PRESENTACIÓ A CANALS D'EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU

El passat dimecres 22 de febrer a la biblioteca del Centre Cultural Ca Don José de Canals (La Costera), en un acte organitzat per l'Associació Cultural La Pebrella, es va presentar el llibre de poesia El teu nom és un éssser viu de Josep Manel Vidal.

Va coordinar la presentació Maria Josep Juan la qual,a més, va intorduir als presents en la bibliografia de Vidal i de Manel Alonso, encarregat de presentar el llibre, alhora que feu un repàs de les ja nombroses crítiques positives que del llibre s'han publicat.

L'escriptor Manel Alonso per la seua part va detallar diversos aspectes de la poètica de Vidal així com la manera com aquest ha donar a conèixer al públic la seua obra, una manera molt actual ja que aquest ho ha fet utilitzant les les diverses  xàrcies socials.

Josep Manel Vidal per la seua banda va anar combinant diversos apunts sobre el llibre amb  la lectura d'alguns dels seus poemes. Després el públic enceta un llarg col·loqui en el que es va parlar de poesia però també de l'actualitat social i política que viu el País Valencià.

L'acte és va tancar amb la signatura d'exemplars per part de l'autor.

Fotografies de Pedro García de León.

UNA TAULA DE MENJES EXQUISIDES

Per Francesc Mompó

Que un nom, cosa que suposem estàtica per excel·lència, esdevinga un ésser viu promet interessants descobertes. Ètica i estètica, actitud i bellesa, un efectiu parany per al lector. Estem davant d´un poemari compost per 43 proses poètiques on l´autor, Josep Manel Vidal, amb un gran domini del llenguatge i dels viaranys dels sentiments, exposa permanentment el jo com a objecte de la poesia. Aquesta vessant lírica navega per les aigües de la més propera quotidianeïtat. Aquesta isotopia que beu en la vida diària, recordant de vegades l´Estellés d´Una alegria d´aigua i fang novell o de Tinc l´ànima coenta com la planta del peu, on barreja registres populars amb registres poètics fa que el lector s´acoste a la poesia sense prevencions ni massa entrebancs; Vegem un fragment d´Ofec «La veu se´m va liquant al llarg del dia, i quan torne a casa, a la nit, és una llàgrima que sembla una llacuna». La torre d´ivori que és moltes vegades el món líric, amb Josep Manel Vidal esdevé una taula de menges exquisides on pràcticament tot el món està convidat. Són plats perfectament combinats perquè el contrast t´explosione al cervell en una sinestèsia de noves sensacions. És per això que, com la bona cuina, cal anar assaborint cada sintagma, cada oració, cada prosa poètica d´El teu nom és un ésser viu a poc a poc, sense presses, ja que està ple de troballes que cal gustejar com un gourmet de la literatura. 

(Publicat a la secció Panorama del diari Levante-El Mercantil Valenciano el dia  21 de gener de 2012)

A PROPÒSIT DE "EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU"

Per Carles Mulet Grimalt

Un seguit de  petites contrarietats (el llibre va tardar una mica en ser servit a la meva llibreria, l'exemplar que vaig comprar va resultar mal paginat...) però a la fi he pogut llegir El teu nom és un ésser viu de Josep Manel Vidal. Sembla que valia la pena pagar aquell preu per poder fruir-ne, i ara poder parlar-ne.

    La veritat és que l'amic Josep Manel ja em tenia acostumat a l'estil tan treballat com contingut, dels posts que penja regularment al seu bloc però, en llegir aquest recull, he tingut la impressió que el conjunt de proses poètiques que s'hi apleguen no suposen només una simple addició, sinó que hi ha subtil fil conductor que, en  engalzar-les, les potencia i dota el llibre d'una qualitat unitària que les sobrepassa.

