AGUSTÍ PEIRÓ: "LA MEUA LITERATURA HA SIGUT SEMPRE D'IDEES"

Editorial Germania comença el temps de la tardor inaugurant una nova col·lecció, L’illa dels Pensaments, i ho fa oferint un nou títol d’un autor que porta més d’una dècada  reflexionant sobre diverses qüestions d’ordre moral així com sobre les respostes que aquestes ens demanen. Es tracta d’Agustí Peiró i les seues Terceres propostes, uns apunts de caràcter filosòfic en el que l’autor intenta el sentit de la vida així com mostrar la preocupació contant d’arribar a viure una bona vida.

P.- Tu t’inicies com a narrador i després de fer algun intent en el camp de la poesia pegues un colp de timó a la teua trajectòria i entres de ple en el camp de l’assaig. Què et porta a fer eixe canvi de rumb? Tornaràs alguna vegada a publicar un llibre de narrativa?

A.–És difícil dir-ho. En realitat el que es diu poesia no n’he escrit mai, allò que vaig fer en un primer moment era una cosa més aproximada a l’aforisme, el qual sí que he cultivat més tard. I la narrativa, de moment, no la recupere. Cal dir que la meua literatura ha sigut sempre d’idees, i per això en un moment donat vaig plantejar-me que si el que volia era fer literatura d’idees, com tot apuntava, el millor que podia fer era dedicar-me a l’assaig, directament, sense més preàmbuls. I la veritat és que ací em trobe molt còmode, per més esforç que representa, naturalment, un esforç.

P.- L’any 2009 publiques les Primeres propostes, en aquell moment tens clar que en vindrien unes segones i unes terceres? Quantes propostes més tens previst oferir-nos?

A.- Sí que ho tenia clar, i de fet quan vaig publicar les Primeres propostes ja portava temps treballant en les segones, i ara que acabe de publicar les terceres, de les quals parlem, porte ja un temps treballant-me les quartes! Per a mi la literatura d’idees que intente cultivar és justament això: un treball constant. Pense que, d’alguna manera, vull acostar-me a les mil propostes, que és una xifra prou redona. I això, segons la proporció o nombre de les que estic publicant, poden ser deu llibres al capdavall. Però el meu projecte vol anar més enllà, perquè quan estiguen totes pense que seria una bona idea publicar-les en un sol volum. Ja no es diran ni primeres ni segones ni terceres, sinó simplement Propostes.

P.- Com ha estat el procés d’escriptura d’aquestes propostes?

A.- El procés és prou costós, perquè necessite recaptar molta informació abans, necessite llegir i rellegir molt. Això sí, també és cert que disfrute fent-ho, perquè si no disfrutava no continuaria endavant. Tot en la vida és una certa combinació d’un mínim de plaer amb un màxim d’esforç. Eixe és el còctel, bàsicament.

P.- Per què tries aquest títol?

A.- El primer llibre de les propostes ja volia anomenar-lo així per tal que tingueren un determinat format. Podia haver triat per al títol «aforismes» o «reflexions» o alguna cosa similar, però vaig elegir propostes perquè pense que són pensaments no sols molt personals sinó oberts a la crítica dels seus possibles lectors. Són propostes crítiques en el doble sentit de la paraula, perquè critiquen algunes coses, en ser opinions, i també perquè s’oferixen a la crítica dels seus receptors, com no pot ser d’una altra manera. Jo em limite a proposar coses, els altres que les disposen com vulguen. No es tracta de defendre-les com si foren raons incontrovertibles, encara que de vegades, pel meu to contundent, puga semblar el contrari.

P.- Com has estructurat el llibre i fins i tot el projecte?

A.- Des d’un principi tenia també molt clar que volia anar a poc a poc, publicant llibres separats que conformarien un conjunt al llarg dels anys. Pense que la vida és també això, no? Treballar sostingudament per a obtindre un rendiment com a persona, com a individu que va autoformant-se. Clar que alguns tenen molta pressa i volen resultats a qualsevol preu i ara mateix, no poden esperar-se ni a demà.

P.- Creus que un escriptor és allò que llig?

A.- Absolutament. Nosaltres, els qui escrivim, som allò que mengem al cent per cent en els llibres. Si fem una bona digestió i aconseguim digerir-ho i assimilar-ho, potser després ho tornem a elaborar pel nostre compte o a la nostra manera.

P.- Quin és el millor elogi que t’han fet com a escriptor? I quina la pitjor crítica?

A.- No acostume a recordar ni els elogis ni els vituperis. (Ho dic de veritat). Però potser el millor elogi que m’han fet mai tenia la intenció de ser una crítica. Una persona molt pròxima a mi, del meu poble, quan li vaig passar un dels anteriors llibres de propostes em va dir que tot el que jo escrivia era veritat..., però que era massa veritat o molt evident. Eixa persona el que volia significar és que jo no aportava res de nou, però per a mi justament això era una crítica molt positiva, perquè pense que el meu interés està més a recordar les coses que no a inventar-me-les o presentar-les d’una manera aparentment genial. De vegades el més important és recordar allò que som, no oblidar-nos.

P.- Quins són els grans temes que et preocupen?

A.-Els temes que han preocupat sempre als pensadors: la veritat, la justícia, la bondat, la bellesa... Són els grans temes del pensament de tots els temps, perquè són temes immortals. Les persones, d’alguna manera, vivim millor quan reflexionem sobre les qüestions més importants al voltant de les quals giren les nostres vides. Perquè eixes idees, eixes qüestions, ens fan retrobar-nos amb les coses que realment ens importen (o que haurien d’importar-nos).

P.- Quins són els teus escriptors de capçalera?

A.- Els filòsofs, en general. Plató, Aristòtil, Kant, i una infinita varietat d’autors actuals. Com és lògic, m’incline sobretot pels autors que més han tractat i tracten eixos temes de què parlàvem, per a extraure’n el moll de la seua comprensió. Però la filosofia, com ja va dir Kant, només es pot aprendre filosofant, no es pot ensenyar filosofia, sinó a filosofar. Una altra cosa és ser professor de filosofia i publicar de tant en tant alguna mena de manual o article monogràfic.

P.- Quin llibre t’agradaria haver escrit? I quin no voldries haver escrit mai?

A.- Qualsevol obra d’eixos autors que he citat, qualsevol obra de molts altres que admire i que escriuen hui en dia. No m’agradaria haver escrit mai qualsevol llibre de Nietzsche, encara que curiosament tinc en comú amb ell que el meu estil és aforístic.

P.- Quina de les reflexions que publiques en aquest llibre ens recomanes i per què?

A.- La recomanació és molt fàcil, i crec que la repetisc en el llibre: que ens hem de sotmetre constantment a examen a nosaltres mateixos, si no volem perdre’ns de vista. I això ve a coincidir amb el consell inscrit al temple de l’oracle a Delfos: «Coneix-te a tu mateix», un lema que té fama de ser el motiu per a tota filosofia.