27.7.11

"FRONTERES DE VIDRE" A LA FIRA DEL LLIBRE DE TORRENT

(Francesc Mompó amb un exemplar del llibre Fronteres de vidre)

Durant la vesprada del dia 26 de juliol l'escriptor Francesc Mompó va estar signant exemplars del llibre Fronteres de vidre (Editorial Germania, 2011) a la 39 edició de la Fira del llibre de Torrent (l'Horta Sud).
La fira torrentina convoca cada anys diversos expositors a la principal avinguda de la ciutat durant deu dies coincidint amb les Festes Patronals. Aquest important esdeveniment compta des de fa uns anys amb un dia especial dedicat als escriptors durant el qual autors de diferents gèneres signen les seues darreres novetats i conversen amb els seus lectors.
A més la fira programa tot un seguit d'espectacles i activitats d'animació i promoció lectora com ara múltiples sessions de conta-contes destinades als més menuts.
Enguany junt a Mompó han estat presents a la caseta del llibreter Sento Beguer, Ramon Guillem, Lluís Roda, Pere Bessó, Eusebi Morales, Toni Cucarella, Mercè Climent, Marina Guillén i el cantautor Carles Pastor que va interpretar algunes de les cançons del seu darrer àlbum Els ulls de Bob que recull la versió musical de diversos poemes d’autors valencians.

19.7.11

PARLEM AMB MARINA GUILLÉN, AUTORA DE "LA REVOLTA DE LES LLAPISSERES"


L’escriptora de Catarroja ha publicat el seu tercer llibre de narrativa infantil. Un relat centrat en l’aula d’un col·legi de primària on barreja, amb intel·ligència i imaginació, elements de la realitat i de la fantasia. Marina a  La revolta de les llapisseres aconsegueix crear una narració divertida i imaginativa però que a un mateix temps parla al jove lector de la necessitat de millorar el seu comportament.

P.- És el seu univers laboral, vull dir l’escola i els seus alumnes, la seua principal font d’inspiració?
M.- La meua font d’inspiració és tot allò que envolta als meus alumnes, allò que els agrada i el que els preocupa, els seus problemes i els seus jocs…en resum, tot el que conforma la seua vida en aquesta etapa d’aprenentatge tant important en la seua formació.
P.- A La revolta de les llapisseres vosté ha volgut insertar al mig d’un relat fantàstic una lliçó per al joves lectors?
M.- La veritat és que sí, m’agradaria que el xiquet/ta quan llisca aquest conte aprenga entre altres coses a acceptar totes les opinions, també que diga el que pensa sense por a fer el ridícul, a treballar en equip, a solucionar els problemes de forma pacífica, a demanar ajuda quan la necessiten…
P.-En sis anys ha publicat tres llibres. És considera una autora poc prolífica?
M.- Supose que si em compare amb altres escriptors sí, però de totes maneres jo vaig al meu ritme i sols escric allò que m’interessa o m’agrada en un moment determinat.
 P.- Una pregunta com a docent. Totes les classes són iguals o hi ha entre una i una altra diferències notables?
M.- No hi ha mai dues classes iguals. Tots els xiquets i xiquetes són diferents, amb una personalitat diferenciada. De cadascú d’ells sempre aprenem alguna cosa nova.
P.-És vosté lectora de literatura infantil i juvenil?
M.- Sí. Però més de literatura infantil, perquè sóc mestra de primària, que de literatura juvenil. Quan recomane un llibre determinat és perquè abans l´he llegit i ho he considerat profundament.
P.- Quins autors l’han influenciat més?
M´agraden els clàssics de sempre: Andersen, Perrault, Grimm, etc. Però també llegisc la literatura infantil valenciana actual, i la veritat és que la trobe molt interessant (encara que m´incline més pels arguments que tracten el tema de la fantasia). És per això que he acceptat dues vegades formar part del premi Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil que organitza l´Associació de Bibliotecaris Valencians.


