PRESENTACIÓ A CA REVOLTA DE RONDALLES DE BENEIXAMA

El passat dissabte 18 de febrer es va presentar a  Ca Revolta el llibre Rondalles de Beneixama del que és autor el professor Francesc Gascó.

L'acte, al qual va assistir un nombrós públic, va estar presentat per l'escriptor Manel Alonso i Català i la professora Laura Santacruz.

Manel Alonso va escenificar  la rondalla Mal de panxa i després va recomanar una atenta lectura del llibre del qual va arribar a dir: "que té la facultat de fer-nos retrocedir al temps de l'infantesa, recuperant unes històries plenes de màgia i de fantasia". 

La professora Laura Santacruz destacà, entre altres coses la capacitat de treball,  la  passió per l'ofici de professor i l'amor per la llengua, la cultura i el país de Francesc Gascó.

L'autor explicà al públic assistent tot el procés de recopilació de les rondalles i la seua transcripció, donant bona cosa de detalls i contant algunes anècdotes que els presents van agrair amb complicitat i aplaudiments.

Més tard es va obrir un col·loqui i algunes persones es va atrevir a llegir en veu alta alguna de les rondalles.

En tancar-se l'acte Francesc Gascó va signar exemplars del llibre.

RONDALLES DE BENEIXAMA

Si buscàrem en un diccionari la definició de rondalla segurament que ens diria que es tracta d’una narració popular anònima en la qual es combinen elements de fantasia, de llegenda i de realitat. La rondalla no és part del patrimoni cultural concret d’un municipi, d’una comarca o d’una llengua. Les rondalles són un bé immaterial que pertany a tota la humanitat i sovint podem trobar versions d’una mateixa trama en diverses llengües i cultures.

Afegir al títol d’un recull de rondalles una adscripció geogràfica, com ho ha fet Francesc Gascó en el seu nou recull, Rondalles de Beneixama (Col·lecció Barraca. Editorial Germania, Alzira, 2011), pot en un primer moment entrar en contradicció amb la natura del gènere. Res més lluny de les intencions d’aquest filòleg que l’any 1999 va editar un primer recull sota el títol de Rondalles de la Vall d’Albaida i de l’Alcoià. Gascó ha pretés en aquest nou trebal retre un homenatge a les seues fonts, aquelles persones que amb gràcia i enginy han mantingut viva una tradició mil·lenària, malgrat uns temps tan pocs propicis per a l’anomenada literatura de transmissió oral. Unes persones que han format part de l’univers més pròxim de l’autor: la seua família, el seu veïnat.

Rondalles de Beneixama recull quaranta narracions de diferent índole, n’hi ha fantàstiques, de por, escatològiques... Durant la seua lectura m’he anat retrobant amb el paisatge i el paisanatge de la meua infantesa, i jo, que sóc d’una comarca allunyada geogràficament de l’Alcoià, he pogut comprovar que aquelles rondalles, amb molt poques variacions, també són les del meu poble.

Però, a més d’aquest homenatge a la gent més pròxima, què és el que fa que l’autor vulga posar-los denominació d’origen? Molt senzill, el magnífic treball lingüístic que ha fet per a transformar una narració en un text escrit. Gascó ha depurat la llengua emprada de barbarismes, de frases fetes, sentències i refranys provinents de la pressió que sobre el valencià exercix la totpoderosa llengua castellana i ha buscat amb perseverança i intel·ligència en la llengua viva del seu poble paraules i expressions vives i genuïnes per a enriquir-lo. Tota aquesta gegantina tasca és producte, com no pot ser d’una altra manera, de la passió i l’estima que l’autor té per la seua cultura, la seua llengua, el seu país.

El resultat final, un llibre amé, entretingut, àgil, enriquidor.

Però, com no hi ha dos sense tres, Gascó a la tasca de recol·lector pacient i transcriptor ha volgut sumar la seua vessant com a docent, annexant a les quaranta rondalles un glossari i diverses propostes de treball segons el nivell dels alumnes que ajuden a una millor comprensió del contingut i la pervivència en les noves generacions d’una part del nostre patrimoni literari.

(Article de Manel Alonso i Català publicat l'onze de febrer de 2012 al blog Els papers de Can Perla)

TALLER DE PETITS IL·LUSTRADORS A LA BIBLIOTECA DE CORBERA

Just abans d'acabar l'any 2011, concretament el dia 29 de desembre, a la biblioteca de Corbera, l'artista Empar Piera  va fer un taller per a petits il·lustradors.

A l'activitat van participar vuitanta xiquets i xiquetes d'aquesta localitat de la Ribera.

