SET ESTELS A ONTINYENT

ESTELS DE PAPER. VINT-I-UN POETES PER AL SEGLE XXI

Com que Les penúltimes paraules de Sísif
foren a l’Obaga Envers un Joc de Dos sense
Rerefons ni Petjades insomnes, un Home
ex machina De blanc setí es pondria al Sol
de mitjanit a Reykjavik. Però Guarda'm
el secret i La farina que admeta, que
sobre El plany de les lletres ferides cantarem
els Poemes de la nina libèl·lula i

de Samsara. Així, pels Glops de la nit vos
acompararé, per no caure sota els Pèndols
ni altres cossos oscil·lants. (Podrien ser sentits
els Bacs de vidre). Que per rellegir els Poemes
per a Keo, m’agafa un Trèmolo. I per
guaitar pels Finestrons observem els Estels
de paper i les noves rimes, que ja vénen. 

Enric Sanç