   Aquest enfilall actua a la manera d'eix vertebrador bastit sobre un univers narratiu que orbita al voltant de l'experiència amorosa (una amalgama de desig, sensualitat,  erotisme..), on predomina la recreació demorada i el despullament de sentiments i de sensacions que va dibuixant el perfil fràgil i sinuós d'una dona fugaç i esmunyedissa, tot i la paradoxa de la seva vívida carnalitat. Es tracta de l'"estimada de carn i somni" d'una identitat tan polièdrica que pot adoptar l'aparença confortant de l'abraçada conjugal, l'anorreador acoblament de l'amant secreta, l'atuïdora atracció de la visió d'una dona anònima, inassolible... Un vagarejar que oscil·la entre la brevetat intensa de la plenitud eròtica i el desig-enyor callat però punyent de l'absència, on  la vivència erotitzada sembla erigir-se en l'agafador que permet resistir-se a l'erosió i el naufragi existencial.

     Podria posar en relleu trets ben diversos, a l'hora de justificar la magnífica impressió que m'ha deixat la lectura d'aquest llibre, però sobretot vull expressar que la qualitat que potser ha captivat més plenament la meva afecció literària ha estat la manera com Josep Manel ha sabut envolupar els relats d'una atmosfera poètica carregada de potència evocadora, tot i el seu ancoratge en la quotidianitat. I crec que els recursos essencials per assolir això han estat l'elecció d'un lèxic tan ric com ajustat i, sobretot, la utilització tan eficaç del descripcionisme, que aconsegueix que els estats de la natura arribin a fusionar-se harmoniosament amb  els sentiments i les sensacions del protagonista i en facin, fins i tot, d'hàbil caixa de ressonància, impregnant el conjunt del llibre d'un aire intimista i sensual on es barreja l'atracció amb la contemplació, la passió amb l'enyor, l'esclat amb el silenci.

(Publicat al blog Nausica el 6 de desembre de 2011)

JOSEP MANEL VIDAL PRESENTA EL SEU LLIBRE

La premsa es fa eco de la presentació del llibre El teu nom és un ésser viu a la llibreria La Costera de Xàtiva.

DUES RESSENYES MÉS SOBRE "EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU"

El teu nom és un ésser viu

Per Joanaina Font

El teu nom és un ésser viu és un llibre ple de lletra petita que vessa erotisme suau i amor per tot. Des de la primera pàgina sures en el magnetisme i la subtilesa amb què Vidal aconsegueix captivar-te sense esforços. Són desenes de versos entrelligats que desprenen calidesa i melancolia i un batec interminable que et colpeja inclús havent acabat perquè en realitat pots trobar-hi les respostes a tants plaers inacabats, a tants detalls inabastables que es queden gravats a la retina, a les pells que tots enyorem. El teu nom és un ésser viu és una crida a la paraula per la tinta en què s’ha escrit, però també és una crida a un sentiment que no és palpable però que s’ensuma i que se t’aferra. És un llibre ple de natura lèxica i d’un impuls innat per l’existència, ple d’estacions i d’olors de cossos absents, i també d'una melangia que irradia i la tristesa que t’arriba perquè a la pàgina seixanta-u s’acaba (per allò de la sensualitat que tant em fascina, n’hauria preferit vuit més). Però, si més no, tenim sort perquè sempre ens quedarà un fil que ens relliga.

(Publicat  l’1-10-2011 a www.llibresperllegir.cat)

 *****

El teu nom és un ésser viu

Per Caterina Cortés

Seguesc el blog d’en Josep Manel Vidal, Filant Prim, des del 2007 quan jo vaig iniciar la meva aventura blogaire. Des de llavors, i sempre que he pogut, no he deixat de llegir-lo. Als comentaris que li he anat escrivint durant aquest temps m’he repetit sovint dient-li que m’agrada la forma com expressa i descriu els sentiments en els seus posts, que ja voldrien molts escriptors de renom tenir la facilitat que té ell. Són paraules que li deia i li dic de cor, que són del tot sinceres.