18.7.11

TRATADO SOBRE LES BUITRES

(Nialls Binns autor del libro Tratado sobre les buitres -Editorial Germania, Alzira 2003)
 
Por Arantza Fernández

Tratado sobre los buitres es el título que Niall Binns ( Londres, 1965) ha escogido para el poemario que resultó galardonado con el Premio “Gabriel Celaya” de 2002. El autor, especialista en literatura hispanoamericana, como poeta que es, explica e indaga en verso la vida y costumbres de los carroñeros, planea sobre ellas, las otea y de ellas se alimenta para desarrollar un pequeño ensayo a la manera de los naturalistas.
No es en vano, por tanto, que los primeros versos vayan precedidos de una cita de F. Marcuello entresacada de Historia Natural y Moral de las Aves (1617), como tampoco lo son las enumeraciones, el didactismo del estilo, las notas bibliográficas, las citas de las enciclopedias, ni su lengua clara como la muerte en las Ciencias Naturales.
El tratado consta de cuatro partes: “Los hombres”, “Los buitres”, “De cuando el buitre se hizo matador...” y “Vocación de carroñero”. La pregunta medular que se hace el científico/ poeta es la razón que lleva a algunos buitres a preferir la “carne viva”, a convertirse en depredadores, en contra de lo que suponíamos que era su habitual y paciente naturaleza de asedio.
Su técnica de trabajo es impecable: enunciará unas cuantas teorías que se traducen en otros tantos poemas y en un experimento con veinticuatro instrucciones que cumplir para comprobar si, efectivamente, como relató la prensa navarra, las aves carroñeras matan para poder obtener alimento.
Como es norma, la indagación pasa por delimitar el objeto de la investigación: ¿Buitres? ¿Qué es un buitre?
Los primeros poemas dedicados al “Homo Sapiens” incluyen la composición “ y sin embargo”, que no es más que la recogida de aquellas definiciones – diccionarios en mano– que identifican al hombre con las aves carroñeras. Esta primera parte prosigue hasta culminarse en “Los restos de la vaca cuya carne como...”, un verdadero poema de comunión: “ Los restos de la vaca cuya carne como/ fueron tirados al suelo por alguien que desconozco/ barridos del suelo por alguien que desconozco/ recogidos por alguien que desconozco en una caja/ transportados a un vertedero/ y comidos por un buitre // Carroñero él, carroñero yo”.
“Gyps Fugus”, “Aegypius monachus”, “Gypaetus barbatus”, “Neophron percnopterus” son algunos de los títulos de este bestiario escrito en “ el horizonte del nuevo milenio” en el que “ lloran todos en el campo de batalla” pero “ Ríense y se alimentan, sobre todo los buitres”. Distintos nombres para una única ave reina, distintos habitats resumidos en vertederos, distintos animales que vivimos al calor palpitante de la muerte y nos resumimos en una sola palabra: buitres.
Pero el ornitólogo no podía menos que valerse de su sabiduría poética para transmutar sus reflexiones en un tratado filosófico moderno; su trabajo de campo quedará pues, inserto en el campo de lo moral: “Un hermano menor es siempre una molestia/ Su vida es un esfuerzo febril por usurpar/ el papel que corresponde al primogénito.../ No pienso – sin embargo ceder un centímetro/ Si hay hueso suficiente para uno, es para mí// No tengo inconveniente en dejarle comer/ si me harto// Al fin y al cabo es mi hermano menor// pero no me harto// nunca.
La técnica es la exposición sin más, de los despojos de nuestras costumbres, la vivisección pública de nuestros actos.
Niall Binns se relaciona con cierta postura artística anglosajona que él mismo señaló a propósito de la publicación en España de Birthday Letters”de Ted Hughes. Escribió acerca de la presencia de los animales en el poemario de éste, que “son animales que desentrañan, en una poesía violenta que machaca a golpes, los vestigios de los buenos modales británicos”.
En Tratado sobre los buitres muchos de los poemas son feroces espejos. La imagen que nos devuelven es la “Saturno devorando a sus hijos”. Nos contemplamos incrédulos, las tripas de la verdad sobre la mesa de operaciones. El corte para la disección no hubiera podido ser mejor. Segundos antes el fogonazo del flash nos deslumbraba. El zoólogo/ poeta había conseguido retratar a los buitres por sorpresa e inmovilizarlos.

