La
periodista i poeta Susanna Lliberós, va presentar el passat 21 de juny el seu
nou llibre de poesia Compàs d'espera, publicat per l'editorial Germania. Unes 50 persones acudiren a la presentació que va tindre lloc al Museu de la Ciutat Casa
Polo de Vila-real, i que va estar a càrrec del professor i escriptor
vila-realenc Miquel Salvo. La forta tempesta que havia caigut moments abans i
que encara deixava anar algunes gotes va impedir que l'acte es fera al preciós
Jardí del Museu, però els organitzadors van construir de seguida un ambient
acollidor en la sala principal del Museu, que va acollir sense problemes familiars, amics,
coneguts i amants de la poesia. Miquel, amic de l'autora des de l'adolescència
va començar parlant d'aspectes personals de la poetessa i d'anècdotes que tots
dos havien compartit i que parlaven també molt de la personalitat de Susanna.
Sobretot Miquel va destacar la valentia de la poeta, com a dona i com a
escriptora. Una valentia, que a més de
la contundència i alhora la subtilesa, està descaradament present en
'Compàs d'espera'.
Per a Miquel Susanna té l'habilitat d'utilitzar la bellesa
de les paraules, de l'expressió, per a fer també bells sentiments i emocions
que sovint tendim a vore com a negatius. Fins i tot tenen un punt de bellesa les situacions
conflictives quan escriu “Quina misèria destries ara en l’estricta nuesa del
perdó?” En un intent de fer-nos entendre el seu missatge Susanna es pregunta
“Com faig perquè entengueu tota aquesta misèria de formiga? Si és un camí
desèrtic, és una redempció de la nostàlgia.” Miquel va acabar dient que Compàs
d'espera “ens obri finestres que ens comuniquen amb nosaltres mateixos i ens
connecten amb el món al qual pertanyem. I el fet que Susanna haja decidit
alliberar la seua nostàlgia ens permet a nosaltres, quan la llegim, alliberar
la nostra i alhora ens desperta parts del nostre cos que ens permeten rebre les
paraules que llegim per orelles localitzades al tos, al ventre, al fetge, al
sexe, al paladar... “
Després de la intervenció de Miquel
Salvo, Susanna va prendre la paraula per explicar que aquélla espera de què parla en el títol pot ser la
d'una sala d'espera d'un hospital, on, certament, van nàixer part dels poemes,
però també una metàfora de la vida en què ens passem els dies esperant alguna
cosa, i mentre això passa, van succeint les coses que de veritat ens fan viure.
En este segon llibre de poemes l'autora va contar que fa un viatge fins al lloc més amagat
de la consciència, on hi conviuen tots els sentiments amb els quals ens haurem
d'enfrontar al llarg de la vida. Hi ha dolor i hi ha passió, hi ha sexe i hi ha
solitud, hi la mort i la maldat, però sempre hi ha l'esperança. Per això al
final del llibre, en un exercici de vitalitat i d'optimisme, i amb el compàs de
qualsevol espera, Susanna ens convida a
ballar “...fins que l'amor s'acabe i res no ens quede ja per sobreviure” mentre
de fons sona el Dance me to the end of love de Leonard Cohen. Susanna i
Miquel van recitar alguns poemes, però pocs, ja que l'autora va insistir en què
l'excercici de la lectura i assumpció del vers i el sentiment que podia
desprendre el deixava per a la intimitat de cada lector. La presentació va
acabar amb els assistens conversant amigablement entre cervesetes i un vinet fresquet, fruits secs i cireres de
Villamalur, mentre l'autora signava els llibres i agraïa personalment als
asssitents la seua presència sense la qual els seus versos perdien part del
sentit.
Susanna Lliberós amb els també poetes, Antoni Albalat i Josep Porcar.