Des d’aquell 2007 i des del primer comentari que li vaig escriure a en Josep Manel han passat més de quatre anys. Ara, per fi, després de molt desitjar-ho, acaba de publicar el seu primer llibre de proses poètiques, titulat El teu nom és un ésser viu (Germania), que vaig llegir tot d’una que el vaig tenir a les meves mans. La intensistat i la força amb que parla de l’amor, de pors, alegries i tristeses, fa que acabis rellegint alguns dels seus escrits més d’una vegada. És un recull que segur que emociona al lector (amb jo ho ha aconseguit, fet que venint d’ell no m’ha sorprès gens ni mica). Li desitj moltíssima sort, tot i que estic segura que no la necessitarà, en aquesta aventura literària que acaba d’encetar i que sé que li fa il·lusió. El llibre és totalment recomanable com també ho és el seu blog.

No, no em deixes ara! Per què? Hi ha molt a dir! Posa’m la mà a dins. Deixa’m una frase. Redona. Com una pedra de riu. Llança-la sobre les aigües somortes del meu ànim cloroformitzat. Digues, per exemple, “ell pensa que s’ofega en el silenci, però en realitat se’l beu a glopades sorolloses…”

INSPIRACIÓ (Fragment) 

(Publicat al blog No em diguis que és un somni el 16 de setembre de 2011)

DUES RESSENYES D' "EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU"

El poeta Josep Lluís Abad Bueno i la blogaire Carme Rosanas han publicat als seus respectius blogs Espai Claudator i Carme Rosanas dues ressenyes sobre el llibre de poesia Josep Manel Vidal  El teu nom és un ésser viu i que tot seguit reproduïm:

LITERATURA QUE PURIFICA

Per Josep Lluís Abad

És emocionant tremolar davant d'una veu-vent que és capaç de materialitzar unes paraules tan profundes.

La política, tan necessària per allò quotidià, s'esvaneix davant l'energia d'aquest oceà. Un mot rere l'altre trenen un paisatge resistent a la metamorfosi de l'efímer.

Això és el que pense, dic i puc viure en llegir l'obra de l'amic poeta i contador d'històries Josep Manel Vidal al seu darrer llibre El teu nom és un ésser viu, publicat a l'editorial Germania.

Acostumat a llegir comentaris i crítiques de compromís, diré que el poeta Josep Maria Balbastre de Lletra nua s'ha lluït tot mesurant -més enllà de modes fugisseres- la literatura perfecta, sense oripells, ni cap mena de fastuositat. Ens calen aproximacions d'aquesta mena allunyades de fames, premsa i parladisses...

Una gran mostra la teniu en aquesta petitesa exquisida del següent text titulat

OFEC

<< La veu se'm va liquant al llarg del dia, i quan torne a casa, a la nit, és una llàgrima que sembla una llacuna. I em submergisc, preguntant-me si els éssers que no són estimats de prop no s'aniran marcint igual que els clavells que mai no es reguen >>.

 ****

Josep Manel Vidal  del blog  Filant Prim, ha publicat  el seu primer  llibre.  

Per Carme Rosanas

Josep Manel  va ser  un dels  primers  blocaires  que  em va  captivar  per  la seva  manera  d'escriure,  per  les seves imatges,  metàfores  i  sobretot  pel sentiment  que  és  capaç  de transmetre.  Ara,  potser ja no podria ser objectiva  a l'hora de fer-ne  un comentari.  Però  no importa,  ja  que  el dia  que no el coneixia de  res  i  em vaig  enganxar  al seu  blog,  sí que ho era,  totalment  objectiva  i imparcial.  I la meva  opinió no ha  canviat.

El llibre  està  fet  de paràgrafs de la mida  dels seus  posts.   

Intensos, que encomanen  el sentiment  que l'ha dut  a  escriure'ls.

Poesia  pura,  encara que no tingui  versos. 

Jo crec  que deu ser  impossible  de  llegir  d'una tirada.  Ja  que tot  i voler-ne  més...  perquè  no tenia pas  ganes  de parar...  em veia  obligada  a aturar-me  per  pair  tot  el que  transmet  cadascun.  

Són com delicadeses  profundes.  Filigranes  plenes  de contingut.   Bombons  farcits  d'un licor  embriagador. 

