i és el
fil conductor del poemari, el que li dóna cos, el que aglutina significats. És
el món de l'amor, és l'erotisme, és l'enyorança, és l'absència, és la
presència, és la puresa, és la infantesa, és el temps, és l'atzar, és el
naufragi, és l'aurora, són els somnis. És el meu tribut a la vida.
P.- Com l'has
estructurat?
R.- El poemari té tres parts: Somnis i desitjos, L'home de la terra, i
De l'amor i del temps. Crec que el nom de cada part ja descriu molt bé el
seu contingut, per bé que no ha estat fàcil la classificació, llevat del
conjunt que s'agrupa a L'home de la terra, que tenia un cos molt clar,
sobretot quant a la forma. Als altres dos grans blocs la tria ha estat més
difícil, perquè hi ha poemes a Somnis i desitjos que també participen
d'aspectes de l'amor, o del temps (o del pas del temps), i a la inversa, hi ha
poemes de De l'amor i del temps que també tenen de somni o de desig o
anhel.
Però classificar o apartar (dividir en parts) té això, encotillar, malgrat
que de vegades el cosset no hi pare bé. En tot cas, crec que es pot llegir molt
bé sense considerar les parts, amb la part del mig, els quatre poemes de L'home
de la terra, que ens ajuden de fer un respir, una alenada, una glopada
d'aire, detenir-nos al jardí del temps.
P.- Creus que un
poeta és allò que llig?
R.- En certa manera, sí, però no solament això. Crec, pense, que no hi ha
una recepta. Un poeta no és sols un còctel d'ingredients, o un plat de cuina
preparat. Amb això no és suficient. Les lectures van d'acord amb les
preferències de cadascú, però després hi ha l'expressió, la sensibilitat de
l'individu, sense entrar a valorar si aquestes són innates o s'aprenen.
Un poeta és allò que llig, però també és allò que viu, i com ho viu; és
allò que pensa, allò que somia, allò que desitja, allò que estima, allò que
sent...
P.- Et trobes més
a gust escrivint vers lliure o prosa poètica que versos amb mètrica i rima o et
resulta indiferent?
R.- Em trobe més a gust amb el vers lliure, per bé que de vegades, sense
cercar-los, m'he trobat amb versos rimats, amb versos blancs, amb algunes
estructures que m'han sorprés a mi mateix, per la cadència, per la musicalitat.
Altres vegades he pogut polir alguna cosa, però en general, m'agrada més el
vers lliure.
També he conreat algunes formes de la poesia japonesa, com l'haiku o
haikai, i el tanka. Algunes voltes l'haiku m'ha portat al tanka, i el tanka a
un poema bastant més llarg.
P.- Quin és el
millor elogi que t'han fet com a poeta? i quina la pitjor crítica?
R.-Una amiga em va dir un dia que havia plorat de felicitat amb un poema
meu. Pense que no pot haver millor elogi. També els poetes Josep M. Esteve i
Vicent Nàcher m'han tractat molt bé als seus escrits. A les xarxes socials
també he rebut alguns elogis i molts ànims, cosa que ajuda bastant i esperona a
continuar.
De crítiques, sempre hi n'ha alguna, desafortunada o encertada, però en
general n'he rebut ben poques. Penseu que fa poc temps que publique. Tot
arribarà! Sempre i quan siguen constructives, benvingudes !
P.- Quins són els
grans temes que com a poeta et preocupen?
R.- Crec que alguns ja els he explicitat, i no cal abundar-hi.
Em preocupa com es relaciona la gent, la falsedat, l'engany, l'absència de
determinades llibertats, els abusos de poder, la corrupció en la vida
institucional i política, l'opressió en qualsevulla de les seues formes. Em
preocupa la manca de valors, la manca de confiança en la humanitat; l'explotació
de l'home per l'home, de les dones per ser esclaves sexuals o tràfic de
blanques, dels infants obligats a treballar en condicions infrahumanes. Em
preocupa que la vida de les persones no tinga cap valor, i continuen morint
cada dia en conflictes bèl·lics i/o de fam. Em preocupa un sistema econòmic on
els rics cada vegada són més rics, i els pobres cada dia són més pobres. Em
preocupa la misèria, l'avarícia, l'odi, el desamor. Em preocupa veure el món
contaminat, els aliments transgènics, el món de plàstic. Em preocupen moltes
coses.
Però procure no escriure massa sobre tot això, o acabarem tots malats.
Intente aportar el meu granet de sorra per a fer un món millor. Intente dir que
hi ha esperança. Que ha d'haver esperança! Que podem i devem viure amb
dignitat. Que podem i devem aportar perquè això siga possible. Que és possible
la nostra revolució interior, la nostra rebel·lió, des de la calma, des de la
bondat, des de l'estima.
P.- Quins són els
teus poetes de capçalera?
R.- Ai, quina pregunta més compromesa, perquè sempre pots deixar algú fora.
En general, he llegit poemes de la major part d'autors en llengua catalana, de
tots els territoris. I en teniu una mostra al meu bloc Lletres en xarxa.
També he llegit bastant poesia en castellà o espanyol, des de l'època
d'estudiant.
Diré els trobadors, Ausiàs March, Carner, Papasseit, Foix, Riba, Ferrater,
Espriu, Estellés, Martí i Pol, la Marçal, Brossa, l'Arderiu, la Leveroni,
Vinyoli, Blai Bonet, Margarit, Vergés, Muntaner, Granell, Piera, Jàfer,
Navarro, Jaén, Bessó, Sanchez-Mústic, Abelló, Verger, Roda, Fluixà, i un sens
fi de poetes nous i novíssims que amuntegue a la taula de lectura, i van rodant
als prestatges de la meua llibreria.
Encara que fa més temps, en castellà, recorde molt a poetes com Cernuda,
Machado, Darío, Celaya, Alberti, Benedetti, Neruda, Lorca, Otero, Paz, Vallejo,
Hierro, Valverde, Brines, Biedma, Valente, Salinas, Hernández...
P- Quin llibre
t'agradaria haver escrit? I quin no voldries haver escrit mai?
R.- Una altra pregunta compromesa. Potser diré el Llibre de Meravelles,
d'Estellés; o Estimada Marta, però també Els bells camins, de
Martí i Pol. Sense que això supose que m'agraden més aquests poetes que altres.
Parlem de llibre en conjunt, i d'un significat en una època i un lloc concret.
El llibre que no voldria haver escrit mai, sempre parlant de poesia, bé, no
en pronunciaré cap. Solament diré que aquell que no ha perseguit la bellesa.
P.- Quin
dels poemes que publiques en aquest llibre ens recomanes i perquè?
R.- Fer tria mai no és fàcil, i menys encara per a un pare de les
criatures. Per diverses circumstàncies que res tenen a veure amb el procés
creatiu, potser diré El meu petit món, perquè fou el poema que llegí el
meu fill petit a la presentació del poemari a Alzira, i també perquè serveix
per a connectar diversos aspectes del llibre. Però triar un sol poema és cruel.
Personalment estic molt pagat, per exemple, de Pols de lletres, Dona
onírica, L'home més trist de la terra, Per pur atzar, La meua vida interior...