Els personatges a il·lustrar van ser els protagonistes més menuts de la col·lecció Món de paper, Martina i Tonet.

Baix la supervisió d'Empar Piera i atenent a les seues explicacions els menuts van dibuixar aquests entranyables personatges  i posteriorment els hi van donar color. 

En acabar es va confeccionar un mural que encara es pot veure a la biblioteca.

PRESENTACIÓ A VALÈNCIA DE FRONTERES DE VIDRE

El pròxim dos de febrer a les 19,30 hores es presentarà a la Societat Coral "El Micalet" (Carrer Guillem de Castro, 73 de València) el llibre de relats Fronteres de vidre de l'escriptor de l'Olleria resident en l'actualitat a Burjassot, Francesc Mompó i Valls. Tot seguit prendrà la paraula el també escriptor Manel Alonso i Català el qual s'encarregarà d'introduir als assistents en la trajectòria vital i literària de Mompó.

UNA TAULA DE MENJES EXQUISIDES

Per Francesc Mompó

Que un nom, cosa que suposem estàtica per excel·lència, esdevinga un ésser viu promet interessants descobertes. Ètica i estètica, actitud i bellesa, un efectiu parany per al lector. Estem davant d´un poemari compost per 43 proses poètiques on l´autor, Josep Manel Vidal, amb un gran domini del llenguatge i dels viaranys dels sentiments, exposa permanentment el jo com a objecte de la poesia. Aquesta vessant lírica navega per les aigües de la més propera quotidianeïtat. Aquesta isotopia que beu en la vida diària, recordant de vegades l´Estellés d´Una alegria d´aigua i fang novell o de Tinc l´ànima coenta com la planta del peu, on barreja registres populars amb registres poètics fa que el lector s´acoste a la poesia sense prevencions ni massa entrebancs; Vegem un fragment d´Ofec «La veu se´m va liquant al llarg del dia, i quan torne a casa, a la nit, és una llàgrima que sembla una llacuna». La torre d´ivori que és moltes vegades el món líric, amb Josep Manel Vidal esdevé una taula de menges exquisides on pràcticament tot el món està convidat. Són plats perfectament combinats perquè el contrast t´explosione al cervell en una sinestèsia de noves sensacions. És per això que, com la bona cuina, cal anar assaborint cada sintagma, cada oració, cada prosa poètica d´El teu nom és un ésser viu a poc a poc, sense presses, ja que està ple de troballes que cal gustejar com un gourmet de la literatura. 

(Publicat a la secció Panorama del diari Levante-El Mercantil Valenciano el dia  21 de gener de 2012)

El DIARI LEVANTE INFORMA SOBRE L'APARICIÓ DEL LLIBRE "TONET I L'AVI PASQUAL VISITEN SAGUNT"

Article aparegut a l'edició comarcal del Camp de Morvedre del diari Levante-El  Mercantil Valenciano.

UN COMENTARI SOBRE "FRONTERES DE VIDRE"

Per Carles Cortés

Els vint relats que configuren el llibre són un regal per al lector encuriosit en anar més enllà de la realitat. A mitjan camí entre la sorpresa i l’element fantàstic, Mompó aporta vint maneres d’entendre l’altra realitat, la que podem entendre darrere d’un vidre o un espill.

Els contes segueixen una estructura subjacent semblant que atorga al recull una homogeneïtat sorprenent. Amb tot, les temàtiques i el tractament d’aquestes és ben distinta. Hi ha però, diverses idees recurrents, com és l’orgull dels orígens del personatges i la concreció de colps finals o petites sorpreses que tanquen de manera força redona les narracions. Un dels meus preferits, el primer, “”Ja n’hi ha prou”, on descobrim la inquietant personalitat d’un personatge desconegut a l’inici del text.

La voluntat de construcció dels personatges aboca Mompó al psicologisme. Així el món dels records i el passat d’aquests esdevé un llast del qual és impossible fugir, de manera que el present i el futur queden condicionats. Així, podem localitzar sentiments diversos en els relats, com són les obsessions vitals o la tendresa. Cal destacar igualment la complicitat que es cerca amb el lector. Així, es planteja sovint una interacció en el narratari o destinatari del relat que fomenta l’atracció de la seua lectura. Un recurs que serveix a l’autor per a plantejar el desdoblament de personalitats, això és, la duplicitat de realitats, l’altra veritat, la que pot haver darrere d’un vidre. Un bon exemple pot ser-hi “L’ésser que havia nascut del baf” (pàg. 65).

Cal citar, finalment, la guia didàctica feta per Mercé Climent, una bona eina per treballar amb l’alumnat un llibre tant ben editat i il·lustrat. Una joia per a llegir i gaudir-la.