En fi...  vosaltres mateixos...

Un  fragment  de  "No vull":

"Les coses que no es diuen no solament mai no se  saben, sinó que mai han de prendre cos. Romandré, doncs, en la seguretat dels secrets no compartits, dels silencis. Jo aniré, de tant en tant, amb un posat  d'estudiada  displicència, deixant-te detalls escampats per l'aire que respires Interceptaré les  teues  dreceres abans que tu no les solques amb les teues  passes, i em convertiré  en una presència  infinita. T'aniré deixant caure  mirades, perquè les  trepitges sense soroll, amb els teus  ulls oceànics..."

ÈXIT DE LA PRESENTACIÓ A L'ALCÚDIA DE CRESPINS DEL LLIBRE "EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU"

El divendres 16 de setembre, a la sala Generalitat de la biblioteca de l’Alcúdia de Crespins, es va congregar un nombrós públic per tal d’assistir a la presentació del primer llibre del poeta Josep Manel Vidal El teu nom és un ésser viu.

L’acte, que va estar organitzat per l’associació cultural La Garrofera, va comptar amb la presència i participació de la responsable de publicacions de l’editorial Germania, Paula Martínez, la qual durant el seu parlament ens va parlar de la sensibilitat i intel·ligència de Vidal, també de l’escriptor Manel Alonso que va destacar diferents aspectes de l’obra i de la personalitat del seu autor

 i el propi Josep Manel Vidal que amb dosi d’emoció continguda i una gran complicitat aconseguí connectar amb un públic que des del primer moment se li va  mostrar retut.

Tot seguit un grup de cinc rapsodes van fer una lectura de diferents poemes que tancaren els membres del grup musical Barbaritats que amb un acústic excepcional van interpretar un poema musicat i cantat per la filla del poeta.

En finalitzar la presentació Josep Manel Vidal va signar exemplars del seu llibre.

Fotografies de Pedro García León.

EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU, DE JOSEP MANEL VIDAL

Per Esperança Camps

Confés que em fan enveja els escriptors que saben trobar títols fantàstics per les seues obres. On s’ensenya això? El teu nom és un ésser viu em sembla meravellós. Com també Filant prim, el nom amb que Josep Manel Vidal va batejar ja fa anys el seu blog. I supòs que no és casualitat que a la portada del llibre de poemes hi hagi una filosa. Perquè filar prim és el que fa Josep Manel quan escriu els poemes en prosa d’aquesta plaqueta publicada per Germania.

Així és que aquí estic jo, movent-me entre l’enveja i l’admiració després de llegir aquest recull de textos. Prosa poètica? Poemes sense versos? Un vers llarg i únic que es cargola pel cos que es converteix en nom, a la manera bíblica? El verb es va fer carn. Carn per estimar, per enyorar, per plorar llàgrimes d’absència que provoquen, per exemple, que “les roses creixen lentes sobre la tàpia dels meus versos”

He llegit aquest llibre a València. El vaig trobar dins un sobre esponjós, amb una dedicatòria molt guapa, entre la correspondència que m’havia arribat el mes d’agost. M’hauria agradat assaborir-lo a Menorca, just després de la migdiada, quan el sol de l’estiu ja marca la retxa del ponent i puc obrir les persianes, i entre l’aire que vol ser fresquet del fosquet. No sempre ho és fresc, l’aire, com no sempre són felices les notícies que conta Josep Manel Vidal... però ho fa tan bé! “si sóc tot això quan t’empipes amb mi, llavors dec ser una mosca en la sopa dels teus desitjos”.

Ja sé que hauria de deixar d’ensabonar Josep Manel Vidal. Si continui dient coses boniques del seu llibre, perdre tota credibilitat com a “crítica”, prescriptora, en diuen ara?. No vull ser ni una cosa ni l’altra. Senzillament, si sou gourmets de les paraules, cercau el llibre que ha publicat Germania. I encara una altra: si podeu, anau a alguna de les presentacions que farà, i intentau establir cinc minuts de conversa amb l’autor. No us en penedireu.