9.7.11

NEPHALÍ DE LEÓN EN VALENCIÀ

La traductora i professora de Literatura Nordamericana de la Universitat de València, Carme Manuel Cuenca, es troba en aquests moments acabant d’enllestir per a l’Editorial Germania la traducció de l’antologia Poemes de la resistència Chicana del poeta xicano nordamericà Nephalí de León.
De León és un poeta, escriptor i pintor autodidacta que ha creat la seua obra a partir del diàleg multilingüe i multicultural, és un home que compta amb una densa i interessant trajectòria i així i tot és un gran desconegut entre el públic lector en llengua catalana.
Carme Manuel ens descobreix en la seua extensa introducció l’existència d’un poeta i d’una realitat poc coneguda dels Estats Units: Nephalí de León i els xicanos o també anomenats mexicanordamericans (o com el mateix de León els defineix: els fills dels habitants ancestrals del sud-oest dels Estats Units).
L’antologia es troba dividida en dues parts. La primera compren els poemes de temàtica més personal, mentre que la segona inclou els més reivindicatius i polítics.
Nephalí de León empra en alguns poemes el castellà, en altres l’anglés i en la gran majoria una barreja d’anglés amb el que es coneix com a “chicanismos” que ha dificultat la seua traducció al valencià.
Amb anterioritat Carme Manuel ha traduït obres com ara L’ànima de les negres. Poesia afroamericana del segle XVIII i XIX,  Poemes i meditacions d’una puritana anglesa a l’Amèrica del Nord del segle XVII d’Anne Bardstreed, i Escenes de batalla i paisatges de guerra d’Herman Melville

Carme Manuel i Cuenca és professora titular al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València. És directora de la col·lecció Biblioteca Javier Coy d'estudis nord-americans i co-directora de la Biblioteca de autoras norteamericanas de l'Editorial Ellago de Castelló.
A més dels estudis crítics que ha publicat sobre metodologia de l'ensenyament de l'anglés i sobre diversos escriptors nord-americans, és autora de La literatura de Estados Unidos desde sus orígines hasta la Primera Guerra Mundial, i amb Josep Vicent García i Raffi, de la biografia d'Esyllt T. Lawrence: una gal·lesa entre dracs i de l'antologia Poesia gal·lesa actual.
Ha traduït al castellà i al català autors com ara John Woolman, Edgar Allan Poe, Emily Dickinson, Harriet A. Jacobs, Harriet E. Wilson, Elizabeth Keckley, Mary Chesnut, George W. Cable, Jack Vance i Gerald Vizenor, entre d'altres.

2.7.11

PRESENTACIÓN AL GRAO DE CASTELLÓN DE "CONTRACUENTOS"

«Cuando escribí Contracuentos  quise hacer ver al posible lector que la ficción se encuentra en la realidad que tenemos delante. El libro está formado por once relatos que yo defino de ficción real, de historias que brotan de la realidad cotidiana, de la observación  de los hechos que no parecen lo que son pero que son malinterpretados, y generan un hecho extraordinario». Con estas palabras  expresadas en un tono relajado pero no por ello excentas de pasión el escritor Pasqual Mas presentó, el pasado  uno de julio en el restaurante Mediterraneo del Grao de Castellón, el libro Contracuentos frente a un reducido grupo de críticos, escritores i profesores de literatura.

El acto fue aprovechado  por los editores Antonio y Paula Martínez para presentar la colección de narrativa Barraca, serie Sur la cual pretende ser un escaparate de la nueva narrativa española.
Después, durante la comida,  se inició una interesante tertulia sobre la obra literaria crítica y literaria de Mas que fue derivando a temas como el teatro de calle del que el de Almassora es un gran especialista.


Pasqual Mas es un autor con un trayectoria narrativa premiada en diferentes concursos. También es autor de varios poemarios y propuestas escénicas. Sus obras escritas originalmente en valenciano han sido traducidas al español, al francés y al rumano.
La versión en valenciano de Contracuentos obtuvo el IV Premio de Narrativa Breve Josep Pascual Tirado.