(Publicat a la pàgina web d'Esperança Camps el 15 de setembre de 2011)

EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU

El periodista i escriptor Xavier Aliaga a les recomanacions que fa avui (15 de setembre de 2011)  al suplement literari Quadern del diari El País diu sobre el llibre El teu nom és un ésser viu:

(Francesc Momopó i Xavier Aliaga a la Fira del Llibre de València)

"Josep Manel Vidal (L’Alcúdia de Crespins, 1965) es va donar a conèixer a través de les colpidores proses poètiques del seu bloc literari, peces i fragments acollidors que ausculten els sentiments humans amb calidesa i una notable capacitat d’explorar l’alquímia dels mots. Un corpus que mereixia fer el salt de la xarxa al paper, a un format, el del llibre, on els textos cobren una nova vida i es beneficien de la lectura plàcida i atenta, sense apressaments, que requereix la curosa poètica de l’autor.

EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU

Per Josep Maria Balbastre

Hi ha poetes que es vesteixen amb les paraules. Practiquen una poesia hermètica difícil de penetrar. El lector troba dificultats per a copsar-ne el missatge o deixar-se impactar per les imatges. L'hermetisme pot ser abarrocat o conceptual. L'opció és legímitima i ha donat a la literatura productes d'alta qualitat estètica. També n'hi ha que escriuen amb un tel semitransparent embolcallant els textos, tel que deixa veure un cert sentit, en vela un altre, en suggereix un tercer, i destila una poesia insinuant i provocadora, una poesia de relectures. Finalment, hi ha poetes que es despullen literalment amb els mots. Els seus poemes et colpeixen directament enmig del ventre, inapel·lables, brutals.

Josep Manel Vidal (l'Alcúdia de Crespins, 1965) pertany a aquesta tercera divisió de versaires. Val a dir que aquestes paraules que acabeu de llegir no són cap símil esportiu i només obeeixen a intencions classificatòries. Si llegiu el seu primer poemari, tret a la llum fa poc per l'editorial Germania, notareu aquesta mena de sotrac a què em referia. A El teu nom és un ésser viu la veu poètica es despulla totalment deixant al batre del vent la carcanada pelada dels sentiments més autèntics. Les vivències, les emocions, els records, les experiències, les frustracions, els desitjos hi són exposats als ulls solars del lector sense subterfugis ni amagatalls retòrics. Crec que aquesta operació no és gens senzilla. Hi cal una dosi ben elevada de desvergonyiment literari, dit amb el sentit més pur del terme, i un valor humà de talla alta per mostrar el cor nu amb la sinceritat que Vidal demostra. Tot açò unit amb una dicció directa, austera de recursos, quasi narrativa, dona com a resultat uns pomes en prosa de contingut suficientment antibanal com per obligar a la relectura. No una relectura forçada per la dificultat del desxiframent, ans una relectura menada per la identificació personal amb les realitats que aquesta poesia de l'experiència dispara des dels fulls enquadernats.

Sense esgotar el món poètic que batega en el poemari, voldria comentar-ne només dos aspectes: un de tipus conceptual i un altre d'estilístic. S'hi aborda la temàtica amorosa des de diferents angles, com ja han dit altres comentaristes i reconeix el mateix autor en alguna entrevista. No obstant això, pense que hom hi encabeix l'amor en un marc més ampli que defineix de manera més adequada l'enfocament temàtic del volum: la vida quotidiana i la seua rutina. Apareix ací un cert desencant vital; la impossibilitat constatada d'acomplir les expectatives pròpies i les d'altri; les convencions i les pors que ensorren qualsevol intent de desplegament personal; el sentiment de desolació davant d'un món que ja no és el seu; la soledat radical; la indiferència. L'amor, ara sí, hi acudeix com una taula de salvació. Però es tracta d'un amor desmitificat. Hi trobarem els èxtasis de l'erotisme, és clar, i també el contrast entre felicitat i desesperança, la incomunicació amb la persona estimada, el desig inconfessable, la tensió entre la tendresa i el dolor, la fragilitat de tot plegat. L'amor mutu no colma però hom el viu contra tot i a pesar de tot ("A frec del teu cos. Així vull estar fins i tot quan sembla que som dues existències incomunicades per l'exercici inevitable del viure.") L'amor consisteix a acompanyar al llarg de la vida les imperfeccions de l'altre, i això, malgrat les imperfeccions pròpies.

Al llibre sovintegen les al·lusions aquàtiques. L'aigua hi és quasi omnipresent. De vegades es tracta d'un aigua real: la suor, la pluja, les humitats a la paret, l'aigua bruta de la neteja, la llàgrima, el rierol, la rosada: les úniques aigües permeses en el territori de secà que habita el poeta. Més interessant és l'aigua metafòrica que, generalment, pren un caire negatiu i acompleix molt bé la tasca d'expressar la fragilitat i el desencant a què al·ludíem adés: "aigualint els dies", "l'ànim liquat", "tristesa líquida", "ànima líquida", "la veu se'm va liquant", "la nostra trobada líquida", "les aigües somortes del meu ànim", "vessar ... pel barranc de les tristeses". En definitiva, un "naufragi" generalitzat que només de tant en tant troba salvació en uns "ulls oceànics", unes "besades humides" o "la humitat dels boscos de l'esperança". Beveu-vos aquest poemari a poc a poc. I quan haureu acabat notareu una set.]

Com que no tenia intenció d’esgotar les possibilitats del text, cosa d’altra banda impossible, us deixe un parell de propostes d’anàlisi per si voleu seguir furgant-hi:

1. Comenta, adduint els exemples adequats, la idoneïtat del títol.

2. Demostra o refuta l’arrel fusteriana d’enunciats com ara els següents:

- Una mestressa … aboca el poal d’aigua bruta a prop d’un albelló que … sense la motivació d’un bon desnivell, mira d’engolir-se el bassal abans no li’l furte un sol incipient.

- El reglament de la indiferència té normes ben estrictes. Siguem seriosos. No acomboiem la desgràcia.

- Sé que tu no creus en aquests subterfugis de poètica psicosomàtica.

- Jo regire el meu cos de dalt a baix amb paciència forense.

INSPIRACIÓ

No et quedes ací mirant-me. Passa. Dicta’m. Agafa’m els dits. Que les mans puguen alçar el vol i agafar-se al corrent de les idees que et bullen rere aqueix posat enigmàtic. No et deixes cercar per aquesta embafosa i agònica vesprada de diumenge. Posa un mot, un de sol. Deixa’l caure sobre la blancor enlluernadora d’aquest fals paper. Em cega, no ho veus? Faig visera amb la mà des de fa una llarga estona sobre els meus ulls empetitits. No m’hi veig! Fes un senyal, breu, concret. Jo, després, aniré obrint-li camí, aniré llaurant l’espai invisible i trobaré el camí introbable… No, no em deixes ara! Per què? Hi ha molt a dir! Posa’m la mà a dins. Deixa’m una frase. Redona. Com una pedra de riu. Llança-la sobre les aigües somortes del meu ànim cloroformitzat. Digues, per exemple, “ell pensa que s’ofega en el silenci, però en realitat se’l beu a glopades sorolloses…

Article publicat al blog Lletra Nua

ENTREVISTA AMB JOSEP MANEL VIDAL SOBRE EL SEU LLIBRE "EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU"

L'edició de la comarca de La Costera del diari Levante-El Mercantil Valenciano ha publicat una interessant entrevista amb el poeta Josep Manel Vidal, autor del llibre El teu nom és un ésser viu publicat per l'Editorial Germania. Al llarg de l'entrevista Vidal afirma que "el llibre porta aquest títol perquè  hi ha noms que en ser proniunciats remeten a emocions, vivències, et transporten a un moment determinat de la vida. En concret es refereix a les emocions, als sentiments que em fan sentir una